El xoc al Govern entre el PSOE i Sumar per les mesures per afrontar la crisi d'habitatge va copar els titulars després del Consell de Ministres extraordinari de fa dos divendres.
I, paradoxalment, entre la llarga llista de mesures que conté l'altre decret llei, el DL 7/2026 amb la resposta econòmica a la guerra de l'Iran, el Govern va incloure una d'específica en matèria d'habitatge que ha passat pràcticament desapercebuda.
Es tracta d'una reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic que permetrà a Casa 47 i a la resta d'administracions públiques agilitzar la tramitació de promocions d'habitatge social o a preus assequibles i flexibilitzar les condicions de licitació.
Concretament, regula salvetats específiques per a concessions de construcció o rehabilitació de sòl o immobles de titularitat pública i tinguin les finalitats ja esmentades.
Contractes més llargs (i amb major retorn)
Entre altres mesures, la reforma amplia fins a vuitanta anys la durada màxima dels contractes. La Llei de Contractes del Sector Públic preveu una sèrie de terminis màxims de concessió, que en el major dels casos és de 40 anys, extensibles un 15% en determinades circumstàncies. Una limitació que es va contemplar per evitar privatitzacions de servei tan prolongades.
Tanmateix, el Ministeri justifica duplicar el termini per facilitar la participació de promotors privats en projectes d'habitatge assequible, ja que en cas contrari el retorn de la inversió es veuria compromès pels preus als quals es vol oferir l'habitatge.
No és l'única mesura prevista per atraure inversors privats. Habitatge proposa una taxa de retorn superior a la prevista en la Llei de desindexació, amb un diferencial que duplica el vigent sobre els rendiments del bo de deu anys (400 punts enfront dels 200 que recull la llei per a la resta de contractes).
Tramitació més àgil i facilitats administratives
Altres mesures busquen agilitzar els tràmits. Per exemple, eximint les promocions i les administracions de l'elaboració de l'avantprojecte de construcció i explotació i del projecte d'obra. Aquests tràmits exigeixen processos d'informació pública d'un mínim d'un mes i presentar memòria, pressupost i un estudi per a la utilització i explotació de les obres.
També s'eximeix dels informes de l'Oficina Nacional d'Avaluació ni del Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat a l'hora d'elaborar l'estudi de viabilitat, que també s'‘alleugereix’ en la reforma.
No serà l'òrgan de contractació el que s'encarregui dels estudis de seguretat i salut, ni avaluar els riscos operatius de la construcció, sinó que serà responsabilitat de l'adjudicatari de la licitació. I no caldrà calcular el llindar mínim de beneficis ni la distribució de riscos rellevants en les clàusules administratives.
Finalment, Habitatge facilita la cessió de contractes d'explotació, que podrà efectuar-se sense necessitat d'haver executat un 20% de l'obra.
‘Ressuscitada’ del primer òmnibus derogat
No és la primera vegada que l'Executiu mira d'impulsar aquesta mesura. De fet, la va impulsar en el primer decret llei òmnibus (DL-9/2024) que el Congrés va derogar el gener de l'any passat. El Govern no la va incloure en el seu segon intent però sí en la proposició de llei que va registrar el PSOE amb mesures fiscals en matèria d'habitatge.
Aprofitant el consens generat amb les mesures d'emergència –fonamentalment rebaixes d'impostos, però també moltes mesures estructurals en el sector energètic--, el Ministeri d'Habitatge ha ‘colat’ de nou la reforma.
I ho fa, precisament, a l'avantsala del nou Pla Estatal d'Habitatge, amb el qual l'Executiu busca accelerar la construcció d'habitatge protegit o a preus assequibles de la mà de les comunitats autònomes. Malgrat que la intenció del Ministeri era aprovar la seva regulació abans de Setmana Santa, haurà d'esperar a l'abril per elevar-lo al Consell de Ministres. El Consell d'Estat no va donar ‘llum verda’ a la seva tramitació fins la setmana passada.