El paquet fiscal de Junts per revolucionar la Llei del Cinema: més deduccions, IVA reduït i ajudes als artistes

La formació de Carles Puigdemont planteja una àmplia reforma fiscal amb canvis en l'Impost de Societats, rebaixes de l'IVA per al sector cultural, cotitzacions reduïdes per a artistes i nous mecanismes de finançament audiovisual

2 minuts

fotonoticia 20260628102753 1920

fotonoticia 20260628102753 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Els grups parlamentaris ja han ensenyat les seves cartes per al Projecte de llei del Cinema. Les esmenes a l'articulat són sobre la taula. Els partits que conformen el Govern, el PSOE i Sumar, han prestat especial atenció al suport de les llengües cooficials —per convicció i, de passada, com a gest a Junts per atreure'ls cap al ‘sí’—. Per la seva banda, la formació catalana planteja una profunda reforma fiscal del model de gestió del sector audiovisual.

El gruix de les seves esmenes es concentra en una reforma del tractament fiscal del sector audiovisual, amb canvis en l'Impost sobre Societats, l'IVA i els mecanismes de finançament.

Deduccions: les modificacions a l'Impost sobre Societats

La formació liderada per Carles Puigdemont ha registrat una esmena perquè l'exhibició cinematogràfica sigui reconeguda expressament com un àmbit susceptible de rebre incentius fiscals, de la mateixa manera que la producció.

En sintonia, planteja un increment dels percentatges de deducció per inversions en produccions espanyoles al 40% sobre el primer milió, i al 30% sobre el restant. Per a productors independents, proposa un 50% en els primers 200.000 euros, un 40% fins al milió i un 30% en endavant.

També planteja elevar fins al 80% el límit de la deducció conjunta amb altres ajudes quan es tracti de produccions rodades íntegrament en llengües cooficials diferents del castellà o en municipis de menys de 2.000 habitants.

Igualment, Junts vol establir una deducció del 25% per als costos de producció d'espectacles en viu d'arts escèniques i musicals; regular la participació de contribuents inversors en el finançament de produccions, millorant la seguretat jurídica dels contractes de finançament i permetent que aquests apliquin una deducció de fins al 25% o 50% de la seva quota íntegra; i incloure les sèries de ficció, animació o documentals en les deduccions de l'Impost sobre Societats.

IVA reduït i taxes

Les esmenes no es limiten a l'Impost sobre Societats. Junts també planteja canvis en la fiscalitat del mercat de l'art i de determinades activitats culturals, en concret, per reduir al 10% l'IVA aplicable a lliuraments i importacions d'obres d'art, objectes de col·lecció i antiguitats.

Demanden també l'IVA reduït al 10% a l'entrada de parcs zoològics i aquaris; i la derogació de la taxa d'exportació de béns del Patrimoni Històric Espanyol.

Altres mecanismes fiscals i Seguretat Social

Una altra de les esmenes preveu modificar la dació en pagament de deutes tributaris de manera que s'acceptin obres d'art contemporani realitzades per artistes vius com a pagament d'impostos.

Junts també proposa canvis en la cotització de determinats treballadors autònoms de l'àmbit cultural amb l'objectiu d'ajudar els professionals. Per a això, proposen una cotització reduïda a la Seguretat Social per a artistes amb rendiments nets anuals inferiors a 4.000 euros, fixant una quota d'uns 90 euros al mes per a l'any 2026.

Per últim, urgeix l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) a crear un mecanisme de préstecs avançats sobre la futura devolució de l'incentiu fiscal internacional per millorar la liquiditat de les produccions.

Amb aquest paquet d'esmenes, Junts busca reforçar els incentius fiscals al sector audiovisual, alleujar la càrrega de determinats professionals de la cultura i ampliar les eines de finançament previstes en el Projecte de llei del Cinema, una norma que roman a l'espera que la ponència elabori l'informe. Puigdemont va anticipar que aquesta és una de les lleis que compta amb el seu aval per negociar, i aquest és el preu.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba actualment el Projecte de Llei del Cinema?

