La vicesecretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, ha reclamat una modificació del reglament penitenciari arran de "les alliberaments d'etarres" que, al seu entendre, responen al "pacte polític" entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i Bildu.
La resposta de la dirigent 'popular' arriba un dia després de saber-se que el pres d'ETA Ángel Tellería Uriarte ha accedit a un règim de semillibertat mitjançant l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet suavitzar el compliment de la pena. D'aquesta manera, podrà abandonar el centre penitenciari de Zaballa de dilluns a divendres, tot i que haurà de dormir a la presó.
El passat dimecres, durant el Ple del Congrés, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja va arremetre contra l'Executiu per la seva política penitenciària i per la concessió de la semillibertat a l'exdirigent d'ETA Soledad Iparraguirre, àlies 'Anboto', condemnada a "més de 600 anys per més d'una desena de crims". "Això va ser 'Anboto' aquesta setmana, per celebrar la guerra, suposo. Després, al febrer, allò de Txeroki. A l'abril, serà Txapote, senyoria?", va preguntar a Sánchez.
"Exemple de corrupció política i moral", segons Gamarra
Després de conèixer-se la situació de Tellería, Gamarra ha qualificat la decisió com una "nova cessió a Bildu per part del sanchisme". "Un altre etarra surt de la presó per decisió del Govern basc. Exigim el canvi del Reglament Penitenciari", ha afirmat, subratllant que "les alliberacions d'etarres no es poden produir en funció de l'interès personal de Sánchez".
En declaracions a Europa Press, ha recalcat que "això forma part del pacte polític" entre Sánchez i Bildu i que constitueix, a parer seu, el "major exemple de corrupció política i moral del sanchisme" perquè "ha convertit la política penitenciària en un instrument al seu servei per a refermar acords i poder complir compromisos".
Gamarra ha recordat que en l'anterior legislatura es va impulsar una "política d'acostaments" de presos d'ETA i que "la segona fita va ser la cessió de la competència en matèria penitenciària al Govern basc". En aquest marc, ha afegit, s'estan autoritzant tercers graus i altres beneficis penitenciaris.
"Nosaltres el que defensem és sense penediment i sense col·laborar amb la justícia no poden acollir-se a beneficis beneficiaris d'aquesta manera tan arbitrària", ha sostingut la dirigent del PP, remarcant a més que continuen pendents d'aclarir-se "400 assassinats d'ETA sense resoldre".
Després d'insistir que es tracta de "terroristes condemnats amb una quantitat d'anys important", Gamarra ha reiterat que aquestes decisions posen de manifest la "utilització de la política penitenciària com un instrument per a la corrupció política". "És per a un benefici polític propi, no del país", ha emfatitzat.
Iniciativa del PP al Congrés per endurir la llei
El PP ja ha registrat al Congrés una proposició no de llei amb la qual pretén que el Govern impulsi una reforma legal destinada a garantir que els condemnats a presó permanent revisable no puguin accedir a cap tipus de benefici penitenciari.
Els 'populars' van promoure aquesta iniciativa després de l'aplicació a l'etarra Garikoitz Aspiazu Rubina, conegut com a 'Txeroki', de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que possibilita flexibilitzar l'execució de la condemna combinant el segon grau amb trets del tercer, és a dir, un règim de semillibertat.
Per al PP resulta "inadmissible" que aquesta interpretació de la normativa penitenciària "burli", a través de la forma d'execució de la pena, la regla de compliment efectiu de les condemnes fixades pels tribunals.
Malgrat que subratlla que aquests etarres no van ser sentenciats a presó permanent revisable —una figura penal introduïda el 2015—, aquesta situació ha portat el partit a reclamar canvis en la legislació penitenciària pel que fa a l'accés a beneficis per als qui compleixen aquesta pena.
Per això, el PP aprofita aquesta proposició —en la qual insta el Govern a promoure una reforma de la Llei Orgànica General Penitenciària per incloure una regulació "específica i diferenciada" de la presó permanent revisable— per plantejar també un canvi legal que impedeixi que els condemnats per terrorisme puguin acollir-se a un model d'execució de la pena que barregi elements propis del segon i del tercer grau.