Sánchez expressa el seu condol per la mort de Maricarmen Abascal i afirma: "Sentim aquesta pèrdua com a pròpia"

Pedro Sánchez lamenta la mort de Maricarmen Abascal, icona de la lluita per l'habitatge després del seu desnonament, i envia el seu suport a familiars i allegats.

fotonoticia 20261007212150 1920

fotonoticia 20261007212150 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha expressat el seu condol pel falleixement de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys que es va convertir en un símbol de la lluita pel dret a l'habitatge després del seu desnonament.

A través d'una publicació a 'X', recollida per Europa Press, Sánchez ha volgut llançar un missatge de suport tant a l'entorn proper de Maricarmen com a "tots els que avui sentim aquesta pèrdua com a pròpia". "Descansi en pau", ha afegit en el seu missatge.

El desnonament de Maricarmen, executat el passat 23 de setembre, va desencadenar acampades de protesta a la Porta del Sol de Madrid i en altres ciutats d'Espanya, on nombrosos col·lectius van denunciar la seva situació.

Des del dia del desnonament, l'anciana romania ingressada a l'hospital Gregorio Marañón. Va ser traslladada en llitera des del seu habitatge del carrer Alcalde Sainz de Baranda, on havia residit durant 71 anys, després que s'executés l'ordre de llançament malgrat la presència i protesta de desenes d'activistes i veïns. El seu delicat estat de salut va motivar la seva ingrés immediat al centre hospitalari madrileny.

Després de diversos dies de negociacions, la defensa legal de Maricarmen va aconseguir finalment tancar un acord amb Urbagestió, propietària del pis, que li hauria permès tornar a la seva llar, amb la mediació de l'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl (EMVS Madrid). El pacte incloïa un nou contracte de lloguer per vuit anys i una renda limitada a un màxim del 30% dels seus ingressos nets. No obstant això, l'acord va arribar massa tard i Maricarmen no va poder tornar a casa seva, una situació qualificada com "absolutament evitables després d'un procés torturant", segons va denunciar el Sindicat d'Inquilines.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari per a la tramitació de reformes sobre el dret a l'habitatge a Espanya?

Les reformes sobre el dret a l'habitatge a Espanya es tramiten, en l'essencial, com qualsevol altra reforma legislativa de rang de llei, seguint el procediment legislatiu ordinari a les Corts Generals. El que és específic de l'habitatge és la distribució competencial: l'Estat regula aspectes bàsics (bases de l'ordenació econòmica, legislació civil, condicions bàsiques d'igualtat), mentre que les comunitats autònomes ostenten competències àmplies en habitatge i urbanisme, per la qual cosa hi ha també un fort nivell autonòmic de legislació.

1. Qui pot iniciar una reforma sobre habitatge
  • Projecte de llei del Govern: el Consell de Ministres aprova un projecte de llei que modifica la normativa estatal sobre habitatge i el remet al Congrés. És la via més habitual per a reformes àmplies i complexes.
  • Proposició de llei:
    • De diputats o grups del Congrés o del Senat.
    • De les assemblees legislatives autonòmiques, que poden remetre al Congrés proposicions de llei en matèries del seu interès, inclosa l'habitatge.
    • De iniciativa legislativa popular (ILP), si es compleixen els requisits constitucionals i legals (nombre mínim de signatures, límits materials, etc.).
  • Àmbit autonòmic: cada parlament autonòmic pot reformar les seves pròpies lleis d'habitatge seguint el seu Reglament, amb un esquema molt similar (iniciativa, comissió, plens i publicació al butlletí autonòmic).
2. Fase prèvia d'elaboració i participació

Quan la reforma parteix del Govern (estatal o autonòmic), sol existir una fase prelegislativa:

  • Consulta pública prèvia sobre l'oportunitat i objectius de la reforma, oberta a ciutadania i organitzacions.
  • Audiència i informació pública de l'avantprojecte, on es formulen al·legacions escrites al text.

Aquests tràmits, regulats en la legislació de procediment administratiu, són particularment rellevants en habitatge, perquè permeten la participació d'administracions territorials, sector immobiliari, associacions de llogaters, consumidors, etc.

