Nou curs: així està repartit el poder digital al Congrés

La legislatura estatal en curs és la XV Legislatura, iniciada amb la sessió constitutiva de les Corts del 17 d’agost de 2023. A dia d’avui (principis de setembre de 2026) es troba en el seu tram final: l’últim any possible de mandat va començar el 22 d’agost de 2026, i, si s’esgota el termini, les eleccions generals hauran de celebrar-se com a molt tard el 22 d’agost de 2027. El Govern ha reiterat públicament que la seva intenció és no anticipar les eleccions i completar la legislatura, tot i que jurídicament segueix oberta l’opció d’una dissolució anticipada durant 2027.

1. Moment exacte de la legislatura al setembre de 2026

Segons l’anàlisi de Demòcrata a aquesta peça sobre el compte enrere electoral, el 22 d’agost de 2026 marca l’inici de l’últim any possible de la XV Legislatura. Això s’explica així:

• Les eleccions generals es van celebrar el 23 de juliol de 2023.
• La Constitució estableix que el Congrés s’escull per un mandat de quatre anys, excepte dissolució anticipada.
• En absència de dissolució, el mandat expira quatre anys després de l’elecció; en termes pràctics, el calendari es tradueix en què els comicis han de celebrar-se, com a màxim, el 22 d’agost de 2027.

La mateixa informació detalla que, si no hi ha avançament, el decret de convocatòria hauria de:

• Expedir-se 25 dies abans que expiri el mandat; en l’estimació de Demòcrata, el 28 de juny de 2027.
• Publicar-se al BOE l’endemà.
• Fixar les eleccions 54 dies després de la convocatòria, cosa que porta a una jornada electoral el 22 d’agost de 2027.

Per tant, al setembre de 2026 la legislatura està funcionant amb normalitat, però ja dins del seu últim any legal de mandat, amb el debat polític centrat en si s’esgotarà el termini o s’optarà per un avançament el 2027.

2. Hi ha previsió d’avançament electoral?

La informació disponible apunta que la posició oficial del Govern és esgotar la legislatura:

• El president Pedro Sánchez ha afirmat que «queda un any per culminar aquesta legislatura» i ha reiterat que no contempla un avançament electoral, segons recull Demòcrata a l’agost de 2026.
• Altres declaracions recollides pel diari, com les de la vicepresidenta María Jesús Montero, insisteixen que les eleccions generals seran el 2027, no el 2026.

Tot i això, el marc constitucional manté diverses vies obertes:

• El president pot proposar la dissolució anticipada del Congrés, del Senat o d’ambdues Càmeres, prèvia deliberació del Consell de Ministres, cosa que activaria un avançament electoral.
• Escenaris polítics com un bloqueig pressupostari o una crisi parlamentària poden precipitar aquesta decisió, tot i que per ara Moncloa la descarta.
• Fins i tot en cas de moció de censura, si aquesta prospera s’escolliria un nou president sense que això suposi, per si mateix, l’inici d’una nova legislatura; la legislatura seguiria fins a la seva dissolució o expiració.

3. Pròxims passos formals fins a la finalització de la legislatura

Des del punt de vista procedimental, a partir de la situació actual els passos previsibles són aquests:

• Continuació de l’activitat ordinària de les Corts Generals: celebració de sessions plenàries i comissions, tramitació de projectes i proposicions de llei, control al Govern, etc. No hi ha un “esdeveniment intermedi” automàtic excepte els que derivin de l’agenda política (per exemple, aprovació o rebuig de Pressupostos).
• Decisió sobre la dissolució:
  • Escenari 1 – Esgotar la legislatura: el president manté el seu compromís i no proposa la dissolució abans que vença el mandat. En aquest cas, la legislatura acaba per expiració natural del termini, i s’emet el decret de convocatòria ajustat als terminis legals (expedició 25 dies abans del final del mandat, eleccions 54 dies després).
  • Escenari 2 – Avançament electoral el 2027: abans d’arribar al límit d’agost de 2027, el president pot proposar la dissolució i fixar una data electoral anterior (per exemple, abans o després de les autonòmiques i municipals de maig de 2027, possibilitat que Demòcrata discuteix com un dels escenaris oberts).
• Convocatòria i celebració d’eleccions generals: el decret de dissolució i convocatòria es publica al BOE; a partir d’aquí es desenvolupa la campanya i, finalment, es celebren els comicis en la data fixada.
• Sessió constitutiva de la nova legislatura: un cop escrutats els resultats i proclamats els electes, les noves Corts es reuneixen en sessió constitutiva, escullen les Taules de Congrés i Senat i es declara formalment oberta la següent legislatura (la XVI Legislatura si no hi ha canvis previs).
• Procés d’investidura: l’elecció del nou president del Govern mitjançant el procediment d’investidura completa el trànsit polític entre una legislatura i la següent, tot i que la investidura en sentit estricte no marca l’inici ni el final de la legislatura, sinó el del mandat de l’Executiu.

