Espanya no autoritza encara serveis de robotaxi sense conductor humà i, per molt que empreses com Uber hagin anunciat ja que portaran cotxes sense conductor a Madrid abans que finalitzi l'any present, un servei comercial d'aquest tipus trigarà encara a operar al país. La tecnologia existeix i ja funciona en altres nacions però la legislació espanyola segueix partint d'una idea bàsica: tota conducció ha de tenir un responsable humà.
Això deixa fora, per ara, el model de vehicle completament autònom (nivell 5), en el qual no hi ha ni volant ni conductor.
Proves sí, servei no: el model actual
El que sí permet la Direcció General de Trànsit és realitzar assajos de vehicles automatitzats, però sota condicions molt estrictes. Eixa finestra legal és la que donaria empar al anunci realitzat per Uber sobre que preveu desplegar cotxes sense conductor per a transport de passatgers a Madrid abans de 2027 i dins de la seua estratègia d'expansió de servicis de mobilitat autònoma.
En qualsevol cas, precisarà: autorització prèvia cas per cas, supervisió humana obligatòria, assegurances i protocols específics i entorns controlats o fases progressives.
És a dir, el vehicle autònom a Espanya està en fase de laboratori, no de desplegament comercial.
Europa marca el ritme: sense homologació no hi ha robotaxi
En qualsevol cas, el desenvolupament legal d'aquest servei a Espanya depèn en gran mesura de Brussel·les i en aquest context tres normes són clau: el Reglament (UE) 2019/2144, el Reglament (UE) 2022/1426 i el Reglament (UE) 2024/1689.
Aquestes normes obliguen que els sistemes autònoms passin controls molt exigents de seguretat, traçabilitat i supervisió i sense aquest marc plenament desplegat cap robotaxi podrà circular legalment a Espanya.
El gran bloqueig: la llei espanyola encara exigeix conductor
A més de necessitar-se avenços a Brussel·les, perquè els robotaxis fossin legals a Espanya es deurien reformar normes clau com la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària; el Reglament General de Circulació i el Codi Penal espanyol.
El canvi de fons seria reconèixer que “el conductor” d’un vehicle pot ser un sistema automatitzat, cosa que avui no preveu la llei.
Qui respon si hi ha un accident: la gran pregunta sense resoldre
Un dels principals obstacles per donar el vistiplau al servei és jurídic. Sobre la taula, el dubte de qui seria responsable si un robotaxi provoca un accident: ¿el fabricant del vehicle, el desenvolupador del programari, l'empresa operadora, l'usuari?
Sens una resposta clara a aquest tema, el sistema no pot desplegar-se a gran escala.
Un negoci per regular
Un altre dels assumptes que ni tan sols encara s'han plantejat perquè un servei de 'robotaxis' pogués començar a operar i que seria necessari resoldre és el model de transport.
Espanya hauria d'adaptar la Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres per crear una nova categoria de servei, definir llicències, regular tarifes i decidir si competeix o conviu amb taxis i VTC.
Aquest punt anticipa un fort conflicte amb el sempre combatiu sector del taxi, amb el qual passaria a competir amb força per aconseguir viatgers.
Madrid, possible camp de proves
Que una empresa com Uber hagi citat una ciutat com Madrid com a pròxim laboratori del seu servei de vehicles autònoms es deu a factors favorables com l'alta densitat urbana, la infraestructura digital avançada i l'interès institucional en mobilitat intel·ligent.
Però el desplegament real del servei és encara lluny, amb moltes altres variants -no només reguladores- a tenir en compte: zones limitades (geofencing), integració amb transport públic, acceptació social, etc.
En el millor dels casos, una cronologia probable perquè aquest servei pogués entrar en vigor passaria pel següent escenari:
- 2025–2027: pilots avançats
- 2027–2030: primeres autoritzacions limitades
- A partir de 2030: desplegament comercial si hi ha marc legal complet