Covite ha denunciat aquest dilluns que a Euskadi s'estan aprofitant les festes "de tots" com a "escaparate per exigir més impunitat" per als presos d'ETA, així com l'expansió de "símbols de suport" als reclusos de l'organització terrorista.
En els seus perfils a les xarxes socials, el col·lectiu ha posat el focus en la recentment finalitzada Setmana Gran de Sant Sebastià, assenyalant que el passat divendres Sare i Piratak es van manifestar en ple programa festiu de la capital guipuscoana per reclamar l'excarceració dels presos d'ETA. Ambdós grups van criticar, a més, que vuit d'aquests reclusos, originaris de Gipuzkoa, segueixin complint condemna en règim tancat, sense "pisar els carrers", al aplicar-se'ls "una política d'excepció".
L'associació que encapçala Consuelo Ordóñez ha censurat que, "una vegada més", s'utilitzin "les festes de tota la ciutadania com a escaparate per exigir més impunitat per als presos i fugits d'ETA". Igualment, ha rebutjat que existeixin "bloquejos" o "polítiques d'excepció" dirigides contra els interns de la banda, subratllant que es tracta de "condemnes individuals per crims gravíssims".
Front al discurs de l'esquerra abertzale i dels col·lectius afins, Covite sosté que "no hi ha cap 'solució integral' pendent" i recorda que "cada terrorista ha de respondre individualment pels seus crims i complir la condemna que li correspon".
En dates recents, durant les festes de la Blanca a Vitoria-Gasteiz, la Fundació Fernando Buesa ja havia mostrat el seu malestar per la presència de cartells a favor dels presos a la zona de les txosnas, "una vegada més".
Covite subratlla que "aquesta mateixa situació es repeteix cada estiu en moltes de les festes dels pobles i ciutats d'Euskadi i Navarra davant la indiferència d'una part de la societat i, sobretot, de les institucions".
A parer seu, "en una societat sana no s'hauria de permetre que l'espai públic i festiu estigués ple de pancartes de suport a qui durant dècades van matar, segrestar, ferir, extorsionar i perseguir en nom d'ETA".
L'associació insisteix que "la reflexió ètica i l'autocrítica sincera de qui va exercir la violència terrorista i de qui la va suportar és el que permetrà avançar cap a una veritable convivència en pau i llibertat".
Per aquest motiu, remarca que no se "cansarà mai de repetir que la deslegitimació del terrorisme d'ETA és imprescindible" si es pretén "construir una convivència basada en valors democràtics". "Quanta empatia amb els presos d'ETA i quant oblit per a les seves víctimes!", va concloure.