El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha elevat aquest divendres el to contra la direcció federal del PSOE en qualificar com un “pucherazo cutre” el que va succeir al Comitè Federal de 2016 que va acabar amb la sortida de Pedro Sánchez com a secretari general.
Segons ha afirmat, en aquell conclau “hi va haver un intent de furtar la democràcia del Partit Socialista”, denunciant irregularitats en el desenvolupament de la votació interna i en la participació dels assistents.
Un episodi “vergonyós” que va marcar el PSOE
Page ha descrit aquella jornada com “el pitjor dia” de la seva vida política i ha assegurat que el viscut va ser “vergonyós”, en referència a l'enfrontament intern que va fracturar el partit i va obrir una crisi sense precedents en el socialisme espanyol.
En el seu relat, sosté que es va generar un escenari de “trampantojo democràtic”, en què no tots els membres van poder exercir el seu dret al vot en igualtat de condicions.
Avís a la direcció: “explicaré amb detall el que ha passat”
El dirigent socialista no s'ha quedat en la crítica política, sinó que ha llançat una advertència directa: “explicaré amb detall el que ha passat”, ha assenyalat, deixant oberta la possibilitat de revelar noves dades sobre aquell episodi.
A més, ha vinculat el que va succeir el 2016 amb la situació actual del partit en afirmar que “d'aquells pols, aquests llots”, suggerint que les tensions internes continuen tenint el seu origen en aquell procés.
Les declaracions de Page es produeixen després de la difusió recent de vídeos d'aquell Comitè Federal, que revifen el debat sobre com es va produir la caiguda de Sánchez i el control del partit en aquell moment.
Què va succeir en aquell Comitè Federal de 2016
En el Comitè Federal del PSOE de l’1 d’octubre de 2016 no es votava unes primàries ni una elecció directa de lideratge, sinó la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del partit i, sobretot, el control de l’òrgan de direcció en plena crisi interna.
Què es votava exactament
- La validesa de la dimissió de la meitat de l’Executiva Federal: el sector crític defensava que, en dimitir més de la meitat dels seus membres, la direcció de Sánchez quedava automàticament dissolta.
- Qui havia de dirigir el partit en aquell moment: si l’Executiva de Sánchez seguia al comandament o si s’imposava una gestora provisional.
- El control de la mesa del Comitè Federal i l’ordre del dia, que en la pràctica determinava qui tenia la majoria interna.
Resultat
La majoria del Comitè Federal va acabar recolzant la posició crítica:
- Es va imposar la interpretació que l’Executiva estava caiguda.
- Pedro Sánchez va dimitir aquell mateix dia.