El decret llei de lloguers se la juga al Congrés aquest dimarts. Un dia poc habitual per votar decrets llei, als quals es reserva el dijous, igual que la resta d’iniciatives que procedeixen del Govern.
En la seva estratègia per maximitzar els seus efectes en cas de derogació, l'Executiu va decidir apurar la vida de la norma abans de la seva més que probable derogació i esprémer el termini d'un mes a partir de la seva entrada a la Cambra.
El Govern afronta la votació com la gran majoria d'elles al Congrés. No té els vots, per oposició de PP, Vox i Junts. Amb una diferència substancial a la d'altres. Es decideix el futur d'un milió de contractes de lloguer en un moment en què la preocupació per l'habitatge és màxima.
Què hi ha en joc?
La pròrroga automàtica (i sense pujades) fins a un màxim de dos anys dels contractes de lloguer que expirin aquest any i el següent i un límit a l'actualització de les rendes del 2% en aquest període.
La mesura tracta d'evitar que la caducitat dels contractes, signats tots ells durant la pandèmia de Covid-19 o la seva sortida, es tradueixi en pujades inassumibles per als inquilins, màximament a les portes d'una nova crisi de preus.
El Ministeri de Consum estima que la mesura afecta aproximadament un milió de llars en les quals viurien 2,7 milions de persones.
L'origen
El decret llei va ser aprovat en el Consell de Ministres extraordinari del divendres 20 de març, quan Pedro Sánchez va convocar els seus ministres per tirar endavant el pla de resposta econòmica a la guerra de l'Iran.
Eixe dia, els ministres de Sumar es van plantar i van amenaçar amb no entrar a la sala de reunions si el pla no incloïa mesures urgents en matèria d'habitatge. El PSOE es resistia, descomptant que no hi havia vots per tirar-les endavant.
Finalment, el Govern va aprovar per una banda el pla de resposta, que es va convalidar pocs dies després, i la pròrroga de contractes en un altre decret llei específic. La discussió va retardar hores l'inici del Consell i la programada compareixença del president Pedro Sánchez per anunciar les mesures.
Les reaccions
Ni el PP ni Junts han amagat el seu rebuig a aquesta mesura, si bé els de Carles Puigdemont no han estat tan explícits a l'hora d'avançar el seu vot a una mesura que havien avalat anys enrere durant la pandèmia i contra la qual no havien estat especialment crítics.
Ambdues formacions venien de doblegar el Govern en dues ocasions en tombar sengles decrets-llei òmnibus, justificant el seu vot per la seva veto a prorrogar la moratòria antidesnonaments, mesura que relacionen amb una defensa de l'ocupació il·legal.
De fet, el secretari general del PP, Miguel Tellado, va descriure el decret llei com una norma “on es premia els ‘okupes’ per entrar en propietat privada”.
La no-negociació
Junts ha trencat relacions amb el Govern per l'incompliment acumulat d'acords assolits en aquesta legislatura i rebutja qualsevol negociació. La resposta donada en més d'una ocasió sobre la seva disposició a votar una iniciativa ha estat “que primer paguin el que deuen”.
És per això que en l'Executiu, especialment en el costat del PSOE, s'han cuidat molt al parlar de qualsevol contacte, per no trencar qualsevol possibilitat de trobada.
Malgrat això, les converses han existit des de la ruptura a finals de l'any passat. La pròpia portaveu, Miriam Nogueras, va reconèixer haver rebut esborranys dels decrets llei òmnibus durant el dia de la seva aprovació (que després no van coincidir per incloure finalment la moratòria).
Bromes fiscals, l'incentiu
En el cas del decret llei de lloguers, fonts parlamentàries asseguren a Demócrata que han existit converses, fins i tot abans de l'aprovació del decret llei, per temptejar la possibilitat que Junts donés el seu suport.
En aquelles converses, la preocupació dels de Puigdemont se centrava en l'ocupació il·legal i l'aplicació de rebaixes fiscals. De fet, fa dues setmanes van registrar una iniciativa al Congrés per proposar deduccions de fins a 11.000 euros en l'IRPF per quantitats pagades per la hipoteca o el lloguer.
Malgrat haver-les bloquejat en el passat, el propi ministre de Consum, Pablo Bustinduy, va mostrar aquest dilluns la seva disposició a acceptar mesures d'aquest tipus, emplaçant el PSOE a portar-les a la negociació. Tanmateix, Junts va rebutjar l'oferiment, per la impossibilitat de modificar el decret llei, donant a entendre que no confiava a donar el seu vot sense tenir aprovades la resta de mesures.
Les paraules de Díaz i el cabreigament de Puigdemont
Si algun sabor faltava a la salsa, la vicepresidenta Yolanda Díaz va acusar fa dues setmanes Junts de ser una formació “sempre racista i classista”. Unes afirmacions a les quals el mateix Carles Puigdemont va sortir a contestar al seu compte social de X, recordant-li que havien estat els seus vots les que havien propiciat la continuïtat del Govern del qual és vicepresidenta.
Junts ja s'havia mostrat en contra del decret llei però des de Sumar no es resignaven a assolir algun acord. “Si hi havia poca aigua a la piscina, ara sens dubte ja no n'hi ha res”, lamentaven dies després fonts de l'ala socialista del Govern.
Pot ser que les paraules de la ministra de Treball no hagin estat les decisives a Junts per decidir el seu vot, però sens dubte no van ajudar a tendir ponts. Una circumstància reconeguda fins i tot des del propi grup parlamentari de Sumar, en què alertaven dies abans de les declaracions que elevar el to contra els de Puigdemont podia condemnar qualsevol bri d'esperança a què agafar-se.
La votació arriba, a més, amb Junts elevant el to contra l'Executiu, qüestionant-ne la continuïtat i emplaçant el president del Govern, Pedro Sánchez, a donar per conclosa la legislatura i convocar eleccions.