Espanya és un dels països més atractius per allotjar centres de dades (CPDs) per reunir una sèrie de condicions úniques. Un boom que requereix una infraestructura real i sòlida perquè els projectes puguin concretar-se en condicions òptimes. Amb aquest escenari com a teló de fons, el Govern de Pedro Sánchez ha aprofitat el decret anticrisi per incloure noves exigències a aquest tipus de projectes i un cànon per reserva de capacitat amb el propòsit d'alleujar un dels principals problemes que afronten els centres de dades a Espanya: el coll d'ampolla d'accés a la xarxa elèctrica.
El reial decret llei aprovat divendres passat en Consell de Ministres extraordinari (pendent de ser convalidat pel Congrés) inclou una disposició addicional primera que anticipa que el Govern haurà d'aprovar un reial decret específic amb nous requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental, de resiliència i sobirania digital per als centres de dades que es connectin a la xarxa de transport i distribució d'energia elèctrica.
En concret, el futur decret establiria que els centres de dades haurien de complir una sèrie de criteris per acreditar el seu impacte positiu més enllà del consum energètic. Se'ls exigirà que utilitzin energia renovable de manera efectiva —no només sobre el paper—, incorporant tant nova capacitat (addicionalitat) com ajustant el seu consum als moments en què aquesta energia està disponible (correlació horària). A més, hauran de demostrar eficiència energètica, un ús sostenible de l'aigua i una contribució tangible a l'economia i la societat.
Els centres de dades hauran d'utilitzar energia renovable de manera efectiva, incorporar nova capacitat i ajustar el consum als moments en què l'energia està disponible
A això s'hi suma un element estratègic: els projectes hauran d'acreditar que reforcen la resiliència i la sobirania digital, és a dir, que contribueixen a un ecosistema tecnològic més segur i menys dependent d'actors externs.
L'incompliment d'aquests requisits podrà donar lloc a la pèrdua dels permisos d'accés i connexió i/o a les penalitzacions que es determinin.
Punts de connexió, un coll d'ampolla
El potencial d'Espanya és innegable. Una localització privilegiada per a la connectivitat internacional, amb accés directe a cables de fibra òptica que enllacen amb Europa, Amèrica i Àfrica; una infraestructura energètica sòlida liderada per fonts d'energia renovables; la disponibilitat de sòl i un entorn regulador favorable a la digitalització i la inversió tecnològica. No obstant això, malgrat l'àmplia llista de fortaleses, hi ha aspectes que cal solucionar urgentment, i un dels més apressants és el problema dels punts de connexió, que és la clau de volta de qualsevol projecte de centre de dades.
Els punts de connexió són els nusos físics (i administratius) que permeten a una instal·lació connectar-se a la xarxa de transport o de distribució i rebre la potència elèctrica que requereix de forma contínua i segura. Aquests punts de connexió són un recurs limitat. I sense un punt de connexió a la xarxa elèctrica, un centre de dades no podrà operar, per molt innovador que sigui.
Heus aquí el coll d'ampolla. Cada subestació té una capacitat màxima i, en moltes zones del país, bona part d'aquesta capacitat ja està compromesa per projectes industrials, energètics o per altres centres de dades. Obtenir un punt de connexió no és automàtic: requereix autorització administrativa, inversions en reforç de xarxa i terminis que es poden prolongar durant diversos anys. Per aquest motiu, molts projectes anunciats continuen sense un calendari clar d'execució.
L'Executiu és conscient que els permisos d'accés ja concedits a aquest tipus de projectes supera amb escreix les estimacions més ambicioses de desplegament per als pròxims anys. Per això, pretenen compassar la posada en marxa de projectes d'elevat consum elèctric a curt termini amb un desplegament proporcional de nova generació renovable.
Moncloa pretén acompassar la posada en marxa de projectes d'elevat consum elèctric amb un desplegament proporcional de nova generació renovable
Altrament, entenen que hi hauria un doble perjudici agreujat per la crisi derivada de la guerra de l'Iran. Si augmenta molt el consum elèctric —per exemple, pels centres de dades— sense afegir nova energia renovable, el sistema haurà de tirar més de gas per produir electricitat. I això és un problema, sobretot en un moment en què el gas està més car i inestable (com amb la crisi de l'Estret d'Ormuz). La llum s'encariria la llum i es frenaria l'electrificació. Així les coses, la Moncloa creu que, encara que els centres de dades són clau per a l'economia digital, no poden incrementar la demanda elèctrica si no hi ha un retorn.
Un cànon per filtrar projectes
El Pla Integral de Resposta a la Crisi a l'Orient Mitjà, canalitzat a través del Reial Decret 7/2026, imposa també un cànon que afectarà, entre altres, els projectes de centres de dades.
El text crea un pagament mensual per reservar accés a la xarxa elèctrica. És a dir, des del moment en què una empresa aconsegueix permís per connectar-se —encara que encara no estigui funcionant—, ha de començar a pagar per aquesta capacitat. La quantia del cànon depèn de la potència que hagi sol·licitat i pot variar segons el tipus de connexió o el temps que trigui a posar en marxa el projecte.
Amb aquesta mesura, s'evita que les empreses demanin capacitat 'per si de cas' i la bloquegin sense usar-la. Els diners no es perden, ja que quan el projecte comença a funcionar, es descompta del que després hauran d'abonar per usar la xarxa. Mentrestant, el recaptat s'utilitzarà per finançar el mateix sistema elèctric.
Amb el cànon, el Govern vol evitar que les empreses demanin capacitat 'per si de cas' i la bloquegin sense usar-la
Un calendari taxat
A més de l'element econòmic, el decret recull un calendari taxat amb una sèrie de fites respecte als permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica, tant per a projectes de generació com per a grans consumidors. Si en un termini de cinc anys des que obtenen el permís no estan llestes per operar, el perden automàticament.
D'aquesta manera s'obliga els projectes a desenvolupar-se en temps i forma. Només es contemplen excepcions per a tecnologies més complexes, com el bombament hidràulic o l'eòlica marina, que disposen de terminis més amplis a causa de la seva major dificultat tècnica.
A més, també s'estableix que una instal·lació en funcionament pot perdre el permís si deixa d'abocar electricitat a la xarxa durant més de tres anys per causes imputables al titular.
Però on el decret estreny especialment és en els grans consumidors elèctrics —com podrien ser els centres de dades—. En aquests casos, els permisos també caducaran automàticament si no es compleixen una sèrie de fites en terminis molt concrets. Per exemple, si el primer any no s'abona una part rellevant de la inversió necessària per a les infraestructures de xarxa, el permís es perd. El mateix passa si en tres anys no se signa el contracte per desenvolupar la connexió o si en quatre anys no es formalitza l'accés definitiu a la xarxa.
A més, el text tanca la porta a canvis substancials en els projectes una vegada concedit el permís. Si una instal·lació es modifica de manera significativa —per exemple, canviant d'ubicació més de 10 quilòmetres, alterant la seva activitat econòmica o reduint de manera notable la potència sol·licitada—, es considerarà un projecte diferent i, per tant, perdrà els permisos originals.
En conjunt, totes aquestes mesures persegueixen un mateix objectiu: que la capacitat d'accés a la xarxa elèctrica quedi en mans de projectes reals i viables, i no d'iniciatives que s'endarrereixen, es transformen o simplement no arriben a materialitzar-se.