El denominat Projecte de Llei del Cinema és, en realitat, el Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual (expedient 121/000026). A data d'avui, es troba encara al Congrés dels Diputats, en la fase de treball en ponència i Comissió de Cultura, un cop tancat el termini d'esmenes i superat el debat de totalitat. El Ple ja ha rebutjat les esmenes a la totalitat (per 172 vots a favor, 175 en contra i 0 abstencions) i ha acordat l'avocació a Ple, per la qual cosa l'informe que aprovi la Comissió haurà de tornar al Ple abans d'enviar-se al Senat. Encara no ha iniciat la seva tramitació al Senat, ni està aprovat definitivament.

Identificació del projecte

El projecte al qual et refereixes és:

  • Títol parlamentari: Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual
  • Identificador al Congrés: 121/000026
  • Tipus: Projecte de llei (iniciativa del Govern)
  • Cambra d'inici: Congrés dels Diputats, XV Legislatura
  • Publicació inicial del text: Butlletí Oficial de les Corts Generals, Sèrie A, núm. 26-1, de 21 de juny de 2024 (BOCG 26-1)

Al Butlletí es recull l'acord de la Mesa d'encarregar la seva aprovació a la Comissió de Cultura amb competència legislativa plena, i l'obertura d'un termini d'esmenes que finalitzava inicialment el 10 de setembre de 2024, com es veu al propi butlletí i a la fitxa d'iniciativa del Congrés (fitxa de la iniciativa).

Fases ja superades al Congrés

Origen governamental i remissió al Congrés

El Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual va ser aprovat primer pel Consell de Ministres, en el marc dels compromisos del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (component 25, «Spain Audiovisual Hub»). Aquest acord es recull a la referència del Consell de Ministres de l'11 de juny de 2024, on es menciona expressament el PROJECTE DE LLEI del Cinema i de la Cultura Audiovisual.

Un cop remès al Congrés:

  • 14/06/2024: Registre de la iniciativa (Congrés).
  • 18/06/2024: Qualificació i admissió a tràmit.
  • 21/06/2024: Publicació del text al BOCG Sèrie A, núm. 26-1 (BOCG 26-1).
  • 28/06/2024: Aprovació de la tramitació pel procediment d'urgència, reflectida al BOCG Sèrie A, núm. 26-2 (BOCG 26-2).

Des de llavors, el termini d'esmenes a l'articulat s'ha anat prorrogant en nombroses ocasions (fins a 69 ampliacions), com es pot comprovar a les successives actualitzacions de la fitxa de la iniciativa a la web del Congrés, per exemple les de setembre de 2024, octubre de 2024, novembre de 2024 i desembre de 2024, així com a les pròrrogues de 2025 i 2026 (totes elles visibles a la mateixa fitxa, actualitzada de forma periòdica).

Esmenes a la totalitat i avocació a Ple

Un cop registrades esmenes a la totalitat, el 8 de juny de 2026 es van publicar al BOCG Sèrie A, núm. 26-3 (BOCG 26-3). El 18 de juny de 2026 el Ple va celebrar el debat de totalitat, amb dues votacions clau:

  • Esmenes a la totalitat de devolució: 172 sí, 175 no, 0 abstencions. En ser rebutjades, el projecte va seguir la seva tramitació ordinària.
  • Sol·licitud d'avocació a Ple (presentada pel Grup Junts per Catalunya): 345 sí, 1 no, 0 abstencions, segons el registre de votacions del Congrés associat a aquest projecte.

La confirmació de l'avocació es va publicar al BOCG Sèrie A, núm. 26-4, de 23 de juny de 2026 (BOCG 26-4), deixant clar que, encara que la Comissió de Cultura té competència legislativa plena, el Ple ha decidit reservar-se la votació final de l'informe abans de l'enviament al Senat.

