El Govern té previst aprovar dimarts vinent la reforma del Reglament d'Estrangeria per a la regularització extraordinària de, almenys, 500.000 migrants segons ha pogut saber Demòcrata. Aquest reial decret és fruit de l'acord assolit el passat mes de gener entre Podem i el Govern, i ha estat criticat pel Partit Popular i Vox des del moment en què es va conèixer la notícia.
Des d'aleshores, l'oposició no ha cessat de posar en dubte la idoneïtat i les conseqüències d'aquesta regularització massiva. A més, la fórmula escollida pel Govern prenent com a referència la regularització de José Luis Rodríguez Zapatero del 2005 permet tirar endavant la mesura sense necessitat de passar pel Congrés.
En contra de l'expressa voluntat del Congrés dels Diputats per majoria absoluta pic.twitter.com/H7BIow2a21
— Alma_Ezcurra (@ALMA_EZCURRA) 9 d'abril de 2026
PP i Vox han anunciat una sèrie de recursos i fins i tot han portat la qüestió a la Unió Europea amb l'objectiu d'impedir que es materialitzi, de moment, sense èxit.
L'última a fer-ho ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Durant el Ple de l'Assemblea, Ayuso ha avançat que l'Executiu autonòmic recorrerà al Tribunal Constitucional la reforma del reglament d'estrangeria: "Estic en contra de la intenció del Govern de Sánchez de rebentar-nos els serveis públics".
Al Tribunal Suprem
El dia després d'anunciar-se l'acord per reformar el Reglament d'Estrangeria, la portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, va traslladar la intenció del seu partit de recórrer davant el Tribunal Suprem la regularització.
En una roda de premsa des de la Cambra Baixa, Millán va precisar que en aquell recurs demanarien la "suspensió immediata" del procés. En aquest sentit, la diputada de Vox va insistir que la seva formació "s'oposa a la invasió, a la ruptura d'identitat i al col·lapse dels serveis públics".
Promeses de derogació
Per la seva banda, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va prometre en la primera sessió de control de l'any al Congrés derogar la regularització d'assolir la Moncloa.
L'ofensiva dels populars també ha arribat a la Cambra Alta, on valent-se de la seva majoria absoluta van introduir una esmena a la llei de multireincidència amb l'objectiu d'impedir la regularització de migrants que tinguin antecedents penals i dificultar així el procés. Tanmateix, al seu pas pel Congrés, el Govern va vetar l'esmena del Grup Popular. Arran d'aquest incident, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, va anunciar un nou conflicte d'atribucions entre la Cambra Alta i l'Executiu.
La mirada a la UE
La batalla per la regularització també ha arribat a Brussel·les. El Partit Popular va traslladar a la Comissió Europea la regularització massiva de migrants perquè determinés si la mesura contravé els acords de política migratòria europea i si pot aplicar-se amb caràcter general o ha d'abordar-se de manera individual, conforme als compromisos assumits pels Estats membres.
Per la seva banda, al Parlament Europeu, la portaveu del PP, Dolors Montserrat va registrar una iniciativa en considerar la proposta del Govern un "perill" per al conjunt de la Unió Europea per les "greus conseqüències" que, al seu entendre, comportarà per a la resta de socis comunitaris, a més de "l'efecte crida" i "la potenciació de les màfies de tràfic de persones".