3. Tramitació al Congrés dels Diputats
  • Admissió a tràmit: la Mesa qualifica el projecte o proposició i l'admet, ordenant la seva publicació i l'obertura de terminis d'esmenes.
  • Prendre en consideració (només proposicions de llei): el Ple decideix si es debat i tramita la iniciativa.
  • Debat de totalitat (normalment en projectes de llei): els grups poden presentar esmenes a la totalitat (rebuig global o text alternatiu). Si s'aproven, la iniciativa decau o es substitueix.
  • Esmenes a l'articulat i comissió competent:
    • Els grups registren esmenes concretes (per exemple, sobre topalls de lloguer, parc públic, desnonaments, etc.).
    • La comissió d'Habitatge o la que tingui competències en la matèria debateix articles i esmenes, podent escoltar experts i organitzacions en compareixences.
    • La comissió aprova un dictamen amb el text resultant.
  • Ple del Congrés:
    • Es debateix el dictamen i les esmenes que segueixin vives.
    • El text es vota, en general per majoria simple en tractar-se de lleis ordinàries (excepte que afecti matèries reservades a llei orgànica).
4. Tramitació al Senat
  • El text aprovat pel Congrés es remet al Senat, on es repeteix l'esquema: esmenes, comissió i Ple.
  • El Senat pot:
    • Aprovar el text sense canvis, amb el qual la llei queda llesta per a la seva sanció.
    • Esmenar articles concrets relacionats amb l'habitatge (per exemple, règim d'ajudes, coordinació amb CCAA).
    • Plantejar un veto a la totalitat.
  • El Congrés té l'última paraula:
    • Pot acceptar o rebutjar les esmenes del Senat.
    • Pot aixecar el veto per majoria absoluta immediata o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple.
5. Aprovació definitiva, sanció i publicació

Un cop fixat el text definitiu:

  • Les Corts el remeten al cap de l'Estat per a la seva sanció i promulgació.
  • La llei es publica al Butlletí Oficial de l'Estat i entra en vigor en la data que s'estableixi (o, en defecte, als 20 dies).
6. Coordinació amb les comunitats autònomes

Com que l'habitatge és un àmbit compartit, les reformes estatals solen incloure disposicions de bases, coordinació i finançament, respectant les competències autonòmiques. Paral·lelament, els parlaments autonòmics poden adaptar o desenvolupar les seves pròpies lleis d'habitatge, seguint un procediment intern anàleg d'iniciativa, esmenes, comissió, plens i publicació al butlletí autonòmic corresponent.

Em podries explicar amb més detall quines competències sobre habitatge corresponen a l'Estat i quines a les comunitats autònomes? En quins punts del procediment d'una reforma d'habitatge solen influir més els grups d'interès i les plataformes socials? Com es tramiten les iniciatives legislatives populars específiques sobre habitatge i quins requisits han de complir?

Quines són les competències legals del president del Govern en matèria d'habitatge i protecció social?

Les competències legals del president del Govern en habitatge i protecció social no són materials (no gestiona directament habitatges o prestacions), sinó de direcció política, coordinació i decisió sobre el Govern. Habitatge i serveis socials són, sobretot, competències autonòmiques i locals, mentre que l'Estat fixa bases i posa recursos. El president actua com a vèrtex d'aquest engranatge.

1. Marc constitucional i legal bàsic

El punt de partida és l'article 97 de la Constitució, que estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i que exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. El president és, segons l'article 98 CE, el cap del Govern.

La Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, desenvolupa aquesta posició. A partir de la seva articulació se'n desprenen tres plans rellevants per a habitatge i protecció social:

  • Funcions propies del president.
  • Funcions del Consell de Ministres, que el president impulsa i dirigeix.
  • La direcció i coordinació dels ministeris amb competències sectorials.
2. Competències pròpies del president

La Llei del Govern concreta que el president:

  • Dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sense perjudici de la competència directa de cada ministre. Això inclou fixar les grans prioritats en habitatge i protecció social (per exemple, convertir l'habitatge en “cinquè pilar de l'Estat del benestar” o reforçar la xarxa de protecció social).
  • Estableix el programa polític del Govern i les directrius de la política interior i exterior i vetlla pel seu compliment. Aquí s'emmarquen les estratègies estatals d' habitatge (plans estatals, grans programes de lloguer assequible) i de cohesió social.
  • Crea, modifica i suprimeix ministeris i Secretaries d'Estat, així com l'estructura orgànica de la Presidència del Govern. Gràcies a això pot, per exemple, decidir que existeixi o no un Ministeri específic d'Habitatge o un departament de Drets Socials, reforçant institucionalment aquestes polítiques.
  • Interposa recursos d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra lleis estatals o autonòmiques que considera contràries a la Constitució, també en matèria d'habitatge o protecció social (per exemple, davant de normes autonòmiques que afectin el marc bàsic estatal o a la igualtat en el gaudi de drets).
  • Proposa el nomenament i cessament de vicepresidències i ministres, triant l'equip polític que portarà l'habitatge i els serveis socials i condicionant així la línia política en aquests àmbits.
3. Paper en les decisions col·legiades del Govern

