El Govern ha intensificat la seva aposta per reforçar la seguretat en els entorns digitals, amb iniciatives com el Projecte de Llei de protecció de menors en xarxa, en el marc del qual preveu introduir restriccions a l'accés de menors a xarxes socials. En paral·lel, l'etiquetatge de continguts a internet s'ha consolidat com un dels eixos centrals del debat regulador, impulsat per la revisió en curs de la normativa tant a nivell nacional com europeu.
Iniciatives com el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea —Digital Services Act— han introduït noves obligacions per a les plataformes en matèria de gestió de continguts, avaluació de riscos i protecció d'usuaris, mentre que, simultàniament, avancen propostes centrades en la verificació d'edat i el control parental.
Amb aquest escenari com a teló de fons, l'Associació Espanyola per a la Digitalització, DigitalES, que reuneix les empreses líders en telecomunicacions, tecnologia i transformació digital, sosté que la responsabilitat ha de recaure en les plataformes digitals.
Actors clau
Al seu parer, les plataformes digitals són els únics actors amb control efectiu sobre la publicació, classificació i presentació dels continguts. “Qualsevol obligació relativa a la qualificació per edats, etiquetatge o descriptors ha de recaure clarament en elles, i no en actors sense capacitat d'intervenció directa, com operadors de telecomunicacions o fabricants de dispositius”, assenyalen des de DigitalES a Demócrata.
Les plataformes digitals són els únics actors amb control efectiu sobre la publicació, classificació i presentació dels continguts
La discussió no és menor, ja que l'etiquetatge es perfila com una peça essencial perquè funcionin correctament altres eines reguladores. Segons DigitalES, l'eficàcia de sistemes com la verificació d'edat o els controls parentals depèn de l'existència d'un model de classificació de continguts “fiable i consistent”. D'aquí que la patronal reclami un sistema homogeni, clar i visible, estandarditzat i comprensible tant per a menors com per a les seves famílies, i present de forma coherent en tots els dispositius i serveis digitals.
Control parental, qui l'assumeix?
El consens polític és que hi hagi una mena de control parental als dispositius perquè els menors no puguin accedir a segons quins continguts. La qüestió clau és sobre qui recau la responsabilitat i com aterrar-ho tècnicament. La disputa és entre fabricants i operadors; i entre els que es decanten perquè els productes el tinguin activat per defecte i els que opten per aplicar-ho durant la configuració inicial.
A més, l'organització subratlla que l'etiquetatge no s'ha de limitar a una simple indicació d'edat recomanada. Consideren necessari incorporar descriptors que informin sobre la naturalesa dels continguts —violència, sexe, llenguatge o conductes de risc— amb l'objectiu de reforçar la transparència. Aquest enfocament entronca amb pràctiques ja consolidades en altres àmbits, cosa que porta la patronal a demanar que el sistema digital s'alineï amb estàndards existents en el sector audiovisual, evitant així la fragmentació i millorant l'experiència de l'usuari.
El posicionament de DigitalES s'insereix, en definitiva, en un moment de redefinició de les regles de l'entorn digital, en què el repartiment de responsabilitats entre plataformes, operadors i fabricants, així com la concreció tècnica de mesures com l'etiquetatge, marcaran l'eficàcia real de les polítiques públiques en matèria de protecció d'usuaris.
Continguts IA, sota lupa
El Reglament d'Intel·ligència Artificial obligarà a partir d'agost de 2026 a identificar de manera clara tot contingut generat o manipulat mitjançant intel·ligència artificial. La norma exigirà que textos, imatges, vídeos o àudios incloguin avisos visibles sobre el seu origen artificial, així com mecanismes tècnics que en permetin la detecció automatitzada, amb l'objectiu de reforçar la transparència i evitar enganys.
L'obligació, recollida en l'article 50, afectarà especialment sectors com els mitjans, l'entreteniment, el màrqueting digital o les plataformes tecnològiques, tot i que no serà absoluta: només s'aplicarà quan la intervenció de la IA sigui substancial i pugui induir a error sobre l'autenticitat del contingut.
L'incompliment podrà comportar sancions de fins a 15 milions d'euros o el 3% de la facturació global —i fins i tot més en els casos més greus—, sota la supervisió a Espanya de l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial.
De les etiquetes de contingut a les de productes
Tan important és el correcte i transparent etiquetatge de continguts a internet com dels productes que permeten l'accés a la xarxa. En aquest sentit, el Projecte de llei de protecció de menors en entorns digitals, que es troba en tramitació parlamentària pendent de constituir ponència, inclou l'obligatorietat que els fabricants de smartphones, tauletes, ordinadors, televisions digitals i altres dispositius amb connexió a la xarxa informin en les seves etiquetes dels riscos derivats de l'accés a continguts perjudicials per a la salut i el desenvolupament físic, mental i moral dels menors. Hauria de ser visible en l'embalatge i en el manual d'instruccions.
Notícia destacada
Els sectors als quals afectarà la revolució de l'etiquetatge de productes que prepara el Govern
3 minuts
Els fabricants són molt reticents a la mesura per dos motius. En primer lloc, perquè consideren que genera inseguretat jurídica, ja que cada fabricant indicaria informació diferent, entre altres coses, perquè elements com els temps de recomanació estan fora del seu control i no hi ha consens científic, ja que depenen de factors individuals. D'altra banda, esgrimeixen que incrementaria l'ús de paper (manuals i etiquetes) i tinta.
Com a alternativa, el sector planteja als grups parlamentaris que es pugui integrar la informació a la pàgina web o en un format digital fàcilment accessible, a més que siguin les autoritats i organismes públics els que dissenyin una etiqueta amb informació estandarditzada perquè sigui uniforme, independentment del fabricant.
En una entrevista amb Demòcrata, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, explica que el Govern està digerint totes les esmenes i que la decisió podria executar-se a través d'un desenvolupament reglamentari posterior.
