La vicesecretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, ha criticat que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi deixat passar tota la present legislatura sense sotmetre's a un Debat sobre l'estat de la Nació —l'últim es va celebrar el juliol de 2022— i, a més, hagi incomplert el seu propi compromís de convocar "anualment" aquesta cita al Congrés. Al seu parer, això posa de manifest la seva "hipocresia".
L'equip d'Alberto Núñez Feijóo ha estat reclamant amb insistència durant aquesta legislatura la celebració del Debat de la Nació, una de les mesures incloses en el pla de qualitat institucional del PP que es va donar a conèixer el gener de 2023 a Cadis.
En aquesta línia, el PP va portar al Ple del Congrés l'abril de 2025 una iniciativa per modificar el reglament de la Cambra Baixa amb la finalitat de fixar per norma la seva celebració anual i forçar així Pedro Sánchez a convocar-lo. Tot i que el Ple va acceptar tramitar la proposta, el text continua des d'aleshores en fase d'esmenes.
El Debat de la Nació és una cita creada per Felipe González el 1983 i ja suma 26 edicions. Fins al 2015 se celebrava cada any en què no hi havia investidura, però a partir de llavors, entre repeticions electorals, intents fallits d'investidura i mocions de censura, van passar set anys fins que es va tornar a organitzar.
Només un debat en els anys de Sánchez
El darrer debat de política general va tenir lloc el juliol de 2022 i, a més dels enfrontaments dialèctics de Pedro Sánchez amb els portaveus dels diferents grups, es va desenvolupar una tercera jornada per votar al voltant d'un centenar de propostes de resolució.
"En els vuit anys de Sánchez només hi ha hagut un Debat de la Nació", ha declarat a Europa Press Cuca Gamarra, qui ha subratllat que el president del Govern té "capacitat per plantejar aquest debat i si no ho fa és perquè no li dona la gana".
Gamarra sosté que el "colofó de la desvergonya" és que el mateix Executiu anunciés l'"obligatorietat" d'aquesta cita anual el setembre de l'any 2024, quan va presentar el seu Pla d'Acció per la Democràcia al Consell de Ministres, i que, malgrat això, continuï sense convocar-la. "És una hipocresia i una presa de pèl", ha reblat.
Aquest pla del Govern recull l'obligació de celebrar cada any el Debat sobre l'estat de la Nació, cosa que implicarà "una reforma del Reglament de les Corts Generals", segons va explicar aleshores el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.
Crítiques a la falta de majoria i de control
Gamarra argumenta que Sánchez evita aquest debat per "pura supervivència", perquè quedaria al descobert la seva "manca de projecte per a Espanya" i "la corrupció que l'acorrala". També considera que s'evidenciaria que encapçala "un Govern absolutament dividit", cosa que, segons ha recalcat, es va percebre fa deu dies al Consell de Ministres que va aprovar el decret anticrisi per la guerra de l'Iran.
En tercer lloc, ha avisat que en aquest debat —en el qual se sotmeten a votació les resolucions que presenten els grups— quedaria "perfectament retratada la seva manca de majoria parlamentària". "Blanc i en ampolla", ha postil·lat.
L'exsecretària general del PP sosté que l'actitud de Sánchez demostra "la seva manca d'hàbits democràtics" i ha recordat que "ja va dir que governaria sense el Parlament, però no només sense capacitat per a legislar sinó de sotmetre's al mínim control".
Gamarra, responsable de la coordinació del Pla de Regeneració Democràtica que el PP promet aplicar si Feijóo arriba a la Moncloa, retreu a Sánchez que s'hagi dedicat a "esborrar" i "trepitjar" pràctiques democràtiques respectades per anteriors presidents. Al seu entendre, aquesta deriva ha portat a plantejar que aquests usos passin a ser "obligatoris" perquè no tornin a desaparèixer en el futur.
A més del Debat de la Nació, Gamarra ha avançat que, si el PP governa, també serà "obligatori" que l'Executiu hagi de "retre comptes" sobre el grau de compliment de les proposicions i mocions aprovades per les Corts, de manera que no quedin en "un llimbs".
Resposta del Govern: presumeix de control parlamentari
Després d'una pregunta escrita del PP al Congrés sobre per què el Govern no va demanar convocar un debat de política general el 2025, l'Executiu va respondre que "compleix rigorosament amb l'obligació constitucional de sotmetre's al control parlamentari a través de tots i cadascun dels mecanismes" que preveu la Constitució "en el seu Títol V, dedicat a les relacions entre el Govern i les Corts Generals".
En aquesta contestació, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Govern recorda que Sánchez ha comparegut en Ple en una dotzena d'ocasions i els ministres "en 45", "a més de 151 compareixences en comissions d'ambdues Cambres". A això, afegeix les preguntes orals que s'atenen en cada sessió de control, les interpel·lacions i les preguntes escrites que es registren diàriament "en exercici de la fiscalització permanent de l'actuació de l'Executiu".