Aquesta Setmana Santa, el Partit Popular està centrant la seva oposició en "els alliberaments d'etarres" que, al seu entendre, responen al "pacte polític" entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i Bildu.
Una polèmica que sorgeix després de saber-se que el pres d'ETA Ángel Tellería Uriarte, ha accedit a un règim de semillibertat mitjançant la aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet suavitzar el compliment de la pena. D'aquesta manera, podrà abandonar el centre penitenciari de Zaballa de dilluns a divendres, tot i que haurà de dormir a la presó.
Amb la llei a la mà
El Reglament Penitenciari va ser aprovat el febrer de 1996, en els últims cops de cua de Felipe González a la Moncloa. La norma distingeix fins a tres graus de presó:
- Primer grau: règim tancat (interns d'especial perillositat)
- Segon grau: règim ordinari (la majoria d'interns)
- Tercer grau: règim obert o semillibertat
L'article que és objecte de polèmica, el 100.2, permet aplicar un règim individualitzat que combina elements de diferents graus. A grans trets, aquells que es poden acollir a aquesta premissa estan en segon grau però se li apliquen condicions pròpies del tercer grau en alguns aspectes.
Pels populars es tracta d'un "tercer grau encobert" i resulta "inadmissible" que aquesta interpretació de la normativa penitenciària "burli", a través de la forma d'execució de la pena, la regla de compliment efectiu de les condemnes fixades pels tribunals.
L'oposició del PP
En aquest sentit, i aprofitant una proposició no de llei (PNL) perquè els condemnats per presó permanent revisable no puguin accedir a cap tipus de benefici penitenciari, el PP ha obert la porta a deixar fora també els presos vinculats a ETA.
La iniciativa advoca per reformar el Reglament Penitenciari "per impedir que els condemnats per terrorisme puguin beneficiar-se d'un model d'execució de la pena combinant aspectes característics del segon i tercer grau previstos en l'article 100.2".
No obstant això, cal esmentar que aquesta norma aprovada a finals del felipisme, ha estat vigent amb els Governs de José María Aznar (1996-2004) i Mariano Rajoy (2011-2018), nou anys dels quals van comptar amb majoria absoluta, sense que aquest article hagi estat objecte de canvis.