El lehendakari, Imanol Pradales, ha reclamat de nou que el ‘Guernica’ de Pablo Picasso pugui exhibir-se, almenys de forma temporal, a Euskadi, i ha instat el Govern de Pedro Sánchez a prendre una decisió política al respecte.
Una exigència directa al Govern
Durant la seva intervenció en l'acte central del PNB a Bilbao amb motiu del Aberri Eguna, Pradales va llançar una pregunta directa a l'Executiu: “Tindrà el Govern espanyol la valentia política de portar el ‘Guernica’ a Euskadi? Sí o no?”.
El lehendakari va comparar aquesta decisió amb altres mesures de caràcter simbòlic adoptades en els últims anys, com l'exhumació de Franco, qüestionant per què no es pot traslladar una obra de Madrid al País Basc.
Una reivindicació històrica del nacionalisme basc
La petició no és nova. El nacionalisme basc fa dècades que reclama que el ‘Guernica’, actualment exposat al Museo Reina Sofía, sigui traslladat a Euskadi com a gest de reconeixement històric.
Pradales ha emmarcat aquesta reivindicació en un context d'especial simbolisme, davant les commemoracions previstes el 2026: els 90 anys del primer Govern basc i del bombardeig de Gernika, així com d'altres atacs sobre municipis bascos durant la Guerra Civil.
Al seu parer, la cessió temporal de l'obra suposaria un avenç en la reparació de la memòria democràtica i un missatge en favor de la pau en el context internacional actual.
Negativa per motius tècnics
La resposta fins ara ha estat negativa. Tant el Govern com el Museu Reina Sofia han argumentat que el trasllat del quadre no és viable a causa del seu delicat estat de conservació, avalat per informes tècnics.
Malgrat això, tant Pradales com la vicelehendakari, Ibone Bengoetxea, han insistit en les últimes setmanes a reobrir el debat davant el Ministeri de Cultura.
Crítiques polítiques i apel·lació simbòlica
El lehendakari també ha criticat la reacció de sectors polítics i mediàtics contraris a la proposta, que han arribat a qualificar el trasllat com una “qüestió d'Estat”.
Davant d'això, Pradales ha defensat que es tracta d'una decisió política i simbòlica, i ha reclamat a l'Executiu que assumeixi una postura clara.
“Seria un al·legat en favor de la pau en un moment de guerres i tensions globals”, ha assenyalat, apel·lant al significat universal de l'obra de Picasso, creada el 1937 per denunciar el bombardeig de Gernika.
Un debat obert entre política, història i patrimoni
El ‘Guernica’, que va arribar a Espanya el 1981 després de dècades a Nova York, s'ha convertit en un dels principals símbols artístics de la memòria de la Guerra Civil.
La petició del seu trasllat reobre un debat recurrent entre la protecció del patrimoni, els criteris tècnics i les demandes polítiques, en un context en què el significat històric de l'obra segueix plenament vigent.