La derogació del decret llei del Govern per regular els 'lobbies', rebutjada aquest dimecres en el Ple del Congrés, es converteix per al PSOE en la undècima caiguda d'un decret llei en el que va de legislatura i en la trigèsima novena votació perduda en iniciatives legislatives en sessió plenària.
En concret, el decret llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès ha estat derogat amb els vots de PP, Vox, Junts i UPN, mentre que el PNV i Podemos han preferit abstenir-se en comptes de donar-li suport.
A més dels onze decrets llei, durant aquesta legislatura el Govern ha vist fracassar dos projectes de llei; el Ple ha rebutjat vuit propostes de llei del PSOE i set dels seus socis parlamentaris que l'Executiu havia recolzat, i ha admès a tràmit, malgrat el vot en contra socialista, una dotzena d'iniciatives, la majoria impulsades pel PP.
Primera derrota després de les eleccions i caiguda en cadena de decrets
El primer dels decrets llei que no es va convalidar en aquesta legislatura va caure al desembre de 2023 i versava sobre reformes en el servei de la Justícia. Altres dos van ser derocats el mateix dia de gener de 2025: un sobre el gravamen a les empreses del sector energètic i un altre 'òmnibus' que incloïa la revalorització de pensions, ajudes al transport públic, prohibició del tall de subministraments bàsics a persones vulnerables i mesures per afectats per la dana.
Al juliol de l'any passat es va derogar un quart decret llei, que recollia mesures de reforç del sector elèctric per evitar un altre apagón i 2026 va començar amb un altre decret llei caigut, el del anomenat 'escut social', que incloïa l'augment de les pensions i la prohibició de desnonaments i de talls de llum en cas d'impagament.
La mateixa sort van córrer el 26 de febrer altres dos decrets: el que tornava a incloure la pròrroga de la moratòria de desnonaments i un altre per posar topall al preu de determinats serveis de transport i allotjaments en situacions extraordinàries d'emergència com les recents inundacions a Grazalema (Cádiz) i la tragèdia ferroviària d'Adamuz.
El 28 d'abril va caure el decret llei que prorrogava els contractes de lloguer que vencien el 2026 i 2027 i que havia abanderat Sumar i el 25 de juny la Cambra va derogar el que buscava donar més finançament a Renfe. A més, el 14 de juliol, en un Ple extraordinari, la Cambra va donar al traste amb el decret llei perquè els impostos no deduïbles per RTVE es considerin cost del servei públic.
Projectes de llei frustrats i retirada d'iniciatives
A més, en el que va de legislatura el PSOE ha vist caure el projecte de llei de la reducció de jornada a 37,5 hores impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz, així com la primera norma que regula l'Agència Estatal de Salut Pública, que va ser repescada temps després amb més èxit. A més, al maig de 2024, el Govern va haver de retirar la seva reforma de la Llei de Sòl davant la falta de suports per superar el debat de totalitat.
El Executiu ha perdut també la senda d'estabilitat en repetides ocasions (les dues últimes el passat mes de juliol) i fins i tot el tractat hispanofrancès que el PP va recórrer al Tribunal Constitucional per permetre que un ministre francès es pugui seure al Consell de Ministres. A més, el passat 18 de març, la Cambra va tombar dos convenis internacionals sobre esdeveniments ja celebrats.
Igualment, l'oposició i alguns socis d'investidura han abatut en la primera votació vuit propostes de llei auspiciades pel propi PSOE sobre lluita contra la prostitució, la reforma de la llei d'Extranjería, el testament vital, una sobre habitatge pactada amb el PNV, el traspàs de les polítiques d'immigració a Catalunya que va signar amb Junts, una altra perquè tota norma inclogui una anàlisi d'impacte en la joventut, una altra per habilitar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència com a coordinador de serveis digitals i l'última, el 16 de juny relativa a l'Institut de les Dones.
A això s'afegeixen altres set iniciatives legislatives promogudes pels seus socis que van ser rebutjades malgrat comptar amb el suport del PSOE. Algunes d'elles portaven la signatura del soci minoritari del Govern, com la relativa als lloguers de temporada, la que buscava rebutjar expedients de regulació d'ocupació a empreses que traslladin el seu negoci fora d'Espanya, o la que creava una Oficina de Prevenció per a la Corrupció.
Tampoc van passar aquest primer tràmit les lleis d'ERC per crear un Consorci bilateral entre el Govern i la Generalitat de Catalunya per dissenyar inversions en aquesta comunitat i millorar la seva execució i la que plantejava impostos a partir de la tercera vivenda, ni una del BNG per reduir la jornada laboral. La confluència de PP, Vox i Junts va ser clau per tombar aquestes propostes de llei.
Lleis admeses a tràmit contra el criteri del PSOE
Al contrari, el PSOE ha vist admetre a tràmit una dotzena de propostes de llei que havia votat en contra, destacant una dels seus aliats de Sumar per reconèixer la nacionalitat als sahrauís nascuts sota administració espanyola.
A més, el PP, va aconseguir que es prenguessin en consideració una proposta de llei d'habitatge, una altra antiokupes i altres que tenien com a objectiu reformar els assegurances agraris, relaxar la protecció al llop ibèric, dotar de més professionals sanitaris d'atenció primària a l'estiu, exigir l'autorització del Congrés per l'enviament a l'estranger de material militar com el que s'envia a Ucraïna, reformar la Llei de Costes, transformar el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), revertir el tancament de les nuclears i obligar a votar al Parlament els crèdits extraordinaris per despesa militar.
Els 'populars' també han aconseguit 'colar' una reforma del Reglament del Congrés perquè els ministres estiguin obligats a justificar les seves absències en les sessions de control. Moltes d'aquestes iniciatives legislatives van superar el tall gràcies a que Junts no va votar en contra.
Això sí, el cert és que aquestes lleis de l'oposició no han avançat més perquè la majoria de PSOE i Sumar a la Taula del Congrés ha anat ampliant el termini de presentació d'esmenes i impedint que segueixin el seu curs. El mateix ha ocorregut amb les remeses des del Senat gràcies a la majoria absoluta del PP.
Reprovacions, mocions i votacions perdudes
A més, en aquesta legislatura el Congrés ha reprovant a tres ministres del PSOE, els titulars de Transports, Óscar Puente, que té el rècord amb set reprovacions a les Corts; d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d'Igualtat, Ana Redondo.
Igualment, el 25 de juny d'aquest any, PP, Vox i Junts van unir forces per treure una moció dels 'populars' que exigia al president Pedro Sánchez sotmetre's a una qüestió de confiança i assumir responsabilitats per la corrupció.
El PSOE també ha perdut votacions d'iniciatives del PP en matèria econòmica, contra la regularització d'immigrants o a favor de l'execució d'ordres d'expulsió d'estrangers. El rècord de votacions perdudes en una sola sessió plenària continua en el 19 de desembre de 2024, quan els socialistes acumularen 23 fracassos entre esmenes aprovades malgrat la seva oposició i punts de mocions presentades per l'oposició.
I és que el Grup Popular, sabedor de la debilitat parlamentària de l'Executiu, acostuma a sotmetre les seves iniciatives a votació per separat, punt per punt, multiplicant així les possibilitats que el PSOE perdi suports i sofreixi derrotes. Una pràctica a la qual s'han sumat també aliats del Govern com el PNV i ERC.