Sánchez, després de visitar Los Gallardos: "Els ciutadans esperen cooperació, unitat i coherència davant una emergència com aquesta"

La norma que, en l'actual XV Legislatura, regula de forma més directa la cooperació entre Administracions Públiques en emergències de protecció civil és el Projecte de Llei per la qual s'adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la DANA del 28 d'octubre–4 de novembre de 2024, procedent del Reial Decret‑llei 6/2024. Aquest projecte conté un article 2 sobre “Cooperació entre Administracions Públiques” específicament vinculat a emergències de protecció civil. En aquest moment, la seva tramitació està al Congrés dels Diputats, en la fase de presentació d'esmenes a l'articulat, amb el termini d'esmenes ampliat fins al 2 de setembre de 2026. Encara no ha passat al Senat ni està aprovada definitivament com a llei.

Identificació de la iniciativa concreta

Entre les iniciatives parlamentàries recents relacionades amb protecció civil i emergències, la que encaixa amb la descripció de “llei que regula la cooperació entre administracions en emergències de protecció civil” és el:

• Projecte de Llei per la qual s'adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la DANA en diferents municipis entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre de 2024 (procedent del Reial Decret‑llei 6/2024, de 5 de novembre).
• Identificador parlamentari: 121/000039.
• Cambra de tramitació: Congrés dels Diputats.

En el seu text, aquest projecte dedica l'article 2 a la “Cooperació entre Administracions Públiques”, autoritzant ministeris i organismes de l'Administració General de l'Estat a signar convenis i altres instruments de col·laboració amb altres administracions “per a l'execució de les mesures previstes en el present reial decret‑llei”, en el marc de la Llei 40/2015. A més, l'exposició de motius i altres preceptes es recolzen en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que és la norma bàsica estatal de referència en aquesta matèria.

La fitxa oficial de tramitació del projecte al Congrés es pot consultar a la web de la Cambra: fitxa del Projecte de Llei 121/000039.

Fase parlamentària actual

D'acord amb la informació parlamentària disponible, la situació processal del Projecte de Llei 121/000039 és la següent:

• Situació en la legislatura: es va convalidar primer el Reial Decret‑llei 6/2024 al Congrés (tramitació 130/000009) i es va acordar la seva tramitació com a projecte de llei.
• Estat actual com a projecte de llei (121/000039): “Pendent”, en la fase de presentació d'esmenes a l'articulat.
• Termini d'esmenes: el Congrés ha acordat successives ampliacions i el termini es troba ampliat fins al 2 de setembre de 2026.

Això significa que el projecte:

• No ha celebrat encara el debat de totalitat en Ple amb eventual devolució (ja superat en la convalidació del decret‑llei, però no com a debat d'un projecte obert a esmenes de totalitat amb text alternatiu).
• No ha passat a fase de ponència ni de comissió: no s'ha nomenat ponència ni existeix un “informe de ponència”, perquè primer s'ha de tancar el termini d'esmenes.
• No ha arribat al Senat: fins que el Ple del Congrés no aprovi l'informe de Comissió, el text no es remet a la Cambra Alta.

En termes pràctics, la iniciativa està en una fase molt inicial però clau: els grups poden registrar esmenes d'addició, supressió o modificació a qualsevol dels seus articles, inclòs el relatiu a cooperació entre administracions. Fins que no es tanqui el termini d'esmenes i es constitueixi la ponència, el contingut pot patir modificacions rellevants.

Relació amb el marc general de protecció civil

Encara que el projecte 121/000039 regula la cooperació interadministrativa en el context concret de la DANA de 2024, ho fa encaixat en el marc general de la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que defineix el sistema, la coordinació entre Administracions i les figures de “zona afectada greument per una emergència de protecció civil”. El propi text del projecte remet expressament a l'article 20 i següents de la Llei 17/2015 per justificar la intervenció estatal i el desplegament coordinat de mesures.

En paral·lel, altres iniciatives en tramitació sobre emergències i fenòmens meteorològics adversos (com els projectes de llei procedents dels Reials Decrets‑lleis 7/2024, 8/2024 i 5/2026) inclouen referències puntuals a la coordinació i a la declaració de zones afectades greument per emergències de protecció civil, però cap d'elles centra un article específic en la “cooperació entre Administracions Públiques” en termes tan directes com l'article 2 del Projecte de Llei 121/000039.

Mentre aquest projecte segueixi en fase d'esmenes, la regulació de base de la cooperació en emergències de protecció civil continua residint principalment en la Llei 17/2015 i en els diferents reials decrets‑lleis sectorials ja en vigor (com el propi Reial Decret‑llei 6/2024, publicat al BOE el 6 de novembre de 2024, accessible a través d'aquest [enllaç]).

