Sánchez posa deures als seus socis per al nou curs: aprovar els Pressupostos de 2027

A data d'avui, 7 de setembre de 2026, els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2027 no es troben encara en fase de tramitació parlamentària en sentit estricte: el Govern no ha registrat encara el Projecte de Llei de Pressupostos al Congrés dels Diputats. El que s'ha tramitat i votat a les Corts és el marc fiscal previ (objectius d'estabilitat i senda de dèficit), que ha estat rebutjat.

1. Situació formal a les Corts Generals

A la base de dades parlamentària apareix, vinculat als PGE 2027, el “Acord del Govern pel qual es fixen els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al període 2027‑2029 i el límit de despesa no financera del pressupost de l'Estat per a l'any 2027”, tramitat amb els identificadors:

• 430/000009 (procés process_ini_581496) al Congrés.
• 430/000010 (procés process_ini_586721) al Congrés.

Per a ambdós expedients, el cronograma parlamentari indica que:

• Es van celebrar debats en Ple al Congrés el 14 i el 23 de juliol de 2026.
• Posteriorment es va publicar el “text de rebuig” al Butlletí del Congrés.
• L'estat final dels dos acords és que la iniciativa ha estat rebutjada.

És a dir, el Congrés ha rebutjat en dues ocasions la senda de dèficit i els objectius d'estabilitat que havien de servir de base als PGE 2027. Aquests expedients es consideren ja conclosos, per la qual cosa no estan “en tramitació” en aquest moment.

En canvi, no figura registrat cap “Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2027” amb número d'expedient propi (del tipus 121/… o similar). Per tant:

• Al Congrés no s'ha obert encara termini d'esmenes al Projecte de Pressupostos.
• No hi ha fase de ponència ni de comissió sobre un text pressupostari.
• No s'ha produït debat de totalitat del Projecte de Llei de PGE 2027.
• Al Senat tampoc es tramita cap projecte de PGE 2027, perquè encara no ha arribat des del Congrés.

2. Què sí s'ha fet: fase preparatòria al Govern

En l'àmbit de l'Executiu sí que s'han donat diversos passos previs a l'enviament del Projecte de Llei:

• Publicació al BOE de l'ordre ministerial d'elaboració dels Pressupostos de 2027, que marca l'inici formal dels treballs interns del pressupost.
• Aprovació en el Consell de Ministres del techo de despesa per a 2027 (límit de despesa no financera), descrit a la premsa com una xifra “rècord” de 226.032 milions d'euros.
• Aprovació i remissió a les Corts dels objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic 2027‑2029, el contingut dels quals es recull als acords tramitats com 430/000009 i 430/000010.

D'acord amb les notícies de Demòcrata, tant el president del Govern com el ministre d'Hisenda han reiterat la intenció de presentar el Projecte de Llei de PGE 2027 després de l'estiu de 2026 i intentar que quedi aprovat abans que finalitzi l'any. Tanmateix, fins a la data de referència no consta el registre del projecte a la Cambra Baixa.

3. Conclusió sobre la “fase” actual

Des del punt de vista estrictament parlamentari, els PGE 2027 es troben encara en:

• Fase pre‑parlamentària: treball intern al Govern, amb el sostre de despesa ja fixat i la senda de dèficit rebutjada pel Congrés en dues votacions successives (14 i 23 de juliol de 2026).
• Sense obertura del procediment legislatiu pressupostari pròpiament dit, perquè el Projecte de Llei de Pressupostos encara no s'ha remès a les Corts Generals.

Per tant, no es pot parlar avui d'una fase concreta de tramitació parlamentària (totalitat, esmenes, comissió, Ple o Senat) dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2027, ja que el projecte encara no ha iniciat el seu recorregut formal a les Cambres. L'únic que ha arribat al Parlament i ha conclòs són els expedients relatius al marc fiscal previ (objectius d'estabilitat i senda de dèficit), la darrera actuació registrada és la publicació dels acords de rebuig el 23 i el 30 de juliol de 2026.

En el sistema constitucional espanyol, el president del Govern té un paper central en l'elaboració i negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), però combina competències formalment previstes a les normes amb funcions principalment polítiques i de lideratge que no estan detallades article per article. Es pot dir que la seva influència es projecta en tres grans plans: direcció del Govern en la fase d'elaboració, protagonisme en l'aprovació del projecte al Consell de Ministres i lideratge en la negociació parlamentària i en la vinculació entre Pressupostos i estabilitat política.

1. Competències jurídiques i marc normatiu

Des del punt de vista jurídic, el punt de partida està a la Constitució. Aquesta atribueix al Govern la competència per elaborar el projecte de llei de Pressupostos i remetre'l a les Corts Generals dins d'un termini determinat. El president, com a cap del Govern i responsable de la seva acció global, assumeix la direcció política d'aquest procés.