Tancament del termini d'esmenes a l'articulat

Després de successives ampliacions del termini d'esmenes, el 24 de juny de 2026 es va tancar definitivament el període de presentació d'esmenes a l'articulat, com es reflecteix de nou a la fitxa de la iniciativa del Congrés (enllaç de tramitació).

El 10 de juliol de 2026 es van publicar les esmenes a l'articulat al BOCG Sèrie A, núm. 26-5 (BOCG 26-5), que recull el conjunt d'esmenes parcials presentades pels grups.

Situació actual: fase de ponència i Comissió

Amb el termini d'esmenes tancat i les esmenes publicades, el projecte es troba ara a la fase de ponència dins la Comissió de Cultura. El següent pas és:

  • Que la ponència (els membres de la qual figuren com a «Membres de la ponència» a la documentació associada al procés) estudiï totes les esmenes i elabori un informe de ponència.
  • Que la Comissió de Cultura debati i voti aquest informe, convertint-lo en dictamen de la Comissió.
  • Per l'avocació aprovada (345-1), aquest dictamen haurà d'anar després al Ple del Congrés per a una votació final abans de remetre el text al Senat.

Per tant, el Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual:

  • No ha arribat encara al Senat.
  • No està aprovat definitivament.
  • Es troba al tram final de la fase congresual, pendent de la feina de ponència, dictamen de la Comissió de Cultura i posterior votació final en Ple.
Quines esmenes principals han presentat els diferents grups parlamentaris al Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual? Quin calendari previsible maneja el Congrés per aprovar el dictamen del Projecte de Llei del Cinema i remetre'l al Senat? Com es coordina aquest nou Projecte de Llei del Cinema amb la Llei 55/2007 actualment vigent i amb el Reial Decret 400/2026 sobre subvencions al cinema per a majors?

Quines són les competències de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) segons la legislació espanyola?

L'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) és un organisme autònom de l'Administració General de l'Estat, adscrit al Ministeri de Cultura, amb personalitat jurídica pròpia. Les seves competències es regulen fonamentalment pel Reial Decret 7/1997, de 10 de gener, sobre la seva estructura orgànica i funcions, modificat en part pel Reial Decret 1322/2004. D'aquesta normativa se'n desprèn que l'ICAA té com a missió central el foment integral del cinema i l'audiovisual espanyols, la protecció del patrimoni cinematogràfic i l'ordenació bàsica del sector, incloent competències de foment, regulació, gestió d'ajudes, qualificació d'obres i potestats inspectors i sancionadores.

Marc jurídic bàsic i fins generals

Segons el Reial Decret 7/1997, l'ICAA és un organisme autònom de caràcter administratiu, creat per la Llei 50/1984 de Pressupostos Generals de l'Estat, i sotmès a la legislació d'organismes autònoms i a la Llei General Pressupostària. L'article que defineix els seus fins estableix que li correspon, en síntesi:

  • Desenvolupar la creació, incrementar la producció i afavorir la distribució de produccions espanyoles.
  • Assolir una proporció acceptable de quota de mercat interior que permeti mantenir el conjunt industrial del cinema espanyol.
  • Millorar la competitivitat de les empreses del sector i incentivar l'aplicació de noves tecnologies.
  • Impulsar la projecció exterior de la cinematografia i de les arts audiovisuals espanyoles.
  • Garantir la salvaguarda i difusió del patrimoni cinematogràfic espanyol.
  • Fomentar la comunicació cultural entre comunitats autònomes en matèria de cinematografia i arts audiovisuals.

Aquests fins marquen el marc competencial global: l'ICAA no només finança i dóna suport, sinó que també ordena, coordina i preserva el sistema cinematogràfic i audiovisual.

