El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, considera que l'escalada de violència "inacceptable" en la guerra a l'Iran "s'allunya" després de l'anunci d'un alto el foc de dues setmanes, després d'haver "fregat la catàstrofe". No obstant això, ha reclamat màxima cautela perquè "encara és aviat" per saber com conclourà el conflicte. Com a mostra d'aquesta fragilitat, ha lamentat que ja hagi sorgit la "primera divergència": Israel rebutja que el Líban formi part de l'acord mentre que l'Iran sí que ho exigeix.
"Tots estarem d'acord que és un dia d'esperança, perquè després de 40 dies de guerra per fi ha arribat alguna cosa semblant a una llum", ha subratllat el cap de la diplomàcia espanyola en una entrevista a 'Las mañanas de RNE', recollida per Europa Press.
Albares ha reivindicat igualment els "esforços de mediació" del Pakistan i d'altres Estats, entre ells Espanya, perquè la sortida al conflicte sigui negociada. En aquesta línia, ha recalcat que Espanya no "escatimarà esforços per donar suport" a la "mediació pakistanesa" i que "s'obri camí la diplomàcia".
Una escalada sense precedents que sembla frenar-se
"Però el que avui sí que hem de saludar és que el risc d'una violència i d'una escalada inacceptable, com no havia vist la humanitat des de la Segona Guerra Mundial, s'allunya", ha afegit el ministre.
Amb tot, ha insistit que és "aviat" per anticipar el desenllaç de la negociació, ja que els EUA i l'Iran només s'han concedit un "temps curt" de dues setmanes. "Hem fregat la catàstrofe, sembla que l'hem salvada i encara és aviat per dir que la guerra s'acaba", ha reiterat Albares, que ha dit prendre's molt seriosament l'amenaça de Trump d'aniquilar una civilització: "Per descomptat que m'ho prenc seriosament".
Després d'analitzar aquest matí les propostes sobre la taula —una de 15 punts i una altra de 10—, el ministre ha explicat que ja ha detectat la "primera divergència". Al seu parer, l'Iran considera "correctament" que el Líban s'ha d'integrar en la negociació, mentre que Israel "deixa clar que no".
El paper del Líban i la situació a la regió
Albares ha defensat que la comunitat internacional ha d'aconseguir que el Líban s'inclogui en els acords, que s'aturin els bombardejos sobre l'Iran i també el "llançament injustificat de míssils i de drons" des d'aquest país cap a tot l'Orient Pròxim, així com garantir la reobertura de l'Estret d'Ormuz. "Ha de quedar obert de manera segura per a qualsevol vaixell que vulgui transitar-hi", ha reclamat el ministre.
Respecte als atacs d'Israel sobre el Líban, ha reiterat que han de cessar immediatament: "És inacceptable la invasió d'Israel a un país sobirà com el Líban", ha censurat, recordant que el país compta amb un Govern legítim que, amb suport internacional, tractava de desplegar el seu exèrcit al Sud per desarmar Hezbol·là. En la seva opinió, aquest esforç s'ha "anat en orris" pels bombardejos israelians.
En relació amb les tropes espanyoles presents al Líban, ha aclarit que "no estan en risc directe" en aquests moments, tot i que ha condemnat els atacs soferts per les forces indonèsies, que han causat víctimes mortals.
Albares ha recordat a més que Espanya ha plantejat sancions contra Israel per vulnerar el dret internacional i ha advertit que, si altres països amb influència sobre el Govern israelià, com els EUA, se sumessin a aquesta línia, "les coses canviarien".
Ormuz, Londres i el paper de les Nacions Unides
Sobre les reunions celebrades la setmana passada a Londres entre diversos països europeus per estudiar fórmules de reobertura de l'Estret d'Ormuz, el ministre ha explicat que va ser convidat però va optar per no assistir-hi perquè, mentre persisteixin les hostilitats, Espanya no participarà en cap iniciativa que impliqui una posició de força.
En canvi, ha deixat clar que Espanya sí estaria disposada a integrar-se en una missió si aquesta s'organitza sota el paraigua de les Nacions Unides, a la qual insta a "s'involucri" en la reobertura segura de l'Estret d'Ormuz.
Albares ha evitat pronunciar-se sobre les declaracions creuades dels EUA i l'Iran, atribuint-se ambdós la victòria, però ha recalcat que els veritables beneficiats de l'alto el foc són els ciutadans de l'Iran i del Golf Pèrsic, així com els espanyols i europeus, que pateixen l'encariment dels combustibles cada vegada que van a una benzinera.
Pel que fa a la mediació de la Xina, ha indicat que pot haver participat en algun nivell, com altres països, i ha apuntat que la posició de Pequín és "molt clara": tornar al respecte del dret internacional i a la taula de negociacions.
La resposta de la UE i el rol d'Espanya
En relació amb la reacció de la Unió Europea davant l'alto el foc, el ministre ha assegurat no tenir "el menor dubte" que Europa, "de manera unànime", celebrarà "aquest raig d'esperança, tot i que encara queda molta feina per fer per concretar-lo".
Al mateix temps, ha assenyalat que el Govern espanyol hauria desitjat "una veu més ràpida i més forta per part de la Unió Europea". Ha reivindicat, en aquest sentit, que Espanya va ser el primer Executiu de la UE a posicionar-se contra aquesta guerra "contrària al dret internacional", com ja va passar amb Gaza, i que posteriorment "altres països s'han anat unint a aquesta posició que clarament ha liderat", a parer seu, el Govern de Pedro Sánchez.