Després de més de dues dècades de reivindicacions, els formenterencs veuran satisfet un dels seus principals anhels: elegir un senador propi. El Senat debat i vota aquest dimecres per lectura única la proposició de Reforma de l'apartat 3 de l'article 69 de la Constitució Espanyola.
És la quarta reforma de la Carta Magna que tirarà endavant des del 1978 i la primera vegada que la Carta Magna es modifica a instàncies d'una CCAA. La iniciativa afronta el seu últim tràmit parlamentari i després de rebre la llum verda de la Cambra Alta serà publicada al BOE.
El text de la proposta, tot just una línia, permetrà als ciutadans de l'illa elegir el seu propi representant amb independència d'Eivissa. La iniciativa no ha suscitat grans crítiques i totes les fases del debat s'han produït en bons termes.
Al seu pas pel Congrés al febrer, la norma va aconseguir 176 vots a favor i només Vox va votar en contra, qualificant-lo de “despesa pública innecessària”. El PP es va decantar per l'abstenció i va reclamar que la reforma constitucional es limités estrictament a aquest assumpte, tal com ha ocorregut.
És també la primera reforma que modifica una qüestió lligada a l'àmbit territorial. Els anteriors processos han anat orientats a ampliar el sufragi passiu per a estrangers (1992), blindar l'estabilitat pressupostària (2011) i la substitució del terme "disminuïts" per "persones amb discapacitat" (2024).
Per a la seva modificació, la pròpia Constitució preveu uns requisits que exigeixen un mínim de consens. Fins al moment, totes les reformes han tirat endavant amb l'acord del PP i PSOE. En ocasions, aquests pactes del bipartidisme han estat objecte de crítica per part dels grups minoritaris, com va ocórrer amb la modificació de l'art. 135 en plena crisi i a instàncies de la Unió Europea.
En aquesta ocasió, els partits minoritaris, nacionalistes i independentistes han celebrat la mesura i només la formació de Santiago Abascal s'hi ha oposat, sent molt crític també amb la decisió de la Cambra de tramitar la iniciativa per lectura única.
lectura única
La tramitació per lectura única és un procediment parlamentari que pot aplicar-se tant al Congrés com al Senat quan una iniciativa legislativa, per la seva senzillesa o per raons d'urgència, no requereix el desenvolupament complet del procediment ordinari.
En aquest cas, el text no es remet a comissió, sinó que es debat i vota directament al Ple, cosa que redueix significativament els temps de tramitació i concentra el debat en una única sessió.
Els grups parlamentaris poden intervenir i presentar esmenes, encara que aquestes es discuteixen de forma immediata en el propi Ple.
D'Eivissa a Ibiza
Aquesta reforma s'ha negociat en un segon pla, però també ha tingut algun punt de fricció. El suport definitiu del PP, que en la seva presa en consideració es va mostrar un tant reticent, es va aconseguir desencallar al Congrés després que el PSOE permetés aprovar una esmena a aquesta reforma perquè a la Constitució es mantingui la denominació Ibiza en castellà i no la d'Eivissa que va proposar el Parlament balear. Vox també havia posat el focus en aquesta qüestió i així ho va fer constar en una de les seves esmenes.
Tal com preveu la pròpia iniciativa, la creació de la circumscripció de Formentera tindrà efectes de cara a les pròximes eleccions al Senat, que veuria ampliada la seva composició fins als 267 parlamentaris. D'aquesta manera, Formentera es desvincularia després de gairebé cinquanta anys del 'tàndem' electoral que conforma actualment amb Eivissa.
DISTRIBUCIÓ ACTUAL
L'actual redacció de l'art. 69 de la Constitució preveu la següent distribució de senadors fins a assolir els 266 senadors que componen la Cambra Alta:
- Cada província elegeix 4 senadors.
- Les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) elegeixen 3 senadors.
- Ceuta i Melilla elegeixen 2 senadors.
- Les illes o agrupacions d'Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma elegeixen 1 senador cadascuna.
- Els parlaments autonòmics designen 1 senador i un més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori.
Dècades d'espera
La iniciativa va ser remesa al Congrés per les Illes Balears el novembre de 2018, tanmateix, no havia estat inclosa en l'ordre del dia fins al passat mes de febrer. Entremig, quatre legislatures (XII, XIII, XIV i XV) en què la proposició va ser "heretada", a l'espera que la Junta de Portaveus i la Mesa del Congrés la posessin a l'agenda. Però fins a arribar a aquest punt, la proposta ha anat passant d'institució en institució fins a arribar a bon port.
-
2004, l'Ajuntament de Formentera acorda per unanimitat demanar que Formentera pugui elegir un senador propi i sol·licita la modificació de l'article 69.3 de la Constitució.
-
2009, el Ple del Senat aprova per unanimitat instar el Govern a promoure els canvis necessaris perquè Formentera i Eivissa elegeixin cadascuna un senador propi.
-
2010, el Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera (creat el 2007) regula l'estatut d'un futur senador formenterenc en relació amb la pròpia institució.
-
2010, el Ple del Consell Insular de Formentera va resoldre sol·licitar al Parlament de les Illes Balears que, o bé, sol·licitar al Govern un Projecte de Llei per a la modificació de la LOREG a fi que s'estableixi, com a circumscripció electoral, l'illa de Formentera, per escollir un senador; o bé, remetre a la Mesa del Congrés una Proposició de Llei amb el mateix fi.
-
2011, la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears insta la Cambra a modificar l'art. 69.3 de la Constitució.
-
2017, el Ple del Consell Insular de Formentera adopta com a proposta de resolució en el debat anual sobre l'estat de l'illa proposar una iniciativa legislativa al Parlament de les Illes Balears per a una reforma de la Constitució.
-
2018, el parlament balear aprova una iniciativa al respecte i la remet al Congrés.
REFERÈNDUM?
Després de l'aprovació en el Ple de la Cambra Alta, s'obrirà un termini de 15 dies per sol·licitar que la reforma sigui sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.
L'article objecte de reforma (69) no afecta al Títol preliminar, al Capítol segon, Secció primera del Títol I o al Títol II, per la qual cosa estem davant una reforma ordinària de la Constitució.
En aquest supòsit, només cap consulta per a la seva ratificació si ho sol·liciten una desena part dels membres de qualsevol de les Cambres: 35 diputats o 26 senadors.
Tenint en compte que només Vox s'ha oposat obertament a la reforma, i que els d'Abascal compten amb 33 diputats i 3 senadors, no hi ha aspectes que indiquin que aquesta opció prosperi.