Funcions generals de l'organisme

El mateix reial decret detalla les funcions que exerceix l'ICAA en compliment d'aquests fins. Entre les principals competències generals hi ha:

  • Foment, promoció i ordenació de les activitats cinematogràfiques i audiovisuals espanyoles en les seves tres fases: producció, distribució i exhibició.
  • Promoció específica de la cinematografia i de les arts audiovisuals espanyoles, tant a l'interior com a l'exterior.
  • Recuperació, restauració, conservació, investigació i difusió del patrimoni cinematogràfic.
  • Cooperació en la formació de professionals de les diferents especialitats cinematogràfiques.
  • Relacions amb organismes i institucions internacionals i estrangers amb fins similars, incloent programes i organismes europeus.
  • Cooperació amb les comunitats autònomes en matèria de cinematografia i arts audiovisuals, coordinant actuacions dins de les seves respectives competències.

A més, el Reial Decret atribueix a l'institut competències sobre ajudes i subvencions públiques al sector, a través de la Direcció General, que té expressament atribuïda la concessió de les ajudes i subvencions que correspon atorgar a l'organisme.

Competències de la Direcció General i estructura interna

El Director General de l'ICAA, el règim de nomenament del qual es modifica pel Reial Decret 1322/2004 (permetent que no hagi de ser funcionari), concentra bona part de les potestats executives:

  • Direcció de l'organisme i del seu personal.
  • Elaboració i execució dels plans generals d'actuació.
  • Representació de l'organisme.
  • Elaboració de la memòria anual i de l'avantprojecte de pressupost.
  • Contractació en nom de l'organisme, disposició de despeses dins dels límits legals i ordenació de pagaments.
  • Concessió de les ajudes i subvencions de l'ICAA.
  • Activitats de cooperació en la formació de professionals.

Sota la Direcció General s'articulen diverses Subdireccions Generals, les funcions de les quals concreten encara més el catàleg competencial:

  • Subdirecció General de Foment de la Indústria Cinematogràfica i Audiovisual: foment de la producció, distribució i exhibició; qualificació per edats de pel·lícules i altres obres audiovisuals; ordenació i seguiment de la distribució en sales i de l'explotació cinematogràfica i audiovisual; elaboració de censos i estadístiques sectorials; recopilació i tractament de documentació; i coordinació amb comunitats autònomes.
  • Subdirecció General de Promoció i Relacions Internacionals: promoció interior i exterior de la producció espanyola; suport a festivals i certàmens nacionals i internacionals a Espanya; relacions amb organismes i institucions internacionals; representació en programes i organismes europeus; i promoció de convenis internacionals de coproducció, coordinant-se també amb les comunitats autònomes.
  • Filmoteca Espanyola (Subdirecció General): recuperació, preservació, restauració, documentació i catalogació del patrimoni cinematogràfic i d'altres elements vinculats a la pràctica de la cinematografia; salvaguarda i custòdia de l'arxiu de pel·lícules i obres audiovisuals en qualsevol suport, així com dels fons cinematogràfics.
  • Secretaria General: gestió de recursos humans; administració financera i pressupostària; serveis generals; elaboració de pressupostos; control de convenis; assistència jurídica a l'organisme; i inspecció i tramitació d'expedients sancionadors que derivin de les atribucions de l'Institut.

Potestats de regulació, qualificació i sanció

De la combinació d'aquestes previsions se'n dedueix que l'ICAA exerceix, a més de funcions de foment, veritables potestats públiques:

  • Potestat d'ordenació bàsica del mercat cinematogràfic i audiovisual (distribució, exhibició, explotació).
  • Competència exclusiva en la qualificació per grups d'edat de pel·lícules i obres audiovisuals per a la seva exhibició pública o distribució.
  • Facultat d'inspecció i sanció en les matèries pròpies de les seves atribucions, a través de la Secretaria General.
  • Capacitat per establir criteris, procediments i condicions en àmbits com la concessió d'ajudes, la qualificació i els certificats culturals, desenvolupats en resolucions posteriors dictades “de conformitat” amb el Reial Decret 7/1997.