La Llei del Govern i les normes orgàniques sobre l'organització de l'Administració concreten que el president:

• Dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, cosa que inclou fixar orientacions generals de política econòmica i pressupostària.
• Presideix el Consell de Ministres que aprova el projecte de llei de PGE abans de la seva remissió a les Corts.
• Ordena la remissió del projecte a les Cambres i, en la pràctica, acostuma a encapçalar la seva presentació política, encara que les exposicions tècniques recaiguin en el titular d'Hisenda.

Formalment, el text pressupostari és un projecte de llei del Govern, aprovat col·legiadament pel Consell de Ministres. No existeix un “poder pressupostari exclusiu” del president, però la seva posició jeràrquica i de direcció li permet condicionar fortament el contingut del projecte.

2. Relació amb el Ministeri d'Hisenda i coordinació interna

En la fase d'elaboració, la competència tècnic‑material es concentra al Ministeri d'Hisenda (i la seva Secretaria d'Estat de Pressupostos), que estableix sostres de despesa, emet directrius, coordina propostes dels diferents ministeris i arma l'avantprojecte.

El president incideix en aquesta fase de diverses maneres:

• Marca les prioritats polítiques globals (per exemple, èmfasi en despesa social, inversió en transició ecològica, reducció del dèficit, etc.), que Hisenda ha de traduir en xifres.
• Intervé en la resolució de conflictes entre ministeris quan les demandes de despesa són incompatibles entre si o amb els objectius d'estabilitat.
• Pot impulsar decisions estratègiques com la distribució del marge fiscal entre diferents àmbits, la configuració de grans programes estrella o la resposta a compromisos europeus.

Tot això no sol aparèixer detallat a les lleis, però forma part de la funció de coordinació interministerial inherent a la presidència del Govern.

3. Negociació amb les Corts Generals

Un cop registrat el projecte de PGE al Congrés, s'obre la fase parlamentària, on la Cambra té amplis poders d'esmena i aprovació. Jurídicament, qui defensa el projecte davant les Corts és el Govern en el seu conjunt, normalment a través del ministre d'Hisenda i altres ministres sectorials.

Tanmateix, el president exerceix un paper polític clau:

• Lidera l'estratègia de negociació amb els grups parlamentaris, tant aliats com potencials socis, per assegurar les majories necessàries.
• Pot implicar-se directament en reunions bilaterals amb partits clau, governs autonòmics o formacions territorials la posició de les quals sigui decisiva.
• Intervé en els debats plenaris de més rellevància per fixar el marc polític general dels comptes públics i reforçar el missatge de l'Executiu.

Aquestes funcions negociadores no estan recollides de forma pormenoritzada en els reglaments parlamentaris, però deriven del fet que el president encarna la responsabilitat global del Govern davant les Corts.

4. Pressupostos, estabilitat del Govern i qüestions de confiança

L'aprovació dels Pressupostos s'associa habitualment a la supervivència del Govern. Encara que la Constitució no estableix automàticament que el rebuig dels PGE impliqui la caiguda de l'Executiu, el president pot:

• Decidir vincular políticament els Pressupostos a la continuïtat del Govern, presentant-los com a prova de confiança en el seu projecte.
• Plantejar una qüestió de confiança al voltant del seu programa o d'una declaració de política general que inclogui els continguts pressupostaris, utilitzant els mecanismes previstos a la Constitució i al reglament del Congrés.
• Valorar la disolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions si l'absència de Pressupostos viables bloqueja l'acció del Govern.

En aquest terreny, les competències estan parcialment taxades (per exemple, en la regulació de la qüestió de confiança i de la dissolució), però el grau en què el president decideix emprar-les i la manera de presentar políticament el vincle entre PGE i estabilitat són opcions de lideratge polític, no obligacions jurídiques estrictes.

En suma, el president del Govern no redacta tècnicament el Pressupost ni negocia cada esmena, però dirigeix l'orientació general, arbitra els equilibris interns de l'Executiu, lidera l'estratègia de negociació amb les Corts i pot convertir l'aprovació dels Pressupostos en l'eix de l'estabilitat governamental.

Ángel Víctor Torres Pérez és un dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), del qual és líder a Canàries i en el si del qual ha desenvolupat tota la seva carrera política. Des de novembre de 2023 és ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica al Govern d'Espanya, després d'una trajectòria que combina càrrecs locals, autonòmics i estatals.

Origen polític i militància

Filòleg de formació, abans de dedicar-se completament a la política va ser professor d'institut a Arucas (Gran Canària) fins al 1999. El seu compromís polític s'ha canalitzat sempre a través del PSOE, i en particular del PSOE de Canàries, on amb el temps es convertiria en la seva figura de referència.

