‘Qué será, será. Whatever Will be, Will be’, cantava la cançó popularitzada per Doris Day el 1956. Transmet un missatge senzill: el futur és incert i no es pot controlar, per la qual cosa no té sentit angoixar-se en excés pel que vindrà. Però un assumpte té en suspès tot el tauler polític i judicial espanyol. La decisió del TJUE sobre la amnistia, que es coneixerà aquest dijous, determinarà el futur de Carles Puigdemont. Obviant el consell de la cançó, el Govern, l'oposició, els partits independentistes i els tribunals porten dies —si no setmanes— anticipant escenaris, calibrant conseqüències i ordint els seus respectius relats. En joc, molt més que el possible retorn de l'expresident català. Res més i res menys que la lògica parlamentària que a dia d'avui ha sostingut Pedro Sánchez i una potencial reconfiguració de forces i aliances de cara a les properes eleccions generals.
El Tribunal de Justícia de la UE no dicta una sentència sobre Puigdemont en concret, sinó la primera gran resolució sobre la Llei d'Amnistia del procés, a partir de qüestions prejudicials plantejades per tribunals espanyols. Sí que es desencallarà la seva situació, ja que es fixarà si l'amnistia pot cobrir la malversació vinculada a l'1-O i determinats delictes de terrorisme.
Serà la primera gran sentència de l'amnistia i començarà a desfer el nus sobre el qual ha pivotat la política espanyola des del 2023
Serà el principi del fi d'una era. Es començarà a desfer un nus sobre el qual ha pivotat la política espanyola des del 2023, quan Sánchez va negociar amb l'independentisme la llei d'amnistia. Sobre aquesta norma es va edificar la majoria parlamentària que sosté l'Executiu socialista i, un cop resolta, la lògica de pactes podria virar.
Potencials escenaris: què dirà el TJUE
La decisió del TJUE és reservada fins a la seva lectura i ningú sap què dirà. El que sí que es coneixen són les preguntes jurídiques plantejades i els possibles escenaris que plantegen juristes i partits: des d'un aval ampli a l'amnistia fins a correccions parcials o un xoc seriós amb el Dret de la UE.
Tal com va explicar DEMOCRATA, el tribunal de Luxemburg dictarà sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades per òrgans espanyols sobre la compatibilitat de la Llei d’Amnistia amb el Dret de la Unió. Entre elles, destaquen els dubtes sobre si es pot amnistiar la malversació lligada a l’1-O (despeses del referèndum i acció exterior del procés) i sobre l’encaix europeu de l’amnistia en supòsits de terrorisme lligats als CDR, d’acord amb el que ja es va avançar en el dictamen de l’Advocat General.
El punt sensible per a Puigdemont és la malversació, delicte pel qual el Tribunal Suprem li va negar l’amnistia i ell va recórrer al Constitucional, que es guiarà pel que digui aquest dijous el TJUE.
Hi ha tres escenaris possibles:
- Que el TJUE avali substancialment la Llei d’Amnistia, que és la tesi més propera al dictamen de l’Advocat General, que ja va exposar que no és una autoamnistia ni atempta contra els interessos financers de la UE. En aquest cas, s’amansiraria el retorn de Puigdemont a Espanya, prèvia retirada de l’ordre de detenció vigent des de fa gairebé nou anys.
- Que l’aval sigui parcial i s’hagin de retocar alguns aspectes, com els terminis o els criteris d’aplicació. La resolució es podria retardar i complicar molt.
- Que es produeixi un xoc de trens entre Luxemburg i Espanya, la qual cosa obriria una escletxa important.
En clau política: com afecta al mapa d’aliances
La llei d’amnistia va ser l’eix central de l’acord d’investidura entre Ferraz i Waterloo. Si la doctrina europea avala la seva aplicació de forma contundent, Pedro Sánchez guanyarà oxigen i Junts podrà presentar l’acord com a eficaç i exhibir múscul polític.
El seu retorn —o no— té una dimensió gairebé existencial per a un Junts en caiguda lliure a les enquestes. Baròmetres situen per damunt Aliança Catalana a les autonòmiques i perden embranzida a les generals. L’amnistia és el seu principal actiu polític i el TJUE decantarà la balança: una decisió favorable reforçaria Puigdemont i el seu retorn suposaria una injecció a les seves files, mentre que una resolució descafeïnada o contrària obligaria Junts a decidir entre endurir la negociació amb el PSOE o mantenir certa estabilitat (malgrat l’anunciada ruptura).
La sentència impactarà també en els socialistes. En primer lloc, pel nou rumb de les relacions amb Junts i Puigdemont i, en segon pla, per la disputa de relat amb el PP. Un TJUE favorable a l'aplicació de l'amnistia donaria una victòria a l'Executiu, que celebrarà l'aval europeu i esgrimirà que la seva norma s'ajusta a la Constitució i al Dret europeu. Al davant, Alberto Núñez Feijóo, que posarà el focus en qualsevol límit, advertència, matís o però que entoni la sentència del TJUE. La batalla serà interpretativa, no jurídica.
Els populars temps fa que s'acosten a Junts. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Gabriel Rufián, no perd l'ocasió cada vegada que pot d'anticipar un pacte entre tots dos per portar Feijóo a Moncloa. I la veritat és que el mateix líder del PP demana “passar pàgina”.
No menor és el detall del divendres. El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, protagonitza un esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum. Capritxos del destí, 24 hores després de la pronunciació del TJUE. La seva intervenció donarà pistes de com pretén la seva formació capitalitzar o reaccionar.
Els republicans catalans han negociat igualment amb el Govern la llei d'amnistia i van ser els primers a moure's cap a un acord amb el PSOE. Una sentència favorable els permetrà apuntar-se el tant i donaria suport a la seva política d'acostament i descongelació.
Tot aquest còctel que modificarà l'òrbita de la política espanyola arriba en un moment crucial, amb una legislatura que encarà la seva recta final, uns Pressupostos per negociar i un creixent clima preelectoral.