En conjunt, la legislació configura l'ICAA com l'organisme rector del sector cinematogràfic i audiovisual estatal, combinant polítiques de suport econòmic, promoció cultural, regulació tècnic-administrativa, custòdia del patrimoni i exercici de potestats inspectors i sancionadores.

Quines competències concretes té l'ICAA en matèria de qualificació per edats de pel·lícules i altres obres audiovisuals? Com s'articula la cooperació entre l'ICAA i les comunitats autònomes en polítiques de cinema i audiovisual? Quines funcions específiques desenvolupa la Filmoteca Espanyola dins de l'ICAA segons el Reial Decret 7/1997?

Quins requisits legals han de complir els artistes per accedir a la cotització reduïda a la Seguretat Social proposada per Junts?

La “cotització reduïda” per a artistes ja existeix avui en la legislació espanyola per a determinats perfils d'artistes autònoms de baixos ingressos; la proposta de Junts no crea aquesta figura des de zero, sinó que busca ampliar qui pot acollir-s'hi i perfilar un tram específic per a músics i arts escèniques. Segons el diari Demócrata, l'esmena de Junts vinculada a la Llei de Drets d'Autor planteja estendre la cotització reduïda també a artistes amb ingressos una mica superiors, sempre que el seu retorn sigui molt baix respecte al SMI. I, d'acord amb la comunicació oficial de Junts sobre la Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual, la formació ha negociat una “cotització específica, reduïda i adaptada” per a músics autònoms, encara que sense detallar-ne la lletra petita.

1. Règim vigent de cotització reduïda per a artistes

El marc legal actual de protecció social del sector cultural es recolza en l'Estatut de l'Artista i en diverses reformes de Seguretat Social i fiscalitat que el Govern ha anat desenvolupant. En una nota del Ministeri d'Inclusió es recull expressament que s'ha posat a disposició dels artistes autònoms de baixos ingressos “una cotització reduïda”, juntament amb la regulació de la cotització de pensionistes que realitzen activitats artístiques, que només cotitzen per contingències professionals i abonen una cotització especial de solidaritat del 9 % per contingències comunes, segons la nota del Ministeri d'Inclusió.

De forma sintètica, la informació recopilada a la pròpia Seguretat Social i en anàlisis especialitzades indica que, per acollir-s'hi a la cotització reduïda vigent, s'han de complir, entre altres, aquests requisits:

  • Ser artista autònom: estar donat d'alta en el Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (RETA) en l'activitat artística corresponent. Vegeu la informació general a la Seguretat Social i la guia d'artistes del SEPE disponible en aquest document del SEPE.
  • Límit d'ingressos: tenir rendiments nets anuals iguals o inferiors a 3.000 €. Aquesta xifra es recull com a llindar per als artistes autònoms de “baixos ingressos” en els materials citats en la recopilació (per exemple, en anàlisis com [enllaç] i l'article 313 bis de la LGSS comentat a [enllaç]).
  • Acreditació: els ingressos es verifiquen a través de la declaració de la renda i les dades fiscals que maneja la Tresoreria General de la Seguretat Social, que regularitza anualment la cotització dels artistes. Sobre la gestió automatitzada d'aquestes regularitzacions tracta la resolució publicada al BOE, accessible en aquest BOE.
  • Aplicació: la base i quota reduïdes s'apliquen en el marc del sistema de cotització per ingressos reals i s'ajusten en la regularització anual. Informació tècnica addicional pot consultar-se en fitxes de la Seguretat Social com [enllaç] i en documents sectorials com [enllaç].

Aquest esquema es complementa amb el desenvolupament de l'Estatut de l'Artista descrit pel Ministeri de Cultura, que cita, entre les prioritats, un sistema de cotització específic per a autònoms culturals i una prestació per cessament d'activitat adaptada a la intermitència, segons es recull a les notes oficials del departament, per exemple a aquesta nota i a [enllaç] i [enllaç].

