La relació ja fràgil entre Junts i Sumar ha entrat aquest dijous en una fase de ruptura total després de la decisió del partit de Carles Puigdemont de suspendre tots els contactes amb la formació de Yolanda Díaz. La mesura arriba després que la vicepresidenta segona i ministra de Treball qualifiqués el partit independentista com a "racista i classista" en una entrevista radiofònica.
Segons Junts, l'organització ha decidit tallar tota interlocució política amb Sumar fins que es produeixi una disculpa o rectificació pública. En cas contrari, adverteixen, no hi haurà ni negociacions ni coordinació parlamentària al Congrés.
"Si volen aprovar alguna cosa, que vagin a buscar el PP", han traslladat des de la cúpula del partit, apujant el to en plena aritmètica parlamentària complexa per al Govern.
Una crisi que salta del plató a la política
La controvèrsia s'ha originat en una entrevista a Onda Cero, on Díaz ha reiterat que Junts ha mantingut posicions "racistes i classistes", en el context del debat sobre la proposta per delegar competències d'immigració a la Generalitat.
Les paraules han estat interpretades per Junts com un atac directe a la seva legitimitat política i al seu electorat, al qual defensen com "injustament estigmatitzat".
Puigdemont endureix el discurs
Carles Puigdemont ha respost amb un missatge a la xarxa social X en què acusa la vicepresidenta de recórrer a "insults" i "manipulació" en lloc d'arguments polítics. En la seva intervenció, ha comparat l'estratègia comunicativa de Díaz amb la de figures populistes internacionals i ha acusat l'esquerra estatal de "deriva moral i desconnexió".
El líder de Junts ha defensat a més la seva base electoral, rebutjant el que considera un "relat simplificador" que associa l'independentisme català amb posicions conservadores o elitistes.
La ruptura amb Sumar no afecta, per ara, als contactes amb altres forces com els Comuns en l'àmbit parlamentari català, tot i que Junts reconeix que les relacions estan igualment congelades.
El xoc introdueix una nova variable d'inestabilitat en el bloc que sosté la governabilitat en el Congrés, on la majoria depèn d'equilibris molt ajustats entre forces amb agendes profundament divergents.