El Consell de Ministres té competències clau que incideixen directament sobre habitatge i protecció social: aprovar projectes de llei, reials decrets-lleis, reials decrets legislatius, reglaments de desenvolupament, plans estatals i acords de despesa. La Llei del Govern estableix que:

  • El Govern aprova els projectes de llei (per exemple, la Llei pel dret a l'habitatge o reformes de la Seguretat Social) i els remet a les Corts.
  • Pot dictar reials decrets-lleis en casos d'extraordinària i urgent necessitat, molt usats en matèria d'habitatge i protecció social (moratòries de desnonaments, ajudes d' emergència, reforç de prestacions, etc.).
  • Aprova els Pressupostos Generals de l'Estat per al seu enviament al Congrés, fixant el volum de recursos estatals destinats a polítiques d'habitatge, serveis socials, pensions no contributives, rendes mínimes, etc.

Tot i que aquestes decisions són col·legiades, el president:

  • Convoca, presideix i fixa l'ordre del dia del Consell de Ministres.
  • Orienta les prioritats pressupostàries i normatives, decidint quines iniciatives en habitatge o protecció social entren a l'agenda i amb quin abast.
  • Lidera la posició del Govern en la negociació parlamentària d'aquestes normes i, si escau, en l'ús del veto pressupostari a iniciatives que incrementin despesa social sense cobertura (article 134.6 CE).
4. Direcció política sobre habitatge i protecció social

Des del punt de vista material, l'habitatge i gran part de la protecció social estan atribuïdes a les comunitats autònomes i entitats locals. L'Estat exerceix competències de bases, coordinació i igualtat, i aporta una part rellevant de la financiació. En aquest marc, el president:

  • Defineix l'estratègia estatal: decidir, per exemple, impulsar una llei estatal d' habitatge, un pla d'habitatge 2026‑2030 o reforçar l'ingrés mínim vital com a xarxa de seguretat social.
  • Coordina l'acció dels ministeris competents (Habitatge, Drets Socials, Hisenda, Treball, etc.), resolent conflictes entre ells i donant coherència global a les mesures de lloguer, parc públic, ajudes socials o fiscalitat.
  • Representa el Govern a la UE i fòrums internacionals, impulsant que habitatge i protecció social figurin a l'agenda europea i condicionant l'ús de fons europeus en aquests àmbits.
  • Pot condicionar el disseny dels plans estatals (per exemple, lligant ajudes estatals a determinades condicions de protecció permanent de l'habitatge públic o a estàndards mínims de protecció social), sempre respectant la distribució competencial.

En suma, el president del Govern no ostenta una competència sectorial directa en habitatge o protecció social comparable a la d'un conseller autonòmic o un alcalde, però sí concentra la direcció política general, la capacitat d'iniciativa legislativa i pressupostària del Govern i la coordinació dels ministeris, que són els instruments decisius per orientar aquestes polítiques en l'àmbit estatal.

Quins requisits legals s'han de complir per executar un desnonament a Espanya?

A Espanya cap desnonament pot executar-se “per la via de fet”: sempre exigeix un procediment judicial i una resolució que ordeni la lliurament de l'habitatge o local. Els requisits concrets depenen de la causa (impagament de renda o fi de contracte), però comparteixen una mateixa base legal, fonamentalment a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i a la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC).

1. Requisits generals previs
  • Títol legítim: l'arrendador ha d'acreditar la seva titularitat (propietari o un altre dret que el legitimi) i l'existència d'un contracte d'arrendament, escrit o, en casos excepcionals, provat per altres mitjans.
  • Respecte a la durada mínima legal: en arrendaments d'habitatge habitual subjectes a la LAU, s'han de respectar les durades i pròrrogues obligatòries (en general, mínim de 5 o 7 anys segons sigui arrendador persona física o jurídica, i pròrroga anual posterior excepte preavís).
  • Requeriments previs: encara que no sempre són obligatoris, en la pràctica és essencial:
    • En desnonament per impagament, per limitar la possibilitat que l'inquilí “enerveixi” l'acció (pagués i paralitzés el desnonament) és habitual un requeriment fefaent previ de pagament concedint almenys 30 dies.
    • En fi de contracte, l'arrendador ha de respectar els terminis de preavís de la LAU (per exemple, quatre mesos de preavís de l'arrendador i dos de l'arrendatari en molts contractes d'habitatge) i del pactat en el contracte, sempre que sigui compatible amb la llei.
2. Desnonament per falta de pagament