L'Estatut d'Autonomia per a Andalusia configura el President de la Junta com la màxima autoritat política de la Comunitat Autònoma i eix de la relació amb l'Estat. Les seves competències s'agrupen en funcions de representació institucional, direcció política i de govern, potestats normatives i de promulgació de lleis, facultats organitzatives sobre el Consell de Govern i l'Administració, i mecanismes de relació i responsabilitat davant el Parlament. Tot això es recull en la Llei Orgànica 2/2007, de reforma de l'Estatut d'Autonomia, disponible al BOE.

1. Representació institucional

L'Estatut atribueix al President de la Junta una doble funció representativa molt rellevant:

• Suprema representació de la Comunitat Autònoma d'Andalusia. És el cap visible de la Junta i de la Comunitat davant la resta de poders públics i davant la societat andalusa.
• Representació ordinària de l'Estat a Andalusia. Actua com a principal interlocutor de l'Estat al territori andalús, canalitzant la cooperació i les relacions institucionals amb el Govern central en el marc constitucional.

Aquesta doble condició explica que el President desenvolupi un paper clau tant en la projecció externa d'Andalusia com en l'articulació territorial de l'Estat autonòmic.

2. Direcció política i del Govern

L'Estatut assenyala que el President dirigeix i coordina l'activitat del Consell de Govern, òrgan col·legiat que exerceix la direcció política i la funció executiva de la Comunitat Autònoma. En concret:

• Marca les línies generals de l'acció de govern i coordina l'actuació de les diferents conselleries.
• Coordina l'Administració de la Comunitat Autònoma situada sota la seva autoritat, assegurant la unitat d'acció dels serveis públics andalusos.
• Pot plantejar davant el Parlament qüestions de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general (aquesta possibilitat es recull en els preceptes estatutaris sobre relacions entre Govern i Parlament).

A més, el President pot delegar temporalment funcions executives pròpies en un dels Vicepresidents o Consellers, la qual cosa li permet modular la distribució de responsabilitats polítiques i de gestió dins l'Executiu.

3. Potestats normatives i promulgació de lleis

En el pla normatiu, l'Estatut li atribueix un paper decisiu en la culminació del procediment legislatiu autonòmic. S'estableix expressament que:

• Les lleis d'Andalusia són promulgades en nom del Rei pel President de la Junta.
• El President ordena la seva publicació al Butlletí Oficial de la Junta d'Andalusia (BOJA) en el termini de quinze dies des de la seva aprovació, així com al Butlletí Oficial de l'Estat.

La data rellevant per a l'entrada en vigor de les lleis autonòmiques és la de la seva publicació al BOJA, la qual cosa reforça el paper del President com a garant últim de la formalització i publicitat de la legislació andalusa.

4. Organització del Govern i de l'Administració

El President també ostenta competències crucials sobre l'estructura del poder executiu:

• Designa i separa els Consellers, configurant la composició del Consell de Govern.
• Un cop elegit pel Parlament, és nomenat pel Rei i, a partir d'aquí, procedeix a distribuir entre els Consellers les corresponents funcions executives.

Aquestes facultats li permeten conformar el seu equip polític i ajustar l'organització governamental a les prioritats del seu programa, sempre dins del marc fixat per la legislació autonòmica.

5. Relacions amb la ciutadania i consultes populars

L'Estatut preveu que el President pot proposar la celebració de consultes populars en l'àmbit de la Comunitat Autònoma, per iniciativa pròpia o a sol·licitud dels ciutadans, d'acord amb l'Estatut mateix i amb la legislació de l'Estat. Aquestes consultes han de versar sobre qüestions d'interès general en matèries autonòmiques o locals.

Es tracta d'una competència rellevant en termes de democràcia participativa, ja que situa el President com a impulsor de mecanismes de consulta directa sobre assumptes d'especial importància per a Andalusia.

6. Responsabilitat política i altres previsions estatutàries

Quant a la seva responsabilitat, l'Estatut estableix que el President és responsable políticament davant el Parlament d'Andalusia. Això es concreta, entre altres vies, a través de la qüestió de confiança o de la moció de censura, regulades en els preceptes sobre relació Govern-Parlament.

L'Estatut també recull que:

• El President és elegit pel Parlament d'entre els seus membres, després de la presentació d'un programa i un sistema de votacions que exigeix majoria absoluta en primera votació o majoria simple en posteriors.
• Si transcorregut un determinat termini cap candidatura obté la confiança, el Parlament queda dissolt i el President en funcions ha de convocar noves eleccions, la qual cosa li atorga una competència clau en la renovació de la Cambra en cas de bloqueig.
• La seva responsabilitat penal i civil derivada de l'exercici del càrrec s'exigeix davant el Tribunal Suprem, conforme detalla l'Estatut mateix.

En conjunt, aquestes previsions enquadren el President en un sistema parlamentari autonòmic en què lidera l'acció de govern, representa Andalusia i l'Estat al territori, culmina la producció normativa i respon políticament davant el Parlament.