En síntesi, avui la XV Legislatura està en funcionament ordinari però ja en el compte enrere: queda menys d’un any de marge legal, el Govern declara la seva voluntat d’esgotar-lo i el desenllaç concret dependrà de l’estabilitat parlamentària i de la decisió que adopti el president dins del marc constitucional.

El portaveu del Grup Mixt al Congrés té, en essència, les mateixes funcions que el portaveu de qualsevol grup parlamentari, però amb una càrrega afegida de coordinació interna per la heterogeneïtat del propi Grup Mixt. Part de les seves competències està expressament prevista en el Reglament del Congrés i una altra part es configura per acords interns del grup i per decisions de la Presidència i de la Mesa.

Marc reglamentari bàsic

El Reglament exigeix que cada grup designi una portaveu quan es constitueix (art. 24), i identifica qui ostenta aquesta portaveu com a membres de la Junta de Portaveus (art. 39). A més, en molts preceptes s’atribueixen drets i facultats als “Grups Parlamentaris”, que en la pràctica són exercits a través del seu portaveu o de qui el substitueixi. En cap article es diferencia jurídicament el Grup Mixt de la resta pel que fa a la figura del portaveu: les particularitats del Mixt venen de la seva composició, no d’un estatut especial.

Funcions al Ple

En els debats del Ple, el Reglament preveu normalment torns per grups parlamentaris. Formalment, és el portaveu del Grup Mixt qui té el dret a intervenir en aquests torns o a decidir quin diputat del grup pren la paraula. S’encarrega sovint de:

• Distribuir entre els diputats del Grup Mixt els torns dels debats legislatius, interpel·lacions, preguntes, proposicions no de llei, etc.
• Ordenar la presentació d’esmenes, mocions i proposicions que es presenten en nom del Grup Mixt (quan van amb signatura de grup, les rubricen el portaveu o qui el substitueixi).
• Canalitzar peticions emparades pel Reglament (per exemple, sol·licituds de tancament de debat o qüestions d’ordre plantejades en nom del grup).

Tot això deriva de la combinació entre el Reglament (que reconeix drets al grup com a tal) i els acords interns del Grup Mixt sobre quin diputat exerceix cada torn i quina posició es defensa en nom del grup quan no hi ha consens.

Junta de Portaveus

L’article 39 estableix que les persones designades per a les portaveus dels grups constitueixen la Junta de Portaveus, que es reuneix sota la Presidència del Congrés i adopta decisions amb vot ponderat conforme a la força numèrica de cada grup. Allà, el portaveu del Grup Mixt:

• Participa en la fixació de l’ordre del dia de les sessions plenàries, la programació de l’activitat i la distribució de temps de debat, d’acord amb la Mesa.
• Defensa les posicions acordades internament pel Grup Mixt sobre aquests temes.
• Vota amb un pes proporcional al nombre de diputats del Grup Mixt.

El com es decideix internament quin vot defensar i quines prioritats plantejar no ho fixa el Reglament, sinó les regles internes del propi Grup Mixt; quan no hi ha acord, la Presidència pot modular temps i quotes per assegurar una distribució raonable entre les diferents forces integrades en el grup.

Treball a comissions

En les comissions, cada grup designa els seus membres i portaveus. El Reglament regula les comissions i els grups, però no entra en detall de com el Grup Mixt reparteix els seus seients. En la pràctica, el portaveu del Mixt:

• Coordina amb la Presidència del grup la designació de representants a cada comissió i els seus portaveus específics.
• Supervisa o impulsa la presentació d’esmenes i sol·licituds de compareixença que es tramiten en nom del grup a les comissions.
• Serveix de referència política i organitzativa per als portaveus del grup a cada comissió.

La distribució de places de comissió i torns de paraula entre les diferents formacions del Grup Mixt s’estableix per acords interns, que no apareixen al Reglament i poden variar d’una legislatura a una altra.

Coordinació interna i relació amb la Mesa

Des del punt de vista formal, el Reglament es limita a exigir que en l’escrit de constitució del grup s’indiqui qui exerceix la portaveu i qui pot substituir-lo (art. 24), i que determinats actes (acceptació d’associats, incorporació de nous diputats, etc.) comptin amb el vistiplau de la portaveu (arts. 24 i 26). A partir d’aquí, les funcions internes del portaveu del Grup Mixt són sobretot de caràcter polític i organitzatiu:

• Convocar i moderar reunions internes del grup, fixar criteris comuns quan sigui possible i arbitrar conflictes entre les seves diferents formacions.
• Negociar amb la Mesa i amb la Presidència la distribució de temps, quotes d’iniciatives i presència a l’agenda, defensant que el Grup Mixt tingui un tracte equiparable al de la resta de grups.
• Traslladar a la Mesa escrits i sol·licituds en nom del grup (reconsideracions, peticions d’informes, designació de membres, etc.) i rebre les comunicacions formals de la Cambra.

