CCOO denuncia que només es reconeixen 119 càncers laborals enfront d'estimacions de fins a 16.000 casos

CCOO Aragó denuncia una enorme infradeclaració del càncer laboral a Espanya: només es reconeixen 119 casos enfront d'estimacions de fins a 16.000.

4 minuts

fotonoticia 20260603100849 1920

fotonoticia 20260603100849 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

El responsable de Salut Laboral de CCOO Aragó, Luis Clarimón, ha denunciat que el 2025 únicament es van reconèixer 119 casos de càncer d'origen professional, malgrat que les estimacions apunten que entre un 5 i un 10 per cent de tots els tumors estan vinculats a la feina, la qual cosa elevaria la xifra real fins a unes 16.000 persones afectades.

Clarimón ha fet aquestes declaracions als mitjans durant unes jornades sobre càncer laboral organitzades aquest dimarts per CCOO, en col·laboració amb l'Àrea de Dret del Treball de la Universitat de Saragossa (Unizar) i amb finançament del Govern d'Aragó, en les quals també s'ha presentat un llibre centrat en aquesta problemàtica.

"El càncer laboral és una qüestió molt rellevant que passa en moltes ocasions desapercebuda", ha subratllat el sindicalista, la qual cosa al seu parer implica que "la major part dels càncers laborals no s'estan reconeixent, passen desapercebuts i, per tant, tampoc es prevenen ni es tracten adequadament per qui correspon".

Ha indicat que existeixen "milers de persones treballadores exposades a cancerígens en els seus llocs de feina en diferents sectors", i ha destacat el repunt de l'exposició a la sílice per la seva utilització en la fabricació i instal·lació de taulells de cuina i banys: "Aquesta pols es talla, es perfora, es respira i dóna lloc a problemes pulmonars greus, entre ells el càncer".

També ha esmentat els tumors vinculats a l'amiant, els acrilonitrils o el formaldehid, molt emprat en l'àmbit sanitari en mostres d'anatomia patològica, així com el fum del dièsel en fàbriques, naus o treballs a l'aire lliure, diversos metalls pesants amb substàncies cancerígenes com el crom o el cadmi, la pols en la indústria de la fusta i l'exposició continuada a la radiació solar.

En relació amb el dièsel, ha recalcat "el fàcil que seria anar canviant totes aquestes carretons --en les indústries-- per carretons elèctrics", encara que ha admès que en altres casos les alternatives són "més complicades", com ocorre amb la sílice, present en la pròpia matèria primera. En aquestes situacions, ha defensat la necessitat de reforçar l'aïllament i reduir l'exposició "al mínim tècnicament possible".

MÉS CONSCIÈNCIA, CONTROL I DADES

Davant aquest escenari, ha reclamat que les empreses "prenguin consciència" del problema i adoptin mesures eficaces per evitar l'exposició a agents cancerígens, i ha instat les administracions a intensificar la vigilància del compliment normatiu i a destinar més recursos humans i econòmics per desplegar l'Agenda Nacional per a la Prevenció del Càncer Laboral.

Ha lamentat que "les dades que tenim sobre el càncer són molt escasses" per poder impulsar investigacions rigoroses, malgrat que algunes substàncies perilloses, com el formaldehid, el fum del dièsel o els acrilonitrils, s'han incorporat recentment als llistats oficials. El problema de fons, ha indicat, és que aquestes patologies, igual que altres malalties professionals, "no es declaren" i es tramiten "com a malaltia comuna", ateses pel sistema públic de salut en lloc de per les mútues, a diferència del que succeeix en països com Alemanya o França.

El professor de Dret del Treball d'Unizar i coautor del llibre "Cáncer y trabajo", presentat en el marc de la jornada, Miguel Olmos, ha detallat que Espanya aplica un mètode diferent per comptabilitzar els càncers d'origen laboral, però ha assegurat que "les diferències són aclaparadores" i evidencien que "no està funcionant". "En homes hi ha una infradeclaració aclaparadora, però en dones ja és terrible", ha avisat.

Olmos ha atribuït aquesta situació al fet que el país no ha desenvolupat de forma suficient la normativa que concreta la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, tot i ser similar a la d'altres Estats europeus. Tot plegat, ha recordat, quan l'Organització Internacional del Treball (OIT) reconeix al voltant de 134 substàncies presents en l'entorn laboral capaces de produir tumors i estima que "aproximadament el 25% dels treballadors estan exposats a algun cancerigen al llarg de la seva vida laboral".

PRESCINDIR DE SUBSTÀNCIES COM LA SILICE

L'acadèmic ha assenyalat com a obstacle principal que "hi ha moltes substàncies cancerígenes a les quals no estem disposats a renunciar, i això com a societat ens ho hem de fer mirar".

Ha posat com a exemple els aglomerats de quars que es col·loquen a les cuines, que "ens semblen fantàstics", però la fabricació i muntatge dels quals, en productes "de marques que tots coneixem", comporten risc d'exposició a sílice cristal·lina. Aquest agent cancerigen està darrere del repunt de la silicosis, una malaltia que pràcticