García Brustenga: "Estem fent gran part de la Llei d'Indústria sense la llei"

El Secretari d'Estat d'Indústria aborda en exclusiva amb DEMÒCRATA els problemes d'accés a la xarxa elèctrica, el futur dels PERTE, el debat de "Made in Europe" i les oportunitats per atraure noves inversions a Espanya.

10 minuts

DSC05327

DSC05327

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

10 minuts

Més llegides

La setmana passada, Santander es va convertir en el punt de trobada de la indústria tecnològica espanyola. La 40a edició de l'Encontre de l'Economia Digital i les Telecomunicacions d'AMETIC va reunir representants del Govern i del teixit empresarial per discutir sobre competitivitat, intel·ligència artificial, autonomia estratègica i el futur industrial del país. En aquest escenari, el secretari d'Estat d'Indústria, Jordi García Brustenga, va atendre en exclusiva a DEMÓCRATA per abordar alguns dels principals reptes que afronta el sector.

Des del futur de l'automoció espanyola i la competència de països amb menors costos fins a l'accés a la xarxa elèctrica, la continuïtat dels PERTE o la protecció de la producció europea. García Brustenga també va abordar el bloqueig parlamentari de la Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica, una norma que el Govern manté entre les seves prioritats per al que queda de legislatura, i va avançar alguns dels passos que Indústria pretén donar mentre continua la seva tramitació.

P- Estem davant d'un moment de reorganització de les cadenes de subministraments i d'aposta per la sobirania, quines indústries serien interessants portar de tornada a Espanya o posar per primera vegada aquí?

R- Bé, és un moment molt adequat. Si jugàssim a les cartes, podem dir que ens han tocat molt bones en alguns sectors. Et diria l'automòbil perquè és el que es veu molt, però també el farmacèutic, la perfumeria i la química. O els béns d'equip, les renovables i els sectors de defensa, de l'espai, de xips... Es veu en els indicadors macroeconòmics, estem creixent per sobre de França, d'Alemanya i d'Europa, i de manera recurrent durant anys. Hi ha voluntat de visibilitzar-nos com un motor d'Europa, que ja no ens diguin més que som els pigs.

P- Mencionava la paraula oportunitat, quins creus que són aquells valors que fan que Espanya sigui una aposta segura a futur?

R- Per exemple, la transició energètica. És una qüestió que es va començar amb una voluntat quasi específicament de sostenibilitat ambiental, però que hem anat veient que ens dóna autonomia estratègica i competitivitat. L'economia nova, el nou producte i el nou procés són verds. Tot el treball que hem fet, a vegades amb esforç i perdent a curt termini oportunitats, ara estem veient com fructifica.

O la transició digital. Estem aquí en el 40è encontre d'AMETIC, on el sector porta anys tirant fort. No només tenim bones cartes, sinó que som molt adaptables, potser perquè portem anys pensant com podem reduir aquest gap amb altres potències. Del 5 al 8 d'abril estarem a la Hannover Messe demostrant aquest poderí, des de la humilitat del que sap que altra gent fa millor algunes coses, però amb l'orgull que també no tenim res a envejar.

P- Espanya és una potència mundial en fabricació d'automòbils, però la transició al vehicle elèctric està modificant tota la cadena. Està garantit que Espanya seguirà sent un dels grans fabricants dins de deu anys?

R- Totalment. El Govern, el sector privat i les CCAA van veure clar que el cotxe del futur serà verd. I mentre altres països ho han frenat, nosaltres hem anat tots junts en aquesta direcció. Això ens ha portat a la següent realitat: els cinc grans grups de fabricació de cotxes han donat el pas al vehicle elèctric o connectat. Els cinc estan invertint en les seves fàbriques per fabricar nous models i Espanya està sent una referència dins dels seus grups internacionals.

A més, han entrat cinc dels fabricants xinesos més importants, que són els que tenen la tecnologia més avançada, i juntament amb espanyols i europeus estan fent aquestes transformacions. Per tant, tenim els cinc grups transformats, més cinc xinesos i la recuperació de dues marques espanyoles que estaven allà latents, Ebro i Santana.

Ara estem 'en obres', a les fàbriques, però en els pròxims anys veurem com augmentem la fabricació i potser fins i tot ens posem com a primers productors a Europa.

El programa Auto 2030 ha estat important i aquest estiu ha sortit l'Autoclus, que és l'ajuda per a la compra de vehicle elèctric, i està anant molt bé. Porta un mes i està sent important perquè la demanda tira de l'oferta. Si l'inversor veu que el mercat local compra vehicle elèctric, s'anima a seguir invertint en aquest sentit. Per tant, si fem bé la feina en els pròxims dos o tres anys, pot ser un sector que també sigui referència per a la resta de sectors industrials.

P- Espanya competeix amb països com Marroc o Índia, on els costos laborals són més baixos, no només per la producció, sinó per disseny, I+D+i... Què es pot fer per evitar que aquestes activitats surtin d'Espanya? Fan falta més incentius o també algun tipus de penalització?

La qüestió és com produïm a Europa i a Espanya, com seguim tenint l'ocupació i la capacitat de fer cotxes o el que sigui, vacunes, fertilitzants o acer, sense perdre competitivitat. La competitivitat la guanyem en un treball d'economia oberta i global, que ens ha anat molt bé a tots els països. Per tant, es tracta de mantenir relacions amb altres zones del món, algunes més competitives a nivell de costos i, a vegades, no només això, sinó també millors en qualitat tecnològica, i alhora mantenir aquesta salvaguarda de la indústria espanyola i europea.

Estem treballant a Europa en la primera llei de política industrial europea per regular la indústria sota el paraigua de l'Industrial Acceleration Act. Allà estem definint un concepte que és el "Made in Europe", i que és una manera de protegir el que es fa aquí. Ningú podrà rebre una ajuda o accedir a una compra pública si no està fet a Europa.

Què significa Europa? Estem veient com fer-ho flexible per mantenir aquestes cadenes globals i, alhora, retenir el màxim que es pugui de producció a Europa i Espanya. No és fàcil perquè volem seguir sent oberts, però d'altra banda, no ser els únics tontos que no tanquem una mica.

P- Està preparada la nostra xarxa per a totes les inversions que s'han anat anunciant en els últims mesos, i els projectes que hi ha de cara als pròxims anys?

R- Està clar que l'energia passa a ser més i més crítica com a factor de competitivitat. S'ha fet un bon treball en la generació d'energies renovables, i la crisi d'Iran ens ha demostrat que estem més preparats, però això no significa que l'accés estigui garantit i que sigui un preu que sigui competitiu. Els últims reals decrets van en aquesta línia, com l'Iran, i el que vagi venint ara, sostres d'inversió, de planificació de la xarxa de transport, també.

Si tardem massa a donar accés elèctric, la inversió se'n va a un altre país

I per altra banda, nosaltres com a indústria tenim un capítol apart que és el sector electrointensiu, les grans indústries bàsiques d'acer, alumini, ceràmica, ciment, química... Són els grans consumidors i costen més de descarbonitzar. Hi ha molta inversió feta ja amb el PERTE de descarbonització, però cal acabar aquest canvi, és el nostre capítol pendent.

P- ¿I le consta si hi ha inversions industrials que estiguin ara mateix esperant per falta de capacitat elèctrica?

R- Sí, som conscients. En tot el territori espanyol no hi ha cap comunitat autònoma que no tingui algun projecte nou o de millora que requereixi un augment de capacitat. Però això no és una cosa que es pugui aconseguir d'un dia per l'altre. Cal planificar-ho i cal ser més àgils a l'hora de donar accés per part d'un altre ministeri.

Això també es junta amb una petita bombolla especulativa d'alguns que, sempre que hi ha un canvi de sector, s'incorporen a veure si poden fer negoci. Cal discernir entre el projecte real, industrial, per exemple, un centre de dades, i un que està comprant per poder vendre més car l'accés.

Per una banda, està aquest treball i, per altra, l'agilitat perquè no es perdi aquesta inversió, perquè si tardem una mica massa se'n va a un altre país. Per tant, en això estem i, encara que no sigui el nostre ministeri, estem molt presents en les decisions d'accés i de preu.

Jordi García Brustenga atenent a DEMÓCRATA
Jordi García Brustenga atenent a DEMÓCRATA -

P- La setmana passada va concloure el termini d'execució dels fons europeus Next Generation, ¿quin balanç fa el Govern dels PERTE industrials i com es mantindrà l'impuls inversor ara?

R- Com deia, estem 'en obres'. Si vas per les indústries espanyoles, veuràs que estan invertint, acabant projectes i començant els que van per la via de la Societat Estatal de Promoció Industrial i Desenvolupament Empresarial (SEPIDES). I quan estàs en obres, doncs hi ha més molèsties que beneficis, però en uns anys veurem els fruits d'això. Veurem com ha augmentat la capacitat productiva industrial, els productes i també el PIB industrial. Ara mateix es pot dir el que s'ha fet, però no el resultat.

Paral·lelament, amb els PERTE hi ha hagut un aprenentatge. Al principi era un model molt col·lectiu, difícil de gestionar i justificar. Ara és més individual i també s'ha reduït la burocràcia perquè sigui àgil. Tenim un instrument perfeccionat.

Per altra banda, el PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat (VEC), amb 3.000 milions, i el PERTE de Descarbonització Industrial, amb més de 1.000 milions, han estat potser els dos de major èxit i visibilitat. Volem que, amb pressupost nacional i ojalà també amb més pressupost europeu, es puguin continuar en aquells sectors que necessitin aquesta transformació.

P- Un altre dels pilars que està marcant aquest Congrés d'AMETIC és el procés de digitalització del teixit industrial, creu que existeix el risc de crear una indústria tecnològica molt avançada mentre una part important de les pimes es queda enrere?

R- No em preocupa tant l'adopció de la IA, sinó com canvies el model de negoci. Això necessita un acompanyament i estem d'acord amb el sector privat, amb CEOE i Cepyme. Ens situem en un 17,5% d'empreses industrials que utilitzen IA, quan a nivell global la utilitzen el 21% de les pimes. Per tant, hi ha un gap d'acompanyament.

Pretendrem seguir amb instruments com les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI), els European Digital Innovation Hubs (EDIH) i l'Empresa Nacional d'Innovació (Enisa), per acompanyar en aquesta transformació real del model de negoci amb la IA.

Sabem que és un Congrés molt difícil i que no està tot a les meves mans o a les del ministre

P - En quin punt està la Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica?

Està en procés d'aprovació per part del Congrés. La norma abasta dos grans fites: la inversió que acompanya els fons privats, en part gràcies als fons europeus que, encara que no estan acabats, han permès fer un gran recorregut, i d'altra banda, la institucionalització d'aquesta política industrial. La llei actual és de 1992, cal actualitzar-la, posar el tauler de joc nou, amb instruments com els PERTE. Hi ha moltes coses que ja estem fent, però sense tenir-les institucionalitzades. Pretendrem que acabi la legislatura amb l'aprovació de la llei.

Sabem que és un Congrés molt difícil i que no està tot a les meves mans o a les del ministre, és veritat, però que no sigui per nosaltres que no ho aconseguim. No entenc com alguna cosa que és de país i en què hi ha acord no s'aprovi. Estem oberts a negociar en tots els sentits perquè sigui còmode per a la majoria.

P- I què és ara mateix el que la frena?

Jo crec que més que el text, que estem oberts a discutir-lo, és el context polític que hi ha. Estem a la recerca d'una finestra d'oportunitat que faci que el sentit comú sigui el que manin en la decisió i en el vot per a l'aprovació d'una llei tan transversal i tan infraestructural.

P- La Llei de Lobbies també estava bloquejada i s'ha aprovat via decret llei, es plantegen aquesta possibilitat com a última bala abans que acabi la legislatura?

Podria ser, però un decret llei, al final, també cal convalidar-lo. Jo crec que això és suficientment important i té pes de regulació bàsica de l'Estat, com per canviar-ho de llei a decret llei. Ha de ser una llei. És el nostre sentir, cal ser valent i aprovar-ho en forma de llei.

P- I al marge d'aquesta llei estan treballant en alguna regulació potser més sectorial que sí que pugui anar veient la llum?

R - Doncs estem treballant en la millora de l'Estatut d'Electrointensius. Ha sortit ja la convocatòria i l'any que ve sortirà millorada, ampliant els sectors als quals afecta. I en el tema de la compensació de CO2 de costos indirectes també hi ha hagut canvis regulatoris. Estem regulant la creació de petits òrgans que estan previstos en la llei, com és la millora del fòrum d'alt nivell de la indústria o el grup interministerial de política industrial, necessari per treballar temes com l'energia, el talent, la digitalització...

En la regulació es pot anar avançant més ràpidament amb reals decrets o òrgans ministerials. Però la llei seria el puntal que institucionalitzaria i faria més formal tot.

La transformació industrial i la valorizació de la política industrial estan en procés i cal acabar-les

P - I hi ha algun aspecte urgent que s'estigui veient afectat per la paràlisi d'aquesta llei?

Bueno, de fet, estem fent gran part de la llei sense la llei. S'ha creat un Comitè d'Inversions Estratègiques, que porta l'Oficina d'Afers Econòmics i que sortirà ara a la tardor, i que estava previst en el projecte aprovat pel Consejo de Ministros.

Hi ha coses que anem avançant, com el Registre Estatal d'Entitats Interessades en els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (RECAPI) i el Grup de Treball d'Autonomia Estratègica. També estem amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) en un grup de treball per crear una norma que estandarditzi la contribució de les empreses crítiques a l'autonomia estratègica. Si s'aprovés la llei, partiria ja de moltes coses començades, i això també és un avantatge.

P- Per acabar, arrencem curs polític. Com ho afronta? Quines prioritats o quina és l'agenda de la Secretaria?

R- El principal és que això no s'ha acabat. La transformació industrial i la valorizació de la política industrial estan en procés i cal acabar-les. Hi ha projecte per quatre o cinc anys més dins de l'estratègia de sis que estem dissenyant. Això és un camí, i d'altra banda, està el focus sobre ell.

El Comitè d'Inversions Estratègiques sortirà ara a la tardor

Aquest curs segurament tindrem soroll, tant a nivell nacional com europeu i mundial. Però nosaltres el que volem és focus, amb qui vulgui seguir-nos. Sabem de CCAA i de municipis que estan volent avançar en els seus projectes d'inversió o en la seva competitivitat sectorial. També de grups d'empreses, patronals i sindicats... El soroll no el podem controlar, però sí on posem focus.

En detall

Ens vam citar amb el Secretari d'Estat d'Indústria, Jordi García Brustenga, a la "caseta" de Red.es. No és la de Bad Bunny, però durant dies ha estat el centre d'atenció al Palau de la Magdalena. Pel quarter oficial de la premsa han passat durant tres jornades alts càrrecs del Govern i perfils molt destacats del sector privat.

Conclosa l'entrevista, a Brustenga l'esperava un núvol de mitjans de comunicació que esperaven sota el sol de Santander. El clima inestable del Cantàbric va donar un respir i el 40è Congrés d'AMETIC va transcórrer sense pluges. Un hito poc habitual en les quatre dècades que porten marcant l'inici del nou curs.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment la Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica i quins són els propers passos per a la seva aprovació?

La denominada Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica està actualment al Congrés dels Diputats, en una fase primerenca del tràmit parlamentari: el projecte segueix en la fase d'esmenes a l'articulat en Comissió, amb el termini de presentació d'esmenes repetidament prorrogat fins al 9 de setembre de 2026. No hi ha hagut encara votacions ni en Comissió ni en Ple, ni ha passat al Senat.

En termes tècnics, la iniciativa identificada és el Projecte de Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica, amb número d'expedient parlamentari 121/000043, remès pel Govern i publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals (Sèrie A, núm. 43-1) el 20 de desembre de 2024. La Mesa del Congrés va acordar encomanar-lo, amb competència legislativa plena, a la Comissió d'Indústria i Turisme, obrint inicialment un termini d'esmenes de quinze dies hàbils, que concloïa l'11 de febrer de 2025.

Des de llavors, segons la tramitació registrada, aquest termini d'esmenes:

  • S'ha anat prorrogant de forma successiva, acumulant 59 ampliacions del termini.
  • L'última pròrroga amplia el termini per presentar esmenes fins al 9 de setembre de 2026.
  • En paral·lel, s'han celebrat almenys dos debats a la Comissió d'Indústria i Turisme (febrer i març de 2025), ambdós sense votacions, és a dir, sense que s'hagi aprovat encara un informe de ponència ni un dictamen.
  • La base de dades de votacions parlamentàries reflecteix 0 votacions associades a l'expedient 121/000043, la qual cosa confirma que ni la Comissió (amb competència legislativa plena) ni el Ple del Congrés han sotmès el text a votació.

Aquesta situació s'ha descrit reiteradament a la premsa —inclòs el diari Demòcrata— com un bloqueig o “enquistament” del projecte: el termini d'esmenes roman obert des de febrer de 2025 i es prorroga de forma sistemàtica, cosa que impedeix que el projecte avanci a les fases deliberatives i de votació.

A partir d'aquest punt procedimental, i sempre que la tramitació es reactivi, els propers passos formals necessaris per a la seva aprovació serien, en síntesi, els següents:

1. Tancament del termini d'esmenes i treball en Comissió
  • Tancament del termini d'esmenes a la Comissió d'Indústria i Turisme. Mentre el termini segueixi obert, no pot arrencar la fase de ponència de forma ordinària.
  • Designació de la ponència, encarregada d'estudiar el text del Govern juntament amb les esmenes dels grups parlamentaris.
  • Elaboració de l'informe de la ponència, que incorporarà o rebutjarà esmenes, i la seva posterior elevació a la Comissió.
  • Aprovació del dictamen per la Comissió d'Indústria i Turisme. Atès que la Comissió té competència legislativa plena, en principi podria aprovar el text definitiu sense necessitat que passi pel Ple, llevat que s'acordi l'avocació.
2. Eventual avocació al Ple del Congrés

Encara que l'encàrrec inicial és amb competència legislativa plena, els grups parlamentaris poden sol·licitar la avocació al Ple. Si el Ple del Congrés acordés avocar el projecte, es produiria un:

  • Debat i votació del text (i de les esmenes que es mantinguin vives) al Ple del Congrés.
  • L'aprovació en Ple requeriria les majories ordinàries previstes per a les lleis ordinàries.
3. Tràmit al Senat

Tant si l'aprovació es produeix en Comissió amb competència legislativa plena com si es produeix en Ple, el següent bloc de passos és la remissió del text al Senat:

  • Recepció i qualificació del projecte per la Mesa del Senat.
  • Termini d'esmenes i tramitació a la comissió corresponent del Senat.
  • Possibles esmenes parcials o un veto al conjunt del text.
  • Votació al Ple del Senat, que pot:
    • Aprovar el projecte sense canvis (en aquest cas el text quedaria llest per a la seva promulgació), o
    • Aprovar esmenes o un veto, que obligarien a un nou pronunciament del Congrés.
4. Aprovació definitiva i publicació

Si el Senat no introdueix canvis, o si el Congrés aixeca l'eventual veto o decideix sobre les esmenes del Senat, el text quedaria llest per a la seva fase final:

  • Aprovació definitiva per les Corts Generals (després de resoldre en el seu cas les discrepàncies entre Cambres).
  • Promulgació pel Rei.
  • Publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), moment a partir del qual la Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica entraria en vigor en la forma i terminis que determini la seva disposició final.

A la data de referència de la teva pregunta, tot el recorregut descrit des del tancament del termini d'esmenes endavant encara no ha començat: la llei continua formalment al Congrés, en fase d'esmenes a l'articulat, amb el text base publicat però sense dictamen, sense votacions i sense remissió al Senat.

Quines són les competències i funcions del secretari d'Estat d'Indústria segons la legislació espanyola?

El secretari d'Estat d'Indústria és l'alt càrrec que, sota l'autoritat del ministre d'Indústria (actualment Ministeri d'Indústria i Turisme), dirigeix la política industrial del Govern i el conjunt d'òrgans que depenen de la Secretaria d'Estat. La seva posició i funcions es detallen en els reials decrets d'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials i del propi ministeri competent en matèria d'indústria.

1. Paper institucional general

Des del punt de vista jurídic-administratiu, el secretari d'Estat és:

  • Màxim responsable polític-administratiu de l'àrea d'indústria dins del ministeri, immediatament per sota del ministre.
  • Òrgan directiu superior que exerceix la capçalera sobre les direccions generals i unitats que s'adscriuen a la Secretaria d'Estat (per exemple, les direccions generals d'indústria, de la petita i mitjana empresa, de suport a la competitivitat industrial, etc., segons l'estructura vigent en cada moment).
  • Responsable de la planificació estratègica de l'àrea: fixa prioritats, aprova plans i programes i supervisa la seva execució.
  • Representant ordinari del ministeri en el seu àmbit material davant altres ministeris, comunitats autònomes, institucions europees i organismes internacionals relacionats amb la indústria.
2. Funcions de direcció i coordinació

Les normes d'estructura orgànica atribueixen al secretari d'Estat d'Indústria un conjunt de competències de direcció interna, entre les quals destaquen:

  • Dirigir i coordinar l'actuació de totes les direccions generals i unitats dependents, assegurant la coherència amb les línies marcades pel ministre i pel Govern.
  • Distribuir objectius i recursos entre els diferents òrgans del departament en matèria d'indústria, així com fer el seguiment del seu compliment.
  • Impulsar la modernització administrativa en el seu àmbit (digitalització de procediments, administració electrònica, millora reguladora) conforme a les directrius generals del ministeri.
  • Elevar propostes al ministre sobre organització interna, creació o modificació d'òrgans, i sobre programes d'actuació sectorials.
3. Competències en política industrial i PIME

En el pla material, la Secretaria d'Estat d'Indústria es concep com el nucli del disseny i aplicació de la política industrial del país. Entre les seves funcions típiques, les normes orgàniques preveuen:

  • Elaborar i proposar al ministre la política industrial general, els plans de reindustrialització i les estratègies de suport a la competitivitat de la indústria manufacturera.
  • Dissenyar i gestionar programes de suport a la petita i mitjana empresa (PIME) industrial, inclosos instruments de finançament, subvencions i instruments d'assessorament i capacitació.
  • Promoure la innovació i la digitalització industrial, en coordinació amb altres departaments competents en transformació digital, ciència i tecnologia.
  • Impulsar la sostenibilitat i la descarbonització de la indústria, en coordinació amb els òrgans responsables d'energia i transició ecològica, mitjançant programes específics, línies d'ajuda i marcs de regulació tècnica.
4. Gestió de fons, ajudes i organismes dependents

Una altra gran vessant competencial té a veure amb els recursos econòmics i els ens vinculats:

  • Proposar i executar el pressupost dels programes de despesa industrial, així com la distribució de crèdits entre línies d'ajuda, convocatòries i projectes estratègics.
  • Aprovar o elevar per a la seva aprovació bases reguladores i convocatòries de subvencions i ajudes públiques per a la indústria, la reindustrialització, l'eficiència energètica industrial o la digitalització de PIMEs.
  • Exercir la tutela i coordinació sobre organismes públics i entitats adscrites a l'àrea industrial (agències, centres tecnològics o altres ens que el reial decret orgànic assigni a la Secretaria d'Estat), fixant objectius i supervisant el seu compliment.
  • Respondre de la correcta gestió de fons nacionals i europeus relacionats amb la política industrial, especialment aquells vinculats a plans de recuperació o programes comunitaris.
5. Relacions internacionals i amb la Unió Europea

Les normes d'estructura solen atribuir també al secretari d'Estat d'Indústria un paper rellevant a l'exterior:

  • Coordinar la posició espanyola en els fòrums de la Unió Europea i en organitzacions internacionals relatives a política industrial, competitivitat, estàndards industrials i política de PIMEs.
  • Participar en negociacions d'iniciatives, programes i marcs regulatoris europeus que afectin la indústria espanyola, en coordinació amb el Ministeri d'Afers Exteriors i altres departaments.
  • Impulsar la projecció exterior de la indústria espanyola a través d'accions de cooperació industrial, participació en programes internacionals i col·laboració amb organismes multilaterals.
6. Funcions normatives i de representació política

Finalment, com a alt càrrec del Govern en matèria d'indústria, el secretari d'Estat exerceix funcions rellevants en l'àmbit normatiu i polític:

  • Dirigir la preparació tècnica de projectes de llei, reials decrets i ordres ministerials sobre regulació industrial, seguretat industrial, metrologia, normalització tècnica i altres àmbits afins.
  • Informar i sotmetre a consulta propostes normatives i plans industrials davant comunitats autònomes, organitzacions empresarials, sindicats i altres agents econòmics i socials.
  • Representar el ministre de forma ordinària en comissions interministerials, en òrgans de cooperació amb les comunitats autònomes i en compareixences parlamentàries quan així se li encomana.

En conjunt, la legislació espanyola configura el secretari d'Estat d'Indústria com el responsable integral de dissenyar, coordinar i executar la política industrial del Govern, amb un fort component de gestió de programes i fons, de diàleg amb el teixit empresarial i de representació de l'Estat en l'àmbit europeu i internacional.

Quins requisits han de complir els projectes industrials per accedir a les ajudes associades al segell 'Made in Europe' en el marc de la política industrial europea?

El segell o preferència “Made in Europe / Made in EU” no és encara un programa d'ajudes aïllat amb un reglament tancat, sinó l'eix de la nova Llei d'Aceleració Industrial (Industrial Accelerator Act, IAA) i del Pacte Industrial Net. A la pràctica funciona com un criteri d'accés prioritari a contractació pública i esquemes d'ajuda pública per a determinats projectes industrials.

A partir de la proposta de la Comissió Europea del 4 de març de 2026 (nota en espanyol, comunicat oficial), els projectes que aspirin a beneficiar-se d'ajudes associades a l'enfocament “Made in Europe” han de complir, en essència, quatre grans blocs de requisits:

1. Encaix sectorial i tecnològic

La IAA fixa primer un camp de joc: les preferències “Made in EU” i de baixes emissions es concentren en sectors estratègics:

  • Indústries intensives en energia: acer, ciment, alumini (i, amb possibilitat d'extensió, altres químics i metalls bàsics).
  • Cadena de valor de l'automòbil, amb èmfasi en el vehicle elèctric i els seus components.
  • Tecnologies net zero: bateries, energia solar fotovoltaica, eòlica, bombes de calor i nuclear.

Per tant, un projecte ha de:

  • Operar en algun d'aquests sectors o en tecnologies de zero emissions alineades.
  • Contribuir de forma clara a augmentar la capacitat productiva europea en aquest àmbit (noves plantes, ampliacions, noves línies de producció, etc.).
2. Origen europeu i valor afegit a la UE

El cor del segell és que el projecte generi valor en territori europeu, no només un muntatge final simbòlic. La Comissió planteja:

  • Introduir requisits específics de “Fet a la UE” en contractació pública i ajudes d'Estat.
  • Vincular les ajudes a llindars de contingut europeu (per exemple, part del valor dels components d'un vehicle elèctric o de certs mòduls de bateries i panells solars).
  • Permetre que determinats països “de confiança”, amb acords de lliure comerç o unió duanera i obligacions d'obertura recíproca de mercats, es tractin com equiparables a l'origen UE en alguns esquemes.

A la pràctica, un projecte que vulgui beneficiar-se de les preferències “Made in Europe” ha de demostrar:

  • Que localitza producció rellevant en un o diversos Estats membres (no només un centre comercial o una filial lleugera).
  • Que part significativa del valor afegit, tecnologia o propietat intel·lectual es genera o es reté a la UE.
  • Que les seves cadenes de subministrament contribueixen a la resiliència europea (evitar dependències extremes d'un únic tercer país).
3. Descarbonització i rendiment ambiental

El segell es vincula al Pacte Industrial Net: no n'hi ha prou amb produir a Europa, cal produir amb baixes emissions de carboni. Per això la IAA:

  • Introdueix preferències combinades: “Made in EU” + baix carboni en licitacions i sistemes de suport públic.
  • Connecta amb altres instruments de la UE (reglament d'ecodisseny, etiquetatge energètic, passaport digital de producte), que exigeixen informació sobre petjada de carboni i rendiment ambiental.

De cara a les ajudes, els projectes industrials han d'acreditar:

  • Que la seva tecnologia o procés suposa una reducció mesurable d'emissions respecte a la referència sectorial.
  • Que són compatibles amb la senda de neutralitat climàtica i amb els criteris tècnics d'ecodisseny i circularitat aplicables.
4. Condicions per a grans inversions de tercers països

Existeix un capítol específic per a inversions estrangeres superiors a 100 milions d'euros en sectors estratègics quan un sol tercer país acumula més del 40 % de la capacitat mundial de producció. Per accedir als beneficis del marc europeu (inclosa la prioritat “Made in Europe”), aquests projectes han de:

  • Crear ocupació de qualitat a la UE, amb almenys un 50 % de plantilla europea.
  • Aportar transferència de tecnologia i coneixement a l'ecosistema europeu, no només capital.
  • Cumplir requisits de contingut local en inversions, compres i subcontractació.
  • Integrar-se a les cadenes de subministrament industrials europees, reforçant la seva resiliència.
5. Marc procedimental i finestreta única

A més dels criteris substantius, la IAA exigeix que els Estats membres instaurin una finestreta única digital per tramitar permisos de projectes de fabricació. Per al promotor, això implica:

  • Canalitzar tot l'expedient per vies digitals unificades.
  • Atendre's a terminis i procediments simplificats, pensats per accelerar projectes de descarbonització i manufactura neta.

En suma, “Made in Europe” funciona com un filtre que dirigeix ajudes i contractació pública cap a projectes que produeixen a Europa, generen valor afegit i ocupació europea, redueixen emissions i reforcen l'autonomia industrial. Els detalls fins (percentatges concrets per sector, llindars de contingut europeu, etc.) s'estan acabant de negociar al Parlament i al Consell, però el nucli de requisits ja està clar en la proposta de Llei d'Aceleració Industrial i en el Pacte Industrial Net.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin esdeveniment va reunir representants del Govern i del sector tecnològic per debatre sobre el futur industrial d'Espanya?

Pregunta" 1 de 3

Segons García Brustenga, quins són alguns dels sectors que Espanya hauria de potenciar o atreure per al seu desenvolupament industrial?

Pregunta" 2 de 3

Quina mesura europea va esmentar García Brustenga com a clau per protegir la producció industrial dins del continent?

Pregunta" 3 de 3