La comissió del Congrés constituïda al febrer del 2024 per aclarir els atemptats gihadistes perpetrats a Catalunya l’agost del 2017 celebra aquest dimarts una nova sessió amb l’objectiu de consensuar i sotmetre a votació el seu dictamen definitiu, després d’una tasca d’investigació que s’ha prolongat durant dos anys i mig.
Fa unes setmanes, els diferents grups parlamentaris van registrar els seus esborranys de conclusions, que són els textos que es votaran ara. Si algun d’ells aconsegueix el suport suficient, es convertirà en dictamen i serà remès al Ple de la Cambra per a la seva validació final.
Junts i ERC reclamen que el Congrés reconegui "negligències" de l’Estat en la prevenció dels atacs, un plantejament que rebutgen PSOE, PP i Vox, d’acord amb les propostes de conclusions a les quals ha accedit Europa Press.
En el cas de Junts, el grup atribueix "una part de la responsabilitat" dels atemptats a "una negligència o temeritat dels serveis secrets" per haver ocultat els vincles del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb Abdelbaki Es-Satty, l’imam de Ripoll (Girona) assenyalat com a cervell de la cèl·lula.
Junts qüestiona el judici i el paper del CNI
Segons el text de Junts, aquests contactes s’haurien mantingut ocults "per una decisió política", recordant que els atemptats es van produir poques setmanes abans del referèndum de l’1 d’octubre i que es van prioritzar els "interessos polítics i partidistes" de l’Executiu del PP "per davant d’unes víctimes innocents que tenien dret a saber tota la veritat del que acabava de succeir".
La formació independentista assumeix la versió defensada al seu dia pel comissari José Manuel Villarejo, segons la qual al CNI "se li va anar de les mans" la seva relació amb l’imam de Ripoll. En aquest marc, assenyala tant la cúpula del Ministeri de l’Interior dirigit aleshores pel 'popular' José Ignacio Zoido com la responsable política dels serveis d’intel·ligència, la vicepresidenta primera Soraya Sáenz de Santamaría, i estén els seus retrets a l’actual Govern de coalició per considerar que no s’ha procedit a desclassificar tota la documentació rellevant.
Junts arriba fins i tot a posar en dubte que l'imam de Ripoll morís en l'explosió prèvia d'Alcanar (Tarragona) i sosté que la causa judicial no va aclarir tots els "interrogants essencials" sobre "l'origen, la preparació i les possibles responsabilitats dels fets". Per això, reclama que la Fiscalia promogui noves diligències judicials.
Sumar, per la seva banda, proposa en les seves conclusions que la Fiscalia General de l'Estat estudiï l'obertura de diligències preprocessals d'investigació "com a mecanisme excepcional de satisfacció del dret a la veritat". El grup plurinacional advoca a més per "impulsar l'elaboració d'un relat públic, oficial, institucional i rigorós" sobre els atemptats "com a condició per al tancament emocional col·lectiu, la dignificació de les víctimes i la prevenció de narratives conspiratives".
ERC parla de "fallada institucional greu"
ERC sosté que l'Estat "va fallar en la prevenció" i al·ludeix a una "possible negligència en la gestió de la informació" que el CNI i els Mossos disposaven sobre Es Satty, encara que sense arribar tan lluny com Junts. "Sense afirmar que els serveis de l'Estat coneguessin prèviament la preparació concreta dels atemptats, la comissió considera que existeixen indicis per apreciar una actuació presumptament negligent", recull el seu text.
Esquerra subratlla que "la falta de transmissió d'informació als Mossos d'Esquadra abans dels fets constitueix un element central de possible negligència institucional i evidencia una fallada en els estàndards de coordinació, lleialtat institucional i prevenció que han de regir l'actuació dels poders públics davant amenaces terroristes", i qualifica aquesta "fallada institucional greu" com a motiu per depurar responsabilitats polítiques i escometre reformes estructurals que evitin la repetició d'un escenari similar.
Junts, ERC i Sumar coincideixen també a reclamar la desclassificació íntegra de la documentació relativa als atemptats, una petició que no comparteixen ni el PSOE ni el PP.
Coordinació antiterrorista i paper dels cossos de seguretat
En termes generals, totes les formacions que han registrat conclusions ressalten la necessitat de reforçar la coordinació entre les Forces i Cossos de Seguretat i els serveis d'intel·ligència en matèria antiterrorista, així com millorar l'ús compartit de bases de dades. El PSOE, tanmateix, incideix que en els últims anys ja s'han produït avenços en aquesta línia que s'han deprofundir.
Els socialistes posen en valor la "responsabilitat" i "eficàcia" de l'actuació dels Mossos i defensen que la relació entre els diferents cossos policials i el CNI "es continuï sustentant sota el principi de lleialtat mútua". A més, aposten per "formalitzar els canals internacionals d'alerta sobre persones o entorns de risc" i reforçar la coordinació entre Institucions Penitenciàries i Forces de Seguretat per detectar processos de radicalització dins de les presons.
Sumar subratlla igualment que el nivell de coordinació actual entre les forces de seguretat és molt superior al de 2017, "cosa que evidencia que les millores eren possibles i necessàries", i sol·licita seguir avançant en aquesta direcció.
En l'apartat dedicat a les víctimes, el PSOE reconeix que la coexistència de fonts d'informació judicials, sanitàries i policials ha provocat "dificultats pràctiques" per identificar-les de forma exhaustiva. Per això, proposa "millorar els sistemes de coordinació i registre" i reformar la Llei de Víctimes del Terrorisme per incloure una "definició més àmplia, inclusiva i material de víctima del terrorisme, ampliant-ne el reconeixement, assistència i protecció".
El PP, per altra banda, admet que la radicalització dels autors i la planificació de l'atemptat frustrat per l'explosió de l'habitatge d'Alcanar, "com ocorre en molts casos en què s'actua amb cèl·lules petites i aïllades, va ser inadvertida per totes les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme", inclosos el CNI i el CITCO. No obstant això, remarca que "en cap cas es pot pretendre que va ser un acte de negligència".
Els populars volen deixar clar que l'imam de Ripoll "no era confident ni col·laborador" del CNI, la Policia o la Guàrdia Civil i que el CNI "no va tenir la més mínima responsabilitat" en els atemptats, com tampoc "la van tenir els Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil".
El PP també busca que consti "l'ús partidista de la informació" per part de l'aleshores president català, Carles Puigdemont, qui va negar que els Mossos haguessin rebut l'alerta emesa el maig de 2017 per la CIA sobre un possible atemptat a les Rambles, malgrat que posteriorment es va acreditar que sí s'havia traslladat.
Discrepàncies sobre la utilitat de la comissió
Els populars recalquen així mateix que, malgrat el nivell 4 d'alerta antiterrorista i que la Policia havia plantejat per Nadal de 2017 la instal·lació d'elements físics de protecció en zones molt concorregudes, aquesta mesura no es va aplicar a Barcelona.
Vox, en una línia similar al PP, recorda que la comissió parlamentària es va constituir a instàncies de Junts i ERC i conclou que els seus treballs no han aportat novetats ni han permès acreditar "cap de les greus sospites que van justificar el seu impuls".
"Per contra, els seus treballs han servit per confirmar la solidesa de les investigacions policials i judicials desenvolupades al seu moment i per evidenciar la falta de fonament de moltes de les acusacions que durant anys s'han abocat des de determinats àmbits polítics", sosté el document registrat per Vox.