La Comissió de Reglament del Congrés ha donat aquest dimarts llum verda, amb el vot en contra de PP i Vox, a la modificació de les normes internes de la Cambra pensada per facilitar que els partits minoritaris puguin disposar de grup parlamentari propi. Es tracta d'una reforma promoguda per ERC, Junts, Podem, Compromís i el BNG que ha suscitat dures crítiques entre els dos grups de la dreta.
Després de superar aquest primer tràmit en comissió, el dictamen s'enviarà al Ple del Congrés, que el debatrà i sotmetrà a votació el proper 23 de juliol, amb la intenció que quedi aprovat i pugui entrar en vigor en la següent legislatura.
L'objectiu d'aquestes formacions és retocar l'article 23 del Reglament de 1982, que actualment fixa que, per constituir grup propi, cal disposar de 15 escons o, com a alternativa, assolir almenys cinc diputats i superar el 5% dels vots en el conjunt del país o el 15% en totes les circumscripcions en les quals es presenta candidatura.
Amb la nova redacció, els socis parlamentaris de Pedro Sánchez busquen rebaixar del 5 al 3% el llindar de vot estatal exigit per crear grup, i reduir del 15 al 10% el percentatge requerit a les províncies en les quals concorren.
Durant la reunió de la ponència es va incorporar a més una esmena plantejada "in voce" per Junts que flexibilitza encara més les condicions per formar grup parlamentari. En l'actualitat, la norma indica que s'ha d'assolir almenys el 10% dels vots en totes les circumscripcions en les quals es competeix, però la formació de Carles Puigdemont ha proposat que aquest requisit només s'exigeixi en aquelles províncies on s'obtingui representació.
Avantatges polítics i econòmics del grup propi
A l'inici de la present legislatura, ni ERC ni Junts assolien les exigències marcades pel Reglament de 1982 i van haver de recórrer a préstecs de diputats del PSOE i de Sumar per poder conformar grup propi. Aquesta fórmula va ser avalada per la Mesa del Congrés gràcies a la majoria que sumen PSOE i Sumar, que al seu torn es van fer amb el control de l'òrgan de govern de la Cambra amb els vots dels partits independentistes catalans.
Comptar amb grup propi comporta importants beneficis en termes polítics, econòmics i de recursos. Qui ho aconsegueix disposa de veu diferenciada en tots els debats i assegura almenys un lloc a les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i a la Junta de Portaveus, a més d'una pregunta en cada sessió de control al Govern. Des del punt de vista financer, implica rebre més subvencions i accedir als ajuts pel "mailing".
PP i Vox intenten sense èxit endurir les regles
A la comissió s'ha rebutjat una esmena del PP que pretenia posar fi al principi d'equitat entre grups parlamentaris vigent des del 1982. Els populars defensaven aplicar un criteri estrictament proporcional, de manera que les subvencions, els temps d'intervenció i els mitjans materials es distribuïssin en funció del nombre de diputats que integren cada grup.
Els "populars" també han plantejat, sense èxit, modificar l'actual article 27 perquè, quan el nombre de membres d'un grup diferent del Mixt "es redueixi durant el transcurs de la legislatura a menys del mínim exigit per a la seva constitució", dit grup quedi automàticament dissolt i els seus integrants passin al Mixt. Avui dia només es preveu la dissolució quan els seus components baixen "a un nombre inferior a la meitat del mínim exigit".
Igualment ha estat rebutjada la proposta del PP de suprimir la figura del diputat associat, prevista al Reglament però a penes utilitzada, que permet que els parlamentaris que a l'inici de la legislatura no s'inscriguin en cap grup puguin associar-se a un ja constituït per evitar recalar al Mixt.
Tampoc no han prosperat les iniciatives de Vox, que defensava eliminar el precepte reglamentari que autoritza passar d'un grup parlamentari a un altre, llevat del Mixt, durant els cinc primers dies de cada període de sessions. Amb aquesta esmena, Vox buscava posar fi a les cessions temporals de diputats.
PSOE, Sumar i els seus aliats habituals han tombat a més la proposta de Vox de prohibir que puguin constituir grup parlamentari propi aquells partits que es presentessin a les eleccions integrats en una mateixa coalició.