“La situació dista de ser la que vam viure després de l'inici de la guerra d'Ucraïna”. El Govern va intentar traslladar aquest dimarts les diferències que separen, en termes econòmics, els primers compassos de la guerra de l'Iran amb la de fa ja quatre anys.
Ni els efectes són els mateixos, insisteix l'Executiu, ni tampoc ho és el punt de partida d'Espanya. Des d'aleshores, quan els preus del gas van disparar fins a límits mai abans assolits el preu de l'electricitat, Espanya ha aixecat un ‘escut’ renovable que la fa, assegura el Govern, menys vulnerable a aquests vaivens. Menys dependent i més competitiva respecte a la resta de veïns europeus.
“Vam arribar amb els deures fets”, va resumir el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que va comparèixer davant els mitjans en roda de premsa després del Consell de Ministres per donar compte de l'informe sobre l'impacte econòmic que havia portat a la reunió juntament amb, entre altres, la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen.
Empreses més competitives
“Hem creat un escut en termes de sobirania energètica, que es trasllada als preus de l'electricitat per a les nostres pimes”. Segons va exposar el ministre, aquests costos han suposat un 20% menys per a les empreses espanyoles que les que han hagut d'assumir en la mitjana de la zona euro, suposant un guany en competitivitat.
Al costat d'ella, les dades acumulades de creixement i afiliació a la Seguretat Social. El ministre va assegurar que en aquestes dues primeres setmanes de març el ritme d'afiliació va créixer més intensament que en el mes anterior. El país frega els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, una evolució que per ara no s'ha vist truncada pels míssils que sobrevolen l'Orient Mitjà.
Aagesen va explicar la millora en la posició energètica d'Espanya en el major pes de les energies renovables en el mix energètic, que ja assoleix un 57% de tota la generació a Espanya. I va presumir de capacitat de regasificació, emmagatzematge i processament de productes petrolífers respecte a altres països.
La vicepresidenta va presumir de capacitat de generació renovable en un moment ‘dolç’ en què les més hores de sol i bon temps estan disparant la producció fotovoltaica i laminant els preus d'electricitat en el mercat majorista –al qual està vinculada la tarifa regulada de les llars--. “El sol i el vent mai no seran bloquejats per l'estret d'Ormuz”, va il·lustrar Aagesen.
Part del paquet de mesures que prepara el Govern va dirigit a intensificar el desplegament d'energies renovables i l'electrificació de l'economia. L'Executiu ja ha confirmat que les mesures de suport s'acompanyaran amb incentius en actuacions d'eficiència energètica, mobilitat elèctrica i aerotèrmia i tot apunta que recuperarà, si no ampliarà, la bateria de rebaixes fiscals que ha anat incloent en el decret llei òmnibus –i que el Congrés ha derogat fins en dues ocasions--.
Gas i cru disparats, però no tant
Tampoc la situació és la mateixa en els preus de les matèries primeres. El cru i el gas s'han disparat des de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, però partien d'uns preus inferiors i no han assolit, almenys de moment, els registres de fa quatre anys. El gas, que va arribar a superar els 200 euros/MWh en els primers compassos de la guerra d'Ucraïna, se situava dotze dies després d'esclatar el conflicte en els 126 euros/MWh. Avui s'estabilitza en els 51 euros/MWh.
Tampoc el preu del cru, si bé la tendència no és tan optimista. Tot i partint d'una situació més avantatjosa, el preu del barril de Brent, a gairebé 103 euros, s'aproxima als 112 euros que marcava a hores d'ara fa quatre anys.
Són, precisament, aquests preus els que suposen la principal amenaça a l'economia espanyola. Malgrat que, en principi, l'encariment de les matèries primeres no s'havia d'haver traslladat tan aviat a les estacions espanyoles, els preus han pujat des del primer dia de guerra.
La pujada de preus ja es nota
El Govern ha sol·licitat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) reforçar el seguiment dels preus, augmentant la freqüència dels seus informes, i supervisant possibles comportaments abusius a les gasolineres.
Des de l'inici de la guerra, la gasolina s'ha encarit un 16%, el dièsel un 28% i, el que és més punyent, els fertilitzants entre un 40% i un 50%. Això és el que motiva el Govern, va explicar Cuerpo, a prioritzar el sector del transport i agroalimentari, en les compensacions que aprovarà aquest divendres.
També a llars i sectors industrials més exposats a l'augment dels preus energètics. Però, fonamentalment, aquests dos sectors. La raó? La repercussió que aquest augment dels costos pugui tenir en la resta de la cadena de valor i, en última instància, la cistella de la compra.
D'escalar la pujada de preus, les dificultats energètiques passarien a traduir-se en una crisi de preus, la segona en quatre anys.