El Ple del Congrés dels Diputats abordarà aquest dijous el debat de les dues esmenes a la totalitat registrades per PP i Vox contra el projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual, una iniciativa cridada a reemplaçar la normativa vigent des del 2007 i que el sector reclama des de fa anys per adequar el marc legal a la transformació que ha viscut la indústria audiovisual.
El projecte arriba ara a la Cambra Baixa després d'una tramitació perllongada, iniciada en la passada legislatura i paralitzada durant anys per les dificultats parlamentàries. La proposta ha aconseguit "sobreviure" a l'avançament electoral del 2023, al relleu en la titularitat del Ministeri de Cultura i a successius bloquejos a les Corts.
La renovació de la Llei del Cinema figura entre les principals exigències de la indústria cinematogràfica i audiovisual en els últims temps, sobretot després de l'aprovació de la Llei General de Comunicació Audiovisual, que va provocar un fort rebuig en part del sector per la definició de productor independent i el repartiment de les obligacions de finançament.
La reforma també ha estat una de les promeses reiterades de l'actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que des de l'inici de la legislatura ha defensat la urgència d'actualitzar una llei que considera obsoleta per donar resposta a la realitat de l'audiovisual contemporani.
El titular de Cultura va assegurar el passat any que la nova Llei del Cinema estaria aprovada abans del 2025, cosa que finalment no ha ocorregut. "Tinc el convenciment que aquest any tindrem llei del cinema. Ho puc dir, crec que les converses amb el conjunt de grups avancen bé. Estic convençut que així serà", va afirmar en una entrevista a "RNE", recollida per Europa Press, fa més d'un any i mig.
En diverses compareixences públiques i entrevistes, el ministre ha reiterat que la llei és "imprescindible" per a un sector la cadena de valor del qual ha canviat de forma radical des del 2007, amb la irrupció de les plataformes i l'auge de les sèries, a penes contemplades en la regulació actual. De fet, l'origen del text es remunta a l'etapa de Miquel Iceta al capdavant del Ministeri de Cultura.
Ja el 2021, el llavors ministre Iceta va presentar la reforma com un dels grans compromisos de la legislatura i va marcar inicialment finals del 2022 com a data objectiu per a la seva aprovació.
Eixe mateix any, el Consell de Ministres va donar llum verda a l'avantprojecte, que va introduir per primera vegada el terme "cultura audiovisual" en el títol de la llei i va equiparar pel·lícules i sèries a efectes d'accés a determinades ajudes públiques.
Posteriorment, el projecte va ser remès a les Corts a finals de 2022, però la seva tramitació va quedar interrompuda després de la dissolució de les Cambres per la convocatòria anticipada d'eleccions generals al maig de 2023, quan la norma ja havia iniciat el seu recorregut al Parlament.
Amb l'arrencada de la nova legislatura, el Ministeri de Cultura va recuperar el text, encara que el seu avenç va tornar a veure's condicionat per la complexa aritmètica parlamentària.
En els últims mesos, Urtasun ha admès en diverses ocasions les dificultats per tirar endavant la llei, encara que ha insistit en la seva confiança a assolir un enteniment amb els diferents grups. En les setmanes més recents, el ministre ha incrementat la pressió sobre el Partit Popular perquè retiri la seva esmena a la totalitat i permeti que continuï la tramitació.
El projecte reforça les ajudes i garanties per a les pel·lícules rodades en llengües cooficials i fixa per llei l'obligació de reservar el 35% de les subvencions a la producció per a projectes encapçalats per dones.
Així mateix, redueix del 25% al 20% la quota mínima anual de pantalla en sales per a cinema espanyol i europeu, i incorpora com a novetat el cinema llatinoamericà i les obres dirigides per dones, que computaran el doble a efectes de complir aquest percentatge.
A més, el text obliga les empreses a respectar la quota d'ocupació per a persones amb discapacitat quan sigui d'aplicació i exclou de les ajudes les pel·lícules produïdes per prestadores de serveis de comunicació audiovisual, les finançades íntegrament per administracions públiques, el contingut publicitari o de propaganda política, així com les obres qualificades com a X.
El debat d'aquest dijous serà clau perquè el Congrés decideixi si tomba les esmenes a la totalitat presentades per PP i Vox i permet que el projecte continuï la seva tramitació, o si, per contra, la llei torna a quedar encallada, prolongant un procés legislatiu iniciat fa ja cinc anys i que el propi sector considera prioritari per adaptar la normativa espanyola a la realitat actual de l'audiovisual.