S'obre el teló i apareixen una desena de persones carregant amb caixes per la carrera de San Jerónimo; posen davant les escalinates del Congrés; lliuren els centenars de signatures recollides; les càmeres s'apaguen i se'n van.
És una imatge molt habitual. Moviments socials i associacions que abanderen una causa i veuen en la recollida de signatures ciutadanes una forma de pressió política. 100.000, 200.000, 300.000, centenars de milers de signatures que, tanmateix, si no arriben al mig milió que exigeixen les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) cauen en sac foradat. Un gest que no passa del mer simbolisme, llevat que algun grup parlamentari s'apiadi de la causa i impulsi una proposició de llei.
Un dels exemples més recents és el del moviment de Sanitat Pública Segura, que el passat 30 de març va presentar 100.000 signatures en contra de l'Estatut Marc promogut pel Ministeri de Sanitat. Una iniciativa impulsada per metges que rebutja el text acordat entre el Govern i els sindicats que a parer seu "no representen la professió mèdica".
Des de Sanitat Pública Segura no descarten que en un futur es pugui arribar a presentar una ILP, "encara cal continuar sumant suports", assenyalen. En concret, 400.000 signatures, tot i que com reconeixen en conversa amb Demòcrata, "fins i tot aconseguint reunir les signatures, que tiri endavant també és complex".
El percentatge d'ILP que són aprovades és molt baix. El mínim de signatures és una de les principals barreres, però no l'única. Per aquest motiu, des d'alguns sectors polítics i socials veuen necessària una actualització de la Llei Orgànica 3/1984, que regula aquest procediment per revertir la situació.
Una norma que en els gairebé quaranta anys que porta en vigor tan sols ha estat reformada en dues ocasions, la de més calat el 2006, tot i que acumula diversos intents fallits.
IU demana pas
El 1999, Izquierda Unida va registrar una proposta de llei en la qual proposava augmentar de 30 a 65 milions de pessetes (de 180.304 euros a 390.658) la compensació estatal per les despeses realitzades a la Comissió Promotora. La formació progressista argumentava la necessitat d'aquest canvi en l'obsolescència de la quantitat prevista “molt per sota de les necessitats actuals com a conseqüència dels nous mitjans de difusió i de les variacions de l'Índex de Preus al Consum que fan obsolets els costos previstos, una vegada transcorreguts 15 anys”.
En la seva exposició de motius, IU denunciava que fins al moment cap de les Comissions Promotores que havien promogut una ILP havia rebut cap compensació “per problemes burocràtics que fan que ni el Ministeri de l'Interior ni el d'Hisenda es considerin competents i es reenviïn les documentacions”. La PL també incloïa la publicació d'un reglament que regulés la competència del Ministeri d'Hisenda com a entitat responsable del procediment administratiu i els requisits per al seu compliment efectiu. Tanmateix, va acabar caducant.
Pugen l'aposta
El 2002 IU ho va intentar de nou amb una altra proposta més ambiciosa que l'anterior. D'una banda, insistien en la necessitat de reajustar la compensació econòmica a la Comissió Promotora una vegada iniciats els tràmits parlamentaris. Desapareguda la pesseta, i desfasada la quantitat de 30 milions, consideraven que la quantitat justa s'havia de situar en els 400.000 euros (al canvi, 66.554.400 milions de pessetes).
D'altra banda, ampliaven la seva iniciativa de reforma a un altre dels punts més polèmics de la llei, el nombre mínim de signatures exigides (500.000) i a combatre “el desconeixement del plurilingüisme”. IU veia oportú rebaixar a 400.000 la xifra de signatures necessàries i estava a favor que els plecs utilitzats per a la recollida de signatures en el territori d'una CCAA amb llengua cooficial pròpia poguessin estar escrits “en castellà, en la llengua cooficial pròpia de la mateixa o en ambdues conjuntament”. Aquesta PL no va córrer millor sort que la del 1990.
La gran reforma
Finalment a la tercera, el 2004, va ser la vençuda per a IU. El seu PL de reforma de la Llei Orgànica 3/1984, va tirar endavant amb modificacions el 2006. Els canvis introduïts més destacables en la norma van ser els següents:
- Es va suprimir la necessitat que en l'escrit de presentació es requerís un document en el qual es detallessin les raons que aconsellaven, a parer dels signants, la tramitació i aprovació per les Cambres de la proposició de llei.
- Es va eliminar com a causa d'inadmissió d'una PL la prèvia existència d'una PNL aprovada per una Cambra que versés sobre la matèria objecte de la iniciativa popular.
- Es va ampliar el termini de sis a nou mesos, una vegada la Junta Electoral Central notifiqués a la Comissió Promotora l'admissió de la proposició, per a la recollida de signatures.
- Es va donar validesa a les signatures recollides de forma electrònica.
- Es va avalar la possibilitat que els plecs estiguessin escrits en la llengua cooficial en el cas de les CCAA bilingües.
- Es va fixar un termini màxim de sis mesos, una vegada acreditades les signatures i publicada la proposició per la Mesa, perquè fos inclosa en l'ordre del dia del Ple.
- Es va definir que la tramitació parlamentària s'efectuaria d'acord amb el que disposin els Reglaments de les Cambres.
- Es va establir en 300.000 euros el màxim de compensació estatal a la Comissió Proponent.
Anys més tard, el 2013 UPyD va presentar dues PNL, una davant el Ple i una altra davant la Comissió Constitucional, de contingut idèntic, en les quals instava el Govern a ampliar de nou a dotze mesos el termini de recollida de signatures, a incloure un nou article per atorgar a la Comissió Promotora un espai de temps mitjançant el qual poder defensar i argumentar la ILP proposada davant el Ple del Congrés. Al seu torn, també advocava per retallar de sis a tres mesos el temps màxim en què la proposta havia de ser incorporada en l'ordre del dia del Ple. Ambdues PNL van acabar caducant.
Subtil modificació del Govern de Rajoy
El febrer de 2014, el Govern de Mariano Rajoy, va registrar el projecte de llei Orgànica de control de l'activitat economico-financera dels Partits Polítics.
Si bé, en el text inicial no hi havia cap referència a la Llei Orgànica 3/1984, va ser durant el termini d'esmenes quan el Grup Parlamentari Popular va presentar una d'addició per reformar l'article 13 d'aquesta llei, lligada a la tramitació parlamentària de les ILP.
La modificació, a diferència de l'anterior molt més àmplia, es va limitar únicament a aquest punt. Va concretar com seria la participació de la persona designada per la Comissió Promotora en la tramitació de la proposta. En conseqüència, amb caràcter previ al debat de presa en consideració pel Ple, un portaveu exposa en Comissió els motius que justifiquen la presentació de la ILP.