Els temps són clars i ja estan comptats. Aquest divendres el Govern aprovarà un primer decret llei amb les primeres mesures de resposta econòmica a la guerra de l'Iran. I el Congrés el votarà dijous que ve.
El que està per definir és el contingut d'aquest decret llei. I no ho estarà, asseguren des de la Moncloa, fins a l'últim moment.
Habitatge
És la principal disputa política. Sumar i la resta de socis d'esquerra no conceben deixar fora mesures com la moratòria antidesnonaments o limitacions en el preu del lloguer, bé amb topalls com en la guerra d'Ucraïna, o amb la ‘congelació’ de les rendes en renovar automàticament els contractes.
Per contra, PP i Junts veten la inclusió de mesures i amenacen de tombar el decret llei. Ja ho han fet amb l'òmnibus dues vegades enguany. I el PSOE defensa prioritzar la recerca de consensos per evitar una derogació.
Adverteix que no hi ha majoria per al que volen els socis, que tot i així insisteixen perquè la resta de partits es retratin. Una via intermèdia podria ser aprovar un decret llei específic amb mesures d'habitatge, que allunyaria el risc de derogació.
Transport i agroalimentari
La principal afecció de la guerra, ara per ara, és la pujada de preus a les gasolineres i els fertilitzants. Aquests últims s'han encarit entre un 40% i un 50%.
El Govern tem, especialment, que l'encariment acabi repercutint a la resta de la cadena de valor i, en última instància, en els preus finals. Si l'escalada de l'energia acaba a la cistella de la compra la crisi acabarà sent de preus. Evitar-la és la principal prioritat de l'Executiu, que centra esforços en transportistes i el sector agroalimentari.
El pla inclourà mesures per abaratir la seva factura energètica i la principal aposta és reduir la seva tributació. Queda per veure si hi haurà compensacions de costos en forma d'ajudes, però a l'Executiu reconeixen la reticència de la Comissió Europea per flexibilitzar els seus límits a les ajudes directes.
Descartada queda una bonificació generalitzada com la de 20 cèntims per litre, aprovada en la passada crisi, pel seu impacte pressupostari, el seu caràcter regressiu i les complicacions de gestió amb les gasolineres.
Factura energètica i protecció a llars i empreses
L'aposta del Govern per contenir els preus de l'electricitat en llars i empreses és tributària. Va ser l'escollida durant la passada crisi i l'impacte pressupostari seria limitat, en compensar-se amb uns preus més alts.
La rebaixa, en tot cas, seria més reduïda en un primer moment. Si hi ha baixada del IVA aplicat a la factura de l'electricitat i del gas, no serà al 0% o 5%. A més de l'IVA, també es van aplicar rebaixes en l'Impost especial sobre l'electricitat.
I es dona per descomptat la supressió del conegut com impost de generació, pel qual les elèctriques generadores tributen al 7% i que PP i Junts exigeixen suprimir.
En el cas de la indústria, també es preveu una rebaixa de peatges per als sectors més dependents del cost de l'energia. Pendent estava la baixada del 80% que va caure l'any passat, primer amb el decret llei òmnibus i després amb el decret llei apagades.
El pla anticrisi recuperarà la prohibició de tall de subministraments, una de les mesures del derogat ‘escut social’ i els descomptes del bo social. L’Executiu treballava en una reforma d’aquestes bonificacions per limitar la seva concessió a situacions de necessitat i, previsiblement, aprofitarà per dur-la a terme.
Entre les mesures sol·licitades hi ha la ‘congelació’ de la tarifa regulada del gas TUR (Tarifa d'Últim Recurs), que s'ha d'actualitzar en els pròxims dies.
Renovables, descarbonització i electrificació
A més de mesures de suport conjunturals, l'Executiu aprovarà mesures estructurals, una part del decret llei en la qual aprofitarà per incorporar bona part de la seva agenda en matèria energètica, especialment en matèria de renovables. S'esperen facilitats en la tramitació de projectes.
Els dos decrets llei òmnibus que el Congrés va derogar incloïen un ventall de bonificacions fiscals per incentivar la compra de vehicles elèctrics, la instal·lació de punts de recàrrega i els equips d'aerotèrmia. També per a actuacions d'eficiència energètica.
És previsible que el Govern recuperi, si no amplia, aquestes mesures, així com les que van quedar ‘penjades’ després de la derogació del decret llei ‘antiapagades’. L'Executiu va poder aprovar algunes via reglament però altres exigeixen rang de llei i continuen pendents.
L'Executiu ultimava, per exemple, un reglament amb regulació en matèria d'autoconsum i comunitats energètiques, que podrien ser incloses com a part de les reformes estructurals.
Topalls de preus energètics
Recuperar l'excepció ibèrica no serà en la primera resposta del Govern. Exigeix autorització de la Comissió i no es contempla, en no detectar-se pics de preus com els experimentats després d'esclatar la guerra a Ucraïna.
L'Executiu insisteix que la situació no és comparable i que, a més, Espanya ha guanyat autonomia respecte a la variable gas gràcies al major pes de les renovables. No així en matèria d'interconnexions. La Península Ibèrica continua sent una illa, però en millors condicions.
Protecció en les empreses
Fora del focus, però preparades per a la seva aprovació, estan totes les mesures de protecció laboral desplegades en les anteriors crisis i que han estat recurrentment recuperades. Estan centrades en la recerca d'alternatives a l'acomiadament, que queda limitat i encarit en prohibir-se l'acomiadament per causes objectives relacionades amb la crisi.
Juntament amb això, la condicionalitat de les ajudes rebudes al manteniment dels llocs de treball o els mecanismes de flexibilitat dins de les empreses, amb bonificacions i incentius als ERTO. La limitació de la factura fiscal del decret llei és un dels condicionants que juga en contra de desplegar aquests instruments en tota la seva intensitat. El ministre d'Economia ha anat subratllant que, almenys per ara, no es detecten impactes en el mercat de treball.
Cistella de la compra
La rebaixa de l'IVA que exigeix el PP està descartada, en la mesura en què encara no s'observen augments de preus als supermercats. El Govern vol limitar l'abast d'aquesta primera resposta, sense descartar una mesura que ja va ser adoptada en la passada crisi. No, per ara.
Més descarts
Malgrat ‘comprar’ part de les receptes del PP –rebaixes d’impostos en factura energètica, per exemple--, el Govern descarta baixades generalitzades d’impostos com les que proposa en l’IRPF.
Tampoc recuperar impostos o gravàmens específics que financin les mesures. Hisenda entén que no gaudirien de suport a la Cambra, pel veto de Junts.