2. Què afegeix la proposta de Junts?

El diari Demócrata detalla el contingut d'una esmena de Junts —la dita “esmena 49”— al projecte de Llei de creació de l'Oficina de Drets d'Autor. Segons aquesta informació, Junts pretén modificar el Reial Decret-llei 5/2022 per ampliar la cotització reduïda:

  • Avui s'aplica a artistes amb rendiments anuals inferiors a 3.000 € donats d'alta al RETA.
  • Junts proposa que també puguin acollir-s'hi aquells que obtinguin un retorn inferior al 30 % del SMI vigent cada any, encara que superin aquests 3.000 €, mantenint la condició d'artistes autònoms al RETA. Tot això es recull a l'anàlisi de Demócrata sobre “deduccions del 25% i cotitzacions reduïdes per a músics”, visible en aquest article de Demócrata.

És a dir, el criteri addicional proposat per Junts no canvia la base legal de partida (artista autònom, sistema de cotització d'artistes), sinó que obre la porta a què, a més del llindar fix de 3.000 €, existeixi un criteri relatiu al SMI: si el retorn anual del músic o artista és inferior al 30 % del salari mínim, podria acollir-s'hi a la cotització reduïda.

En paral·lel, Junts ha difós que, en la tramitació de la futura Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual, ha acordat la creació d'una “cotització específica per a músics autònoms, reduïda i adaptada a la realitat del sector”, tal com recull la pròpia formació en la seva nota “Junts aconsegueix millores clau a la Llei del Cinema…”, disponible a la web del partit: comunicat de Junts.

En aquesta comunicació no s'especifiquen numèricament els requisits (llindars d'ingressos, bases concretes, etc.), només s'indica que serà una cotització “reduïda i adaptada a la realitat del sector” amb l'objectiu de combatre la precarietat i la desadaptació del règim general d'autònoms a l'activitat real dels músics.

3. Abast real avui: què està en vigor i què està en negociació

Amb la informació disponible, es pot concloure:

  • La cotització reduïda per a artistes autònoms de baixos ingressos (≤ 3.000 €/any) i la cotització específica dels pensionistes artistes ja estan vigents, en el marc de l'Estatut de l'Artista i de la reforma de la Seguretat Social.
  • L'ampliació proposada per Junts (incloure també aquells que no superin el 30 % del SMI) és una esmena en negociació vinculada a la Llei de Drets d'Autor, segons l'anàlisi de Demócrata, i els requisits només estan esbossats en aquests termes: artista al RETA, rendiments baixos i inferiors a aquest 30 % del SMI.
  • La “cotització específica per a músics autònoms” anunciada per Junts a la Llei del Cinema és un compromís polític incorporat a l'acord, però els detalls tècnics de requisits i bases hauran de concretar-se en l'articulat final i, si escau, en normes reglamentàries posteriors.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre requisits addicionals (empadronament, compatibilitats, tràmits específics) més enllà dels criteris generals de ser artista autònom al RETA i tenir ingressos molt baixos.

En quina fase parlamentària concreta està l'esmena de Junts sobre la cotització reduïda d'artistes vinculada a la Llei de Drets d'Autor? Quines diferències hi hauria en la pràctica entre la cotització reduïda vigent per a artistes de baixos ingressos i l'ampliació que planteja Junts amb el llindar del 30% del SMI? Com es coordina aquesta cotització reduïda amb altres mesures de l'Estatut de l'Artista, com la prestació especial per atur o la compatibilitat amb la pensió?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina mesura proposa Junts respecte a l'IVA per a obres d'art i antiguitats?

Pregunta" 1 de 3

Quina cotització mensual a la Seguretat Social proposa Junts per a artistes amb rendiments nets anuals inferiors a 4.000 euros a partir de 2026?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de deducció sobre els primers 200.000 euros proposa Junts per a productors independents?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?