Les reclamacions plantejades davant el Consell de Transparència i Bon Govern per ciutadans que no estan conformes amb la resposta rebuda, o amb l'absència de resposta de l'Administració a les seves peticions d'informació, han augmentat un 60% en els sis primers mesos de 2026 respecte al mateix període de l'any anterior. Gairebé el 70% d'aquests recursos es van interposar davant la negativa de ministeris i organismes estatals a facilitar les dades requerides.
Segons ha comunicat aquest dijous el mateix consell, l'autoritat independent encarregada de supervisar la transparència en l'àmbit estatal va registrar en la primera meitat de 2026 un total de 1.758 reclamacions. D'elles, 1.211, el que suposa el 68,8%, es van dirigir contra ministeris i entitats públiques de l'Administració General de l'Estat.
La resta dels expedients, 547 en total, es van presentar davant administracions, organismes i entitats de caràcter autonòmic i local d'aquelles comunitats que han delegat en el consell la competència en transparència mitjançant el corresponent conveni de col·laboració.
Fort augment continuat de reclamacions
Aquest repunt consolida la tendència de creixement en el nombre d'expedients de ciutadans que acudeixen al consell perquè se'ls garanteixi el seu dret d'accés a la informació pública. D'acord amb la Memòria d'Activitat de la institució, el 2025 es van tramitar 2.767 reclamacions, un 40% més que en l'exercici anterior.
Des de l'organisme adverteixen, tanmateix, que mentre les reclamacions continuen en ascens, el Consell de Transparència continua operant amb la mateixa plantilla i els mateixos mitjans des del 2023, últim any amb Pressupostos Generals de l'Estat aprovats. Actualment compta amb al voltant de trenta empleats i un pressupost de 3,38 milions d'euros.
Per a la presidenta del consell, Concepción Campos Acuña, l'augment sostingut de reclamacions reflecteix la consolidació de la cultura de transparència entre la ciutadania, però també posa de relleu una "realitat ineludible": que la "funció de garantia que realitza el Consell del dret a saber, clau en democràcia, no pot sostenir-se indefinidament amb els mitjans actuals".
Més càrrega de treball i expedients complexos
En aquest escenari, Campos incideix en la necessitat de reforçar els recursos disponibles amb l'objectiu d'assumir el volum creixent d'expedients i "garantir el dret d'accés en termini i amb qualitat". Subratlla, a més, que "la complexitat material dels expedients també va en augment" degut a l'aparició de noves demandes d'informació pública associades al desenvolupament de la tecnologia i la intel·ligència artificial i al seu ús cada vegada més estès per part de l'Administració.
Juntament amb la resolució de reclamacions per assegurar el dret d'accés a la informació pública, el consell duu a terme altres tasques rellevants: supervisa el compliment de les obligacions de publicitat activa per part d'entitats públiques i privades, elabora criteris interpretatius i recomanacions per facilitar l'aplicació de la normativa, atén consultes dels subjectes obligats i impulsa i participa en activitats de formació i sensibilització dirigides a empleats públics, entre altres funcions.