En el desnonament per impagament de renda o quantitats assimilades (subministraments, despeses pactades, etc.) els requisits principals són:

  • Existència de deute vençut i exigible: ha d'haver-hi impagament d'una o diverses mensualitats, o d'altres quantitats degudes segons contracte.
  • Demanda de desnonament: l'arrendador interposa demanda de judici verbal de desnonament per falta de pagament, podent acumular la reclamació de rendes degudes.
  • Requeriment judicial a l'inquilí: el jutjat notifica la demanda i li concedeix 10 dies per:
    • Pagar la totalitat del reclamat (i, si escau, les que vencin fins aquell moment) i enerveir l'acció, si la llei ho permet; o
    • Oposar-se al·legant causes de fons (per exemple, inexistència de deute, defectes del contracte, abusos, etc.); o
    • No fer res, en aquest cas es dictarà decret o sentència de desnonament.
  • Límits a l'enerveiment: generalment l'inquilí només pot enerveir una vegada i no si hi ha hagut requeriment fefaent de pagament amb més de 30 dies d'antelació a la demanda i no s'ha atès.
3. Desnonament per expiració del termini o altres causes de resolució

Quan la causa no és l'impagament, sinó el fi de la durada pactada (després de les pròrrogues legals obligatòries) o una causa de resolució prevista a la LAU o al contracte (incompliments greus diferents del pagament), els requisits bàsics són:

  • Venciment efectiu del termini, incloent les pròrrogues legals i contractuals exigibles.
  • Preavís correcte de l'arrendador en temps i forma, si la LAU o el contracte ho exigeixen.
  • Persistència en l'ocupació de l'arrendatari després d'aquest venciment: no hi ha desnonament si s'ha signat un nou contracte o s'ha consentit clarament la continuïtat.
  • Demanda de desnonament per expiració del termini o altra causa de resolució, tramitada també per judici verbal.
4. Resolució judicial i execució (llançament)
  • El procediment acaba amb sentència o decret ferm que declara el desnonament i fixa la data de desallotjament, o bé amb decret per incompareixença o oposició infundada.
  • Aquesta resolució és el títol executiu que permet a l'arrendador sol·licitar l'execució i el llançament (desallotjament material) pel Letrat de l'Administració de Justícia, amb auxili de la comissió judicial i, si escau, forces de seguretat.
  • En habitatge habitual sol fixar-se una data de llançament amb antelació suficient, notificat als ocupants.
5. Garanties de l'inquilí i protecció de vulnerables
  • Dret de defensa: l'arrendatari pot oposar-se, al·legar excepcions, proposar prova, recórrer quan correspongui i ser escoltat abans del llançament.
  • Possibilitat d'enerveir l'acció en els supòsits d'impagament, complint els requisits legals.
  • Assistència jurídica gratuïta: si compleix els requisits econòmics de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta, l'inquilí pot sol·licitar advocat i procurador d'ofici sense cost.
  • Habitatge habitual i vulnerabilitat: quan es tracta d'habitatge habitual i l'inquilí o els ocupants es troben en situació de vulnerabilitat, els òrgans judicials han de comunicar el procediment als serveis socials i poden acordar la suspensió o ajornament del llançament per un temps, per buscar solucions habitacionals o ajudes.

En resum, per executar un desnonament a Espanya és imprescindible un contracte o títol legítim, el compliment dels terminis i requisits de la LAU, un judici de desnonament amb totes les garanties de defensa de l'inquilí i, finalment, una resolució judicial ferma que s'executa mitjançant llançament, amb especial protecció quan es tracta d'habitatge habitual i persones vulnerables.

Em pots explicar pas a pas com es desenvolupa un judici de desnonament per impagament des que es presenta la demanda fins al llançament? Quines diferències hi ha entre els requisits de desnonament en un habitatge habitual i en un local comercial a Espanya? Com han afectat les reformes recents i els decrets sobre vulnerabilitat i pandèmia a l'execució de desnonaments a Espanya?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què va desencadenar les protestes recents pel dret a l'habitatge a Espanya?

Pregunta" 1 de 3

On va tenir lloc el desnonament de Maricarmen?

Pregunta" 2 de 3

Què contemplava l'acord aconseguit perquè Maricarmen pogués tornar al seu habitatge?

Pregunta" 3 de 3