Vox presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem contra la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) en la qual l'organisme arbitral sosté que no té competències per intervenir davant les nacionalitzacions de descendents d'espanyols derivades de la 'llei de nets', malgrat que una part dels seus membres aprecia un "increment irregular" del cens electoral.
La JEC havia demanat a l'Oficina del Cens Electoral un informe sobre l'aplicació de la 'llei de nets' en l'actualització del cens, amb especial atenció a si es revisen les declaracions dels electors que demanen inscriure's en un municipi diferent al de la seva última residència a Espanya. Al mateix temps, es va declarar incompetent per actuar, al·legant que el procediment d'obtenció de la nacionalitat per aquesta via queda fora del seu àmbit d'actuació.
No obstant això, quatre dels tretze vocals que integren la JEC es van desmarcar d'aquesta decisió i, en un vot particular, van alertar que s'ha produït un "increment irregular" del cens electoral. A seu judici, la instrucció del Ministeri de Justícia per aplicar la 'llei de nets' va permetre accedir a la nacionalitat a més persones de les contemplades en la pròpia Llei de Memòria Democràtica que pretenia desenvolupar.
Fonts de Vox comparteixen el criteri d'aquests vocals discrepants i sostenen que la JEC sí està facultada per intervenir, atès que aquestes nacionalitzacions impacten directament en el cens electoral, una "alteració del cens electoral" que el partit insisteix a qualificar de "cacicada" i que motiva el seu recurs davant el Suprem.
En paral·lel, Vox ha comunicat que aquest dimarts ha sol·licitat de forma directa a l'òrgan de contractació la revisió i anul·lació dels contractes del Govern amb les empreses PALCO (Cuba) i NEORIS (amb seu a Miami), adjudicatàries de serveis per agilitzar la tramitació dels expedients de qui sol·liciten la nacionalitat espanyola.
MÉS ACCIONS CONTRA LA 'LLEI DE NETS'
Les mateixes fonts de Vox avancen que impulsaran noves iniciatives per intentar frenar la disposició de la Llei de Memòria Democràtica coneguda com a 'llei de nets'. Fins ara, entre altres actuacions, han reclamat davant la Secretaria d'Estat de Justícia la impugnació de la instrucció ministerial de 2022 que, a seu judici, amplia l'accés a la nacionalitat més enllà del fixat en la Llei de Memòria Democràtica, en estendre-ho a descendents d'emigrats per motius econòmics i no només polítics.
Així mateix, han exigit auditar i suspendre les inscripcions "massives" al CERA i que es prohibeixi el vot per correu des de l'estranger "sense garanties d'identitat i custòdia"; a més, han posat en marxa diverses iniciatives tant al Parlament com a Brussel·les.
Vox ha constituït un grup de treball format per la secretària general adjunta de Vox, Montserrat Lluís; el líder de la delegació europea de Vox, Jorge Buxadé; el director de la Fundació Disenso, Jorge Martín Frías; i el vicesecretari d'Acció Política, Ignacio de Hoces.