El desplegament de la Unitat Militar d'Emergències (UME) en un incendi forestal exigeix que concurrin una sèrie de requisits legals de protecció civil i de defensa nacional. La clau és que es tracti d'un supòsit de greu risc, catàstrofe o calamitat, i que l'activació s'integri en la planificació de protecció civil (estatal i autonòmica). Jurídicament, la petició la realitza el Ministre de l'Interior i l'ordre d'intervenció la dicta el Ministre de Defensa, excepte el supòsit excepcional d'activació directa pel cap de la UME. En incendis forestals, a més, la UME es considera “mitjà extraordinari” estatal, la cui entrada en joc està regulada pel Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals.

Marc normatiu bàsic

Els principals textos que fixen el règim d'activació de la UME són:

• Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que integra la UME com a servei públic d'intervenció i regula la seva activació i paper en emergències d'interès nacional (Llei 17/2015).
• Reial Decret 1097/2011, que aprova el Protocol d'Intervenció de la UME i concreta el seu enquadrament en el sistema de protecció civil (RD 1097/2011).
• Ordre DEF/160/2019, que regula l'organització i funcionament de la UME i remet al Protocol d'Intervenció per a les seves actuacions operatives (Ordre DEF/160/2019).
• Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014 (Pla Estatal d'Incendis Forestals).

Qui pot demanar i qui autoritza la intervenció

La Llei 17/2015 estableix que la col·laboració de les Forces Armades en protecció civil es realitza “principalment mitjançant la Unitat Militar d'Emergències” i fixa un esquema de doble decisió:

• Sol·licitud: “La intervenció de la Unitat Militar d'Emergències, valorades les circumstàncies, es sol·licitarà pel Ministre de l'Interior”.
• Ordre: “…i serà ordenada pel titular del Ministeri de Defensa” (Llei 17/2015).

El Reial Decret 1097/2011 encaixa aquesta intervenció en el marc de la legislació de protecció civil, recordant que correspon al Ministre de l'Interior mobilitzar recursos estatals quan ho exigeixi la intensitat de l'emergència o “quan així ho sol·licitin les comunitats autònomes” (RD 1097/2011).

Adicionalment, l'Ordre DEF/160/2019 preveu un mecanisme extraordinari: “En situacions d'estat de necessitat, causes sobrevingudes, imprevistes o d'extrema gravetat, el Cap de la UME podrà ordenar la intervenció de les seves Unitats, donant compte d'això al titular del Departament” (Ordre DEF/160/2019).

Requisits materials: tipus i gravetat de l'emergència

La UME té per missió “intervenir en qualsevol lloc del territori nacional per contribuir a la seguretat i benestar dels ciutadans, amb la finalitat de complir els objectius propis de la protecció civil en els supòsits que per la seva gravetat s'estimi necessari” (Llei 17/2015).

De forma més general, les normes situen la intervenció de la UME en:

• Supòsits de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques, segons la Llei Orgànica de Defensa Nacional citada per la Llei 17/2015.
• Emergències de protecció civil que requereixen mitjans estatals per la seva magnitud, complexitat o extensió territorial.
• Emergències d'interès nacional: en aquest cas, la UME “assumirà la direcció operativa de la mateixa, actuant sota la direcció del Ministre de l'Interior” (Llei 17/2015).

Incendis forestals: mitjans extraordinaris i coordinació

El Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals integra específicament la UME com a “mitjà extraordinari” estatal. Defineix com a tals, entre altres, “mitjans i recursos de les Forces Armades, inclosa la Unitat Militar d'Emergències” (Pla Estatal d'Incendis Forestals).

Des del punt de vista competencial:

• La extinció ordinària i la gestió de la majoria dels incendis forestals corresponen a les comunitats autònomes, a través dels seus plans autonòmics.
• L'entrada de la UME es produeix quan la comunitat autònoma o la situació requereixi mitjans extraordinaris estatals, o quan l'emergència sigui d'interès nacional.
• En incendis que afectin diverses comunitats autònomes i requereixin mitjans extraordinaris estatals, el Pla preveu un Comandament Únic d'Extinció amb participació de comandaments de la UME.

Requisits formals resumits

En la pràctica, perquè el Govern central desplegui la UME en un incendi forestal han de donar-se, de forma articulada, els següents elements:

• Que l'incendi constitueixi una emergència de protecció civil de suficient gravetat o complexitat, d'acord amb la Llei 17/2015.
• Que la comunitat autònoma afectada requereixi suport estatal o que, per la pròpia intensitat i abast de l'incendi, Interior decideixi mobilitzar mitjans estatals.
• Que el Ministre de l'Interior sol·liciti formalment la intervenció de la UME i el Ministre de Defensa l'ordeni, excepte l'excepcional supòsit d'activació directa pel Cap de la UME amb posterior ratificació.
• Que l'actuació s'integri en els plans de protecció civil (autonòmics i estatal) i, en incendis forestals, en el Pla Estatal específic d'incendis forestals.

No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre requisits addicionals específics diferents dels generals de protecció civil i de la pròpia normativa de la UME.