El PP ja suma sis comissions d'investigació al Senat i planteja una setena centrada en RTVE

El PP ha impulsat sis comissions d'investigació al Senat i estudia una setena sobre RTVE, aprofitant la seva majoria absoluta a la Cambra Alta.

3 minuts

La portaveu del PP al Senat, Alicia García, i el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, a la seva arribada al Senat. Diego Radamés - Europa Press

Publicat

Última actualització

3 minuts

El Partit Popular ha promogut al Senat un total de sis comissions d'investigació en l'actual legislatura, aprofitant la seva majoria absoluta a la Cambra Alta, a les quals podria afegir-se ara una setena sobre la gestió de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), després de l'anunci fet aquest dilluns per la formació.

La futura comissió sobre la corporació pública se sumaria a les ja creades o en marxa relatives a la gestió de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), la interrupció del subministrament elèctric per l'apagada del 28 d'abril de 2025, la catàstrofe ocasionada per la dana d'octubre de 2024, la situació de la xarxa ferroviària després de l'accident de trens a Adamuz (Còrdova), Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i pel denominat 'cas Koldo'.

En el cas de la comissió sobre la SEPI, constituïda el febrer de 2026, el PP ja ha avançat la compareixença de la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en un calendari que coincidiria amb el període previ a la campanya electoral andalusa.

Per la seva banda, la comissió sobre l'estat de la xarxa ferroviària es va posar en marxa després del sinistre registrat a Adamuz (Còrdova) el passat 18 de gener i preveu la citació del ministre de Transports, Óscar Puente, de l'exministre José Luis Ábalos i de l'exassessor Koldo García, entre altres responsables.

Comissions tancades sobre l'apagada i el CIS

Així mateix, el Senat va donar recentment per finalitzats els treballs de la comissió d'investigació sobre l'apagada energètica de l'abril del 2025 després de les compareixences de la vicepresidenta tercera del Govern, Sara Aagesen, i de la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, i pròximament presentaran les seves conclusions.

També va concloure els seus treballs la comissió d'investigació sobre el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que va incloure les compareixences del president de la institució, José Féliz Tezanos, i del ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, entre d'altres.

De fet, i arran de les conclusions d'aquesta comissió, el PP va anunciar fa una setmana una querella per possible delicte electoral contra Tezanos, a qui acusen d'usar les seves enquestes per "inflar sistemàticament" i "beneficiar" el PSOE per "alterar" la voluntat dels ciutadans, mobilitzar l'electorat socialista i amb això "influir" en els resultats de les urnes.

Investigació sobre la dana i desenvolupament del 'cas Koldo'

Sí que continua activa la comissió d'investigació la DANA del 29 d'octubre de 2024 i la gestió de les diverses administracions implicades, en la qual va comparèixer la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. En aquesta comissió de la Cambra Alta no s'ha assegut l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, que sí que va acudir a la comissió d'investigació del Congrés sobre les riuades.

A aquestes iniciatives s'hi suma la comissió sobre les ramificacions del denominat 'cas Koldo', que acumula dos anys de treballs parlamentaris, més d'un centenar de compareixents i successives ampliacions del llistat de citats per part del Grup Popular.

En el marc d'aquesta comissió han estat cridats a comparèixer responsables polítics com el president de la Generalitat, Salvador Illa, l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, l'exmilitant socialista Paco Salazar i l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero en diferents moments coincidents amb processos electorals autonòmics.

Finalment, si s'aprovés en el Ple de la Cambra Alta la comissió anunciada sobre RTVE, el PP ampliaria el nombre d'investigacions impulsades al Senat durant la legislatura en un context marcat per l'ús de la seva majoria absoluta per promoure iniciatives de control parlamentari sobre diferents àmbits de la gestió pública.