El Congrés ha donat aquest dijous el seu vistiplau a la reforma de la Constitució Espanyola promoguda pel Parlament de les Illes Balears, que retoca l'article 69.3 perquè l'illa de Formentera compti amb un senador propi i deixi d'estar lligada en el mateix “tàndem” electoral que ara comparteix amb Eivissa.
En la votació, únicament Vox s'ha posicionat en contra d'aquesta modificació de la Carta Magna relativa a Formentera. El text es remet ara al Senat per a la seva ratificació definitiva i posterior publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). UPN i quatre diputats d'ERC han optat per l'abstenció.
El suport final del PP es va desbloquejar després que el PSOE acceptés incorporar una esmena a la reforma, de manera que en la Constitució es mantingui la denominació Ibiza en castellà i no la d'Eivissa, tal com havia plantejat inicialment el Parlament balear.
El Parlament de les Illes Balears ja havia intentat sense èxit en tres legislatures anteriors que les Corts Generals tiraran endavant aquesta reforma. En aquesta ocasió, la tramitació al Congrés s'ha accelerat i la modificació s'ha aprovat en aproximadament un mes.
Actualment, Formentera i Eivissa formen una única circumscripció electoral al Senat. L'escó que els correspon l'ocupa en aquesta legislatura Juanjo Ferrer, elegit en les últimes eleccions amb la candidatura conjunta de PSOE, Sumar, EUIB i Ara Eivissa.
Reforma de l'article 69.3 i entrada en vigor
La proposta del Parlament de Balears, finalment aprovada, consistia en què el apartat 3 de l'article 69 de la Constitució incorporés que correspon un senador a les illes següents: Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma.
El text afegeix a més una disposició addicional única perquè l'efectivitat de la nova circumscripció electoral al Senat per l'illa de Formentera “quedarà demorada” fins a les pròximes eleccions a la Cambra Alta que se celebrin una vegada hagi entrat en vigor aquesta reforma constitucional.
En l'exposició de motius, el Parlament balear argumenta que amb aquesta modificació es pretén que “quedin reconegudes” de manera efectiva al Senat “les singularitats territorials, geogràfiques i existencials del conjunt dels territoris que conformen Espanya, en tota la seva pluralitat i diversitat constitutiva”.
Així mateix, se subratlla el paper de les illes perquè una decisió d'aquest tipus “es consideri una bona reforma constitucional”, sentida “com a pròpia i estimada, dins del mateix arxipèlag balear (en plena igualtat amb el canari) i, per extensió, en el conjunt d'Espanya”.
Abast limitat de la reforma i esmenes descartades
Com sol passar quan s'obre la porta a una reforma constitucional, diferents grups van aprofitar per registrar esmenes sobre altres assumptes, però la Cambra Baixa ha optat per circumscriure la iniciativa exclusivament al cas de Formentera.
En aquesta línia, la Mesa del Congrés va rebutjar admetre a tràmit l'esmena d'Unió del Poble Navarrès (UPN) en considerar que no guardava relació amb el contingut de la proposició de llei. Els regionalistes navarresos plantejaven suprimir la disposició transitòria quarta de la Constitució, que fixa el procediment específic per a una eventual incorporació de Navarra al règim autonòmic del País Basc.
El mateix criteri es va aplicar a les onze esmenes registrades pel PNB, que buscaven introduir canvis de més calat, entre ells la modificació de l'article 2 relatiu a la unitat d'Espanya, el reconeixement del dret d'autodeterminació, la limitació de la inviolabilitat del Rei i la derogació de l'article 155, que faculta el Govern a intervenir en comunitats autònomes.