Inés Talaya, que treballava com a psicòloga al Centre Residencial SAVIA Paiporta (València) el dia de la mortífera dana del 2024, ha relatat aquest dilluns al Congrés que en cap moment d'aquella jornada van rebre cap avís sobre el risc del temporal. Sí que ha precisat, no obstant això, que la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Afers Socials, Susana Camarero, la va trucar ja entrada la nit per interessar-se pel que estava passant al centre.
Durant la seva intervenció davant la comissió del Congrés que analitza la gestió de la catàstrofe, Talaya no ha especificat l'hora exacta en què va rebre "personalment" la trucada de Camarero, tot i que ha puntualitzat que va ser "abans" que, sobre les tres i mitja de la matinada del 30 d'octubre, tres efectius de la Unidad Militar de Emergencia (UME) arribessin a la residència a peu per donar suport.
La psicòloga ha indicat que, per la duresa del que va succeir, ha "bloquejat part del que va viure" i ha subratllat que totes les decisions es van adoptar entre la quinzena d'empleats del centre durant una "nit que va desafiar tots els límits de l'imaginable". Ha insistit que el seu únic objectiu va ser "protegir la vida i el benestar de les persones grans al seu càrrec" i que ho van fer de manera "heroica", amb una "valentia, entrega i compromís exemplars".
En el moment en què es va produir la dana hi havia a la residència 119 usuaris. Sis d'ells van morir aquella mateixa nit i dos més van morir després a l'hospital.
De la aparent calma al cotxe negat
Talaya ha descrit que el dia va transcórrer amb una "normalitat absoluta": no va ploure en tot el dia, les visites es van succeir fins a les 19.00 i, a les 19.30, ella i una altra companya van abandonar el centre en acabar el seu torn. L'edifici es troba al costat del barranc que va acabar desbordant-se. En sortir, la psicòloga va observar "una mena de mar en calma", va pujar al seu cotxe i, al cap de poc, va haver d'escapar per la finestreta perquè el vehicle s'havia inundat.
Va tornar a la residència entrant per una finestra i va ordenar a tothom que pugés a les plantes superiors, mentre escoltaven els cops dels cotxes amuntegant-se, arrossegats per la riuada, davant de la porta del centre. Poc després es va produir "un gran estrèpit", la porta va cedir i l'aigua va irrompre a l'edifici "com un tsunami".
"Després de pujar-los a la primera planta, els vam canviar de roba i els vam posar secs. Suposo que l'enginy en aquells moments et fa fer coses --ha rememorat--. Recordo utilitzar goma eva a terra perquè poguessin dormir en alguna cosa més tova i esmicolar una caixa de magdalenes perquè poguessin tenir alguna cosa per portar-se a la boca".
Protocols d'emergència i suport psicològic
Talaya ha admès que el grup al qual pertany la residència disposa d'un protocol per a emergències, però ha assenyalat que, en ser psicòloga, desconeix si aquest document va arribar al centre o com es va aplicar, ja que, segons ha suggerit, no formava part de les seves funcions directes. El que sí ha deixat clar és que, durant tot el dia, no van rebre "comunicació directa" de cap administració ni organisme que els advertís de l'alerta meteorològica.
Ha afegit que el grup empresarial propietari de la residència va posar a disposició de la plantilla un professional de la psicologia que els ha "ajudat des del minut u" després de la tragèdia.
Talaya ha conclòs la seva compareixença de la mateixa manera que la va començar, reivindicant l'actuació dels seus companys, que "en un context absolutament límit" es van marcar com a prioritat "protegir, cuidar i intentar salvar la vida dels usuaris", actuant amb "generositat i entrega" en unes circumstàncies "extremadament difícils".