El Govern té previst aprovar aquest dimarts en Consell de Ministres la reforma del Reglament d'Estrangeria per impulsar una regularització extraordinària d'almenys 500.000 persones migrants,
Una mesura pactada amb Podem i que ja ha generat una resposta frontal del Partit Popular i Vox, que han anunciat una bateria de recursos en el pla nacional i europeu per a frenar la iniciativa, i que se suma al rebuig que ambdues formacions expressen contra la norma des que va ser anunciada.
El PP defensa un enfocament migratori basat en l'"ordre i la legalitat"
Des del PP, la vicesecretària de Coordinació Sectorial, Alma Ezcurra, ha advertit en roda de premsa que la seva formació utilitzarà “tots els instruments polítics, parlamentaris i jurídics” disponibles a Espanya i a la Unió Europea per frenar el que considera una “barbaritat”. “No hi haurà instrument polític, parlamentari o jurídic que el PP no utilitzi per denunciar aquesta decisió”, ha subratllat.
Ezcurra ha defensat un enfocament migratori basat en l’“ordre i la legalitat”, rebutjant tant els “braços oberts sense ordre” com els “punys tancats sense compassió”. En la seva intervenció, ha insistit que “el que ve a aportar serà benvingut, el que delinqueixi s’haurà de marxar”, i ha qüestionat que l’Executiu impulsi una mesura sense concretar encara “quantes persones es regularitzen, qui són o quina és la seva situació legal i penal”.
El PP sosté a més que la iniciativa no ha comptat amb consens institucional i assegura que ha estat rebutjada pel Senat, diverses comunitats autònomes governades pel seu partit i, segons la seva versió, també per instàncies consultives europees. La formació acusa el Govern de generar un “efecte crida” que podria incentivar la immigració irregular i “afavorir les màfies”.
La batalla també arriba a la UE
El PP ja ha traslladat la qüestió a la Comissió Europea, sol·licitant que analitzi el seu encaix amb la normativa comunitària. Al Parlament Europeu, l'eurodiputada 'popular' Dolors Montserrat ha advertit de possibles riscos d'“efecte crida” i de la “potenciació de les màfies de tràfic”.
Mentrestant, comunitats governades pels populars han anunciat recursos davant el Tribunal Constitucional, en un front institucional que s'amplia ara amb l'anunci de Vox davant el Suprem.
Vox portarà la mesura davant el Suprem
Per la seva banda, Vox ha anunciat que portarà la mesura davant del Tribunal Suprem i en demanarà la suspensió cautelar tan bon punt sigui aprovada. El seu secretari general, Ignacio Garriga, ha acusat l'Executiu d'impulsar el que considera una “institucionalització de la invasió migratòria” i ha criticat que es tramiti mitjançant decret.
La formació de Santiago Abascal sosté que la regularització suposarà un “col·lapse dels serveis públics” i ha avançat una campanya política per denunciar el seu impacte econòmic i social. A més, Vox insisteix en el seu plantejament de “els espanyols, primer”, defensant restringir l'accés a ajudes a aquells que no hagin contribuït prèviament al sistema.
Coincidint amb l'aprovació del decret que pretenen recórrer davant el Suprem, Vox llançarà aquest dimarts una campanya específica per denunciar "el cost" i les "conseqüències" del que defineix com una "invasió migratòria, promoguda i finançada" des de fa anys tant pel PSOE com pel PP.
El Govern defensa la mesura com una regularització ordenada
L'Executiu, per la seva banda, justifica la reforma com una via per treure de la irregularitat centenars de milers de persones ja residents a Espanya, prenent com a referència processos similars en el passat, com el del 2005. El decret evitarà el seu pas pel Congrés, cosa que ha estat un dels principals punts de crítica de l'oposició.
Des del Govern es defensa que la mesura busca “ordenar la situació administrativa” d'aquests migrants i reduir l'economia irregular, a més de reforçar la integració laboral i social.