A l'estructura orgànica del partit, les dades de la base de stakeholders mostren que des de setembre de 2017 exerceix com a secretari general del PSOE Canàries, càrrec que manté actualment. Aquesta responsabilitat l'ha situat com a principal referent socialista a l'arxipèlag i li ha donat un paper decisiu en la conformació de majories i pactes de govern a la comunitat autònoma.

Etapa local: alcalde d'Arucas

El salt a la política institucional de primer pla el va donar en l'àmbit municipal. Segons la informació recopilada a la premsa generalista, va ser alcalde d'Arucas entre 2003 i 2007, al capdavant d'un municipi d'uns 40.000 habitants al nord de Gran Canària.

Des d'aquella alcaldia va consolidar el seu perfil com a gestor proper i coneixedor de la realitat canària, cosa que li va permetre projectar-se més enllà de l'àmbit local. Les cròniques assenyalen que, a més de l'alcaldia, va passar pel Congrés dels Diputats com a diputat, encara que les fonts consultades no detallen amb precisió els anys concrets d'aquella etapa; en qualsevol cas, es tracta d'una experiència que complementa la seva trajectòria a nivell estatal.

Projecció autonòmica: president de Canàries

El gran salt de Torres es produeix en l'àmbit autonòmic. A partir de 2019 lidera el denominat “Pacte de les Flors”, una majoria de govern integrada pel PSOE, Podemos, Nova Canàries i l'Agrupació Socialista Gomera, que trenca per primera vegada l'hegemonia nacionalista a l'Executiu regional. Les fonts assenyalen que el 2019 es va convertir en el primer president no nacionalista de Canàries.

El seu mandat al capdavant del Govern de Canàries va estar marcat per una successió de crisis d'enorme impacte per a l'arxipèlag: la pandèmia de la COVID‑19, grans incendis forestals, l'erupció volcànica de La Palma i la gestió d'episodis de corrupció investigats judicialment, com el denominat cas Mediador o la vessant canària del denominat cas Koldo, que va afectar contractes de mascaretes.

Malgrat això, com destaquen cròniques periodístiques i balanços posteriors, la seva gestió va combinar respostes a emergències amb polítiques de reconstrucció i inversió, especialment visibles a La Palma, on ja com a ministre ha seguit reivindicant l'esforç inversor de l'Estat per a la recuperació econòmica i social de l'illa després de l'erupció.

A les eleccions autonòmiques de 2023, el desplom dels seus socis de coalició va impedir reeditar la majoria progressista. L'acord entre Coalició Canària i Partit Popular el va desplaçar a l'oposició, tancant la seva etapa com a president regional però reforçant el seu perfil nacional dins del PSOE.

Salt al Govern d'Espanya

Després d'aquella etapa autonòmica, Torres fa el salt definitiu a l'àmbit estatal. Segons la base de stakeholders, des del 27 de juny de 2023 figura com a membre de la Diputació Permanent del Congrés, cosa que reflecteix la seva presència en la política nacional. I a partir del 21 de novembre de 2023 passa a ocupar la cartera de ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica al Govern de Pedro Sánchez.

Des d'aquest ministeri ha centrat la seva feina en dos grans blocs:

• La política territorial, impulsant el diàleg amb les comunitats autònomes, la convocatòria de comissions bilaterals i la gestió de traspassos de competències, que ell mateix ha xifrat en més de mig centenar des de l'arribada de Sánchez a La Moncloa, amb una reducció notable de la litigiositat entre administracions.
• La memòria democràtica, amb actuacions com la constitució del Consell de la Memòria Democràtica, l'entrega de declaracions de reconeixement i reparació a víctimes del franquisme —per exemple, a la família de Salvador Puig Antich o a represaliats a la Comunitat Valenciana— i la promoció de llocs de memòria, com la casa natal de Rafael del Riego.

Situació recent i projecció

Durant la seva etapa com a ministre ha tingut també un paper rellevant en la gestió migratòria, especialment pel que fa als menors migrants no acompanyats a Canàries i la seva redistribució a la Península, així com en la coordinació amb altres administracions en matèria d'emergències i reconstrucció.

En l'àmbit personal, el 2025 va fer públic que pateix un càncer operable i va anunciar un parèntesi temporal per al seu tractament, subratllant la seva voluntat de continuar actiu i seguir la seva tasca política. Després de l'operació, les informacions recullen que la intervenció va ser exitosa i que es va reincorporar a les seves responsabilitats.

En síntesi, la trajectòria d'Ángel Víctor Torres és la d'un dirigent socialista que ha escalat des de la política municipal a Arucas fins a la presidència de Canàries i el Consell de Ministres, mantenint un perfil molt lligat a la realitat canària però amb creixent influència en la política territorial i de memòria democràtica de tot Espanya.