La tornada a l'escola mai és fàcil, però la del Govern aquest any va camí de via crucis. La de Ceuta és una crisi de la qual encara no sap com en sortirà. Espanya ha rebut la pitjor nota de la seva història en l'examen al seu sistema educatiu de l'Informe PISA. Del decret-llei de vivenda no hi ha rastre ni data. I aquesta setmana s'aproxima a una nova derrota parlamentària. La més que probable derogació de la Llei de Lobbies al Congrés pot ser la cirera a un agost per oblidar.
El Executiu va aprovar aquesta esperada normativa per decret-llei. Va ser en el primer Consell de Ministres després de la parada vacacional, el 25 d'agost, i per sorpresa. Era una reunió focalitzada en la crisi de Ceuta: el Govern va declarar la situació d'interès nacional per centralitzar la gestió en un comandament únic i la resta d'assumptes normatius estaven lligats a aquest tema: avenços en les reformes d'estrangeria i asil.
Però, sobretot, perquè el Congrés ja tramitava la reforma i comptava amb esmenes registrades sobre les quals treballar. Què sentit tenia aprovar una norma, objecte de tant debat a la tornada de l'estiu? Tampoc el ministre competent, Óscar López, titular de Transformació Digital i Funció Pública, va sortir a donar explicacions en roda de premsa.
En l'exposició de motius del decret-llei, el Govern justificava les presses en la liberació de fons del Pla de Recuperació, ja que la regulació era un compromís amb la Comissió Europea. De no aprovar-se, els fons corrien el risc de perdre's.
Però, i els suports? Amb una majoria tan fràgil (si és que continua existint) i un historial de derrotes tan abultat en la legislatura, s'havia assegurat el Govern que la norma tindria suport suficient per salvar la derogació al Congrés? Diverses fonts parlamentàries consultades per DEMÓCRATA asseguren que la norma els va agafar per sorpresa.
Presses pels fons europeus
Al Ministeri de Transformació Digital no hi havia dubtes. En un encontre informal amb periodistes dies després de l'aprovació, el ministre López es mostrava confiat en superar la votació. Assegurava haver tingut en compte les aportacions dels grups i que el text ja en vigor suscita un gran consens en el sector, havent recollit les principals demandes.
A favor del Govern juga el consens social al voltant d'emprendre una regulació dels grups d'interès, a més de les recomanacions dels diferents organismes internacionals al respecte.
El marc, en tot cas, tampoc era el més favorable per al Govern, mesos després d'esclatar el ‘cas Zapatero’, en plena investigació judicial per les dubtes legals que suscita la seva labor d'intermediació i el seu paper no aclarit en el rescat de la companyia aèria Plus Ultra durant la pandèmia.
La Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI) va sortir a celebrar el decret-llei i va demanar suport als grups. En el sector identificaven l'entusiasme com una forma de legitimació de l'activitat d'influència. La reacció més generalitzada era la de prudència, a l'espera de si la norma sortiria endavant o quedaria en res.
També hi havia dubtes de si la generalització d'exigències podria suposar una barrera per a les entitats més petites i acabar beneficiant els ‘peixos’ més grossos del negoci.
Però el registre no estava llest
Mentre tant, la norma ja estava en vigor i tenia efectes immediats. El registre estava ja creat per llei, i tota persona física o jurídica, o entitat social que pogués exercir una labor d'influència havia d'estar inscrit per tenir interlocució amb l'Administració General de l'Estat.
¿El problema? Que el registre no estava llest. I, tanmateix, l'obligació d'estar donat d'alta existia i tenia conseqüències. Fonts en el sector dels assumptes públics van confirmar a DEMÓCRATA que diversos ministeris havien denegat reunions a organitzacions empresarials per no estar registrades.
El deure de comprovació dels alts càrrecs estava plenament vigent des del 27 d'agost i els incompliments comportaven sancions. Una setmana més tard, el 4 de setembre, el Consell de Transparència i Bon Govern, encarregat de la gestió del registre, va activar el formulari per a la seva inscripció.
Les consultores van córrer a donar-se d'alta, però no tots els grups d'interès ho van fer.
I la patronal va parlar
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va assegurar no entendre com el Govern havia decidit incloure la patronal i els sindicats en el perímetre de la norma, malgrat el paper que li reconeix la pròpia Constitució com a entitats de representació social i d'interlocució amb els poders públics. Fonts de la CEOE indiquen que, derivat d'això, estan sotmesos a uns majors nivells de transparència.
Garamendi va assegurar que, fins a la votació al Congrés, no mantindria cap trobada amb el Govern al entendre que la patronal no hauria de donar-se d'alta al registre i, per tant, qualsevol espai de diàleg no seria un “espai segur”.
Les paraules de Garamendi, que donava per fet la probable derogació de la norma, van ser el primer desafiament públic. No obstant això, altres fonts del sector asseguren que Foment ja havia iniciat moviments per truncar la convalidació de la norma.
Fonts sindicals indicaven llavors que, sense arribar a l'extrem de la patronal, tampoc entenien que estiguessin afectats per la llei. Hores després, CCOO i UGT van emetre un comunicat demanant la derogació d'un decret-llei que tachaven de “despropòsit, tant pel contingut com pel procediment seguit pel Govern”.
Al Executiu no li quedava ja ni el suport dels sindicats que, això sí, proposen acometre la regulació però des del projecte de llei que espera en fase de ponència.
¿I al Congrés?
L'optimisme del Govern fa unes setmanes es torna ara en una més que probable derrota. Junts va confirmar el divendres passat a DEMÒCRATA que no donaria suport a la norma, criticant que el Govern no hagués tingut en compte les esmenes que van registrar al projecte de llei original.
Particularment, la distinció entre l'activitat professional per part del sector d'assumptes públics i les grans empreses de la resta d'organitzacions del teixit associatiu i les pimes.
La norma, a l'espera de confirmar el suport d'altres socis del Govern, queda en mans del PP. La gestió per part del Consell de Transparència del registre, com preveu la regulació vigent, era una de les seves propostes durant la discussió de la norma l'any passat.
Seria la primera vegada aquesta legislatura que els d'Alberto Núñez Feijóo salven la papereta al Executiu en una votació compromesa. Amb la patronal i els sindicats en contra, el ‘cas Zapatero’ en curs i la possibilitat de derivar qualsevol pressió per legislar al projecte ja en tramitació. A més, amb la pressió de Vox per aprofitat qualsevol escletxa amb la qual donar una bufetada al Govern. Tot apunta que el dimecres vindrà una altra.