En suma, el que imposa el Reglament és que existeixi una portaveu, que formi part de la Junta de Portaveus i actuï com a representant formal del Grup Mixt davant els òrgans de la Cambra. Com es reparteix internament el poder de decisió, els temps i les oportunitats d’iniciativa entre les diferents forces que integren el Grup Mixt depèn dels seus propis acords i, en cas de conflicte o de buit, de la pràctica parlamentària i de les decisions de la Presidència i de la Mesa.

Gabriel Rufián Romero és un polític espanyol vinculat a l’independentisme català que ha desenvolupat la pràctica totalitat de la seva trajectòria pública al Congrés dels Diputats, on exerceix com una de les cares més visibles d’Esquerra Republicana de Catalunya. Pertany a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i actua com a portaveu del Grup Parlamentari Republicà (el grup d’ERC) a la Cambra Baixa.

Pertinença política i adscripció ideològica

Rufián milita a Esquerra Republicana de Catalunya, formació independentista i d’esquerres amb forta implantació a Catalunya. A les notícies i documents consultats se l’identifica de forma reiterada com a:

• “Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés”, tant en cròniques parlamentàries com en cobertures de premsa política (articles de Demòcrata i altres capçaleres).
• Figura central dels debats interns i externs d’ERC sobre l’articulació d’un front ampli d’esquerres a l’esquerra del PSOE, cosa que reforça el seu encaix a l’espai de l’esquerra sobiranista.

En el pla ideològic, els textos de referència el presenten com a dirigent clarament soberanista i independentista, molt actiu en la defensa de l’autodeterminació de Catalunya i crític tant amb la dreta espanyola com amb les derivades que, al seu judici, allunyen l’esquerra dels seus postulats socials i democràtics.

Trajectòria institucional al Congrés

La base de dades parlamentària confirma que Gabriel Rufián ha consolidat la seva carrera com a diputat al Congrés i membre molt actiu de les comissions. A la legislatura actual acumula una extensa llista de responsabilitats:

• Portaveu titular del Grup Parlamentari Republicà a la Junta de Portaveus, òrgan clau en l’organització del treball del Congrés.
• Portaveu a la Comissió d’Interior, on ERC fixa posició sobre seguretat, forces i cossos de seguretat i polítiques d’ordre públic.
• Portaveu a la Comissió Constitucional, un dels fòrums més rellevants per al debat sobre model territorial, reformes institucionals i qüestions d’Estat.
• Portaveu a la Comissió d’Investigació sobre l’“Operació Catalunya”, centrada en les presumptes trames parapolicials contra l’independentisme.
• Portaveu a la Comissió d’Investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017, on ERC ha reclamat transparència i depuració de responsabilitats.
• Vocals a la Comissió Consultiva de Nomenaments, a la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades, a la Comissió d’Investigació sobre la gestió de la DANA d’octubre de 2024 i a la Diputació Permanent, que vetlla per l’activitat de la Cambra en períodes no ordinaris.
• Adscripció a diverses comissions de contingut sectorial i europeu, com la Comissió d’Afers Exteriors, la Comissió Mixta per a la Unió Europea, la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions i la Comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo.

Aquesta acumulació de portaveus i vocals reflecteix que Rufián és una figura de primera línia en l’activitat quotidiana del Congrés, amb pes en matèries tan diverses com política interior, constitucionalitat, política europea, pensions, treball o control dels serveis d’intel·ligència i els fons reservats.

Paper en el debat polític i projecció pública

Més enllà dels seus càrrecs formals, nombrosos articles de premsa el descriuen com a un dels oradors més reconeixibles de l’hemicicle, amb intervencions d’alt impacte en comissions d’investigació i plens, especialment en assumptes com:

• L’Operació Catalunya i altres episodis vinculats a l’actuació dels cossos policials i els governs del PP davant l’independentisme.
• La crítica a l’auge de la dreta i l’extrema dreta a Espanya i Catalunya, davant la qual proposa aliances d’esquerres d’abast estatal però amb protagonisme de les forces sobiranistes.
• La defensa d’un enfocament progressista en matèries socials (habitatge, drets civils, lluita contra la corrupció), des de la perspectiva d’ERC.

Diverses informacions recents recullen la cridada “Operació Rufián”, una sèrie d’actes i contactes amb dirigents d’altres formacions a l’esquerra del PSOE per explorar un projecte compartit. Aquest protagonisme el situa al centre no només de la política parlamentària, sinó també dels debats estratègics interns d’ERC i del conjunt de l’esquerra alternativa.

En síntesi, la trajectòria política de Gabriel Rufián es defineix pel seu paper com a diputat i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, la seva intensa activitat en múltiples comissions i la seva visibilitat com a referent de l’independentisme d’esquerres en l’àmbit estatal.