PP i Vox comparteixen tres fronts autonòmics oberts sobre els quals ambdós partits han aportat aquesta setmana una mica de claredat: la governabilitat a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Les negociacions per formar governs autonòmics continuen en marxa, i segons afirmen les dues formacions, amb avenços que previsiblement es cristal·litzaran en acords que, per ara, estan en l'aire.
Mentre el calendari electoral apreta, els partits busquen projectar estabilitat de cara a les eleccions d'Andalusia del pròxim 17 de maig, on Vox es perfila novament com a clau de govern.
Vox diu prioritzar les polítiques per davant dels càrrecs
El Parador de Màlaga ha estat aquest dijous l'epicentre d'aquesta discussió per als d'Abascal, que han reunit el seu Comitè Executiu Nacional (CEN), el Comitè d'Acció Política (CAP) i els portaveus regionals i nacionals per consolidar l'estratègia.
Després de la reunió, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha celebrat que són "moderadament optimistes" respecte als pactes pendents a les esmentades comunitats amb el Partit Popular. "Tot allò que PP i PSOE deien que no es podia canviar, Vox aconseguirà avenços en aquestes matèries", incloent-hi habitatge, seguretat, migració i fiscalitat.
Respecte a les negociacions amb el PP, Garriga ha dit que existeixen "avenços sobre matèries que són preocupació urgent per als espanyols". No obstant això, ha advertit que "la negociació no es tanca fins que hi hagi un acord" i ha subratllat la necessitat de prudència i discreció fins a la formalització dels pactes.
Per la seva banda, el portaveu nacional, José Antonio Fúster, va insistir aquest dilluns que no negociaran càrrecs abans de definir polítiques. "Primer polítiques i després butaques", va remarcar després de descartar que anessin a negociar la Presidència de les Corts de Castella i Lleó. Fúster ha acusat la direcció nacional del PP de "posar travetes" i obstaculitzar les negociacions, tot i que va destacar que la relació amb els barons autonòmics és més fluida.
PP: pressió per tancar governs estables
Des del PP, la portaveu al Congrés, Ester Muñoz, ha garantit aquest dijous en roda de premsa que "hi haurà governs" amb Vox a les tres comunitats, tot i que ha admès que desconeix si es tancarà primer el pacte a Extremadura o a l'Aragó. Segons Muñoz, la prioritat del PP és garantir governs estables i de dretes. "No defallirem en el nostre afany, costi el que costi i fins al minut final", ha assenyalat en consonància amb els d'Abascal sobre la discreció en els detalls dels pactes
El vicesecretari general d'Economia del PP, Juan Bravo, ha subratllat per la seva part la necessitat de tancar l'acord extremeny com més aviat millor per evitar una repetició electoral. Bravo també s'ha mostrat confiat que ambdues formacions arribaran a un enteniment. "La voluntat clara dels extremenys és que María Guardiola sigui la seva presidenta i, com més aviat es conformi un Govern, abans es podrà començar a elaborar els Pressupostos i a treballar", ha assenyalat.
Ferides sense curar
Però les negociacions no han estat exemptes de friccions. La tensió entre Vox i PP sobre la seva compatibilitat a l'hora de compartir executius es remunta a l'estiu de 2024, quan els d'Abascal van abandonar cinc governs autonòmics per discrepàncies sobre la qüestió migratòria.
Aquestes friccions continuen latents. Aquesta Setmana Santa, Garriga ha definit Alberto Núñez Feijóo i el seu nucli proper com "aquest clan gallec amb pràctiques de contrabandista de ria", en una carta en què responsabilitzava el PP del degoteig de crisis internes a Vox, com les polèmiques amb Ortega Smith i regidors de Torre Pacheco.
Fúster ha retret a més filtracions d'informació a la premsa per part del PP, que segons Vox dificulten la creació d'un clima de confiança.
Mentre Extremadura i Aragó concentren l'atenció pels terminis i la possibilitat d'eleccions anticipades, Andalusia es perfila com el pròxim camp de joc electoral. Vox busca consolidar el seu paper com a clau de govern i consolidar la seva proclama: "els espanyols primer", abans que les butaques. Mentrestant, el PP manté la seva estratègia d'assegurar majories estables i complir la voluntat expressada pels votants, que últimament prefereixen els 'populars' com a primera força allà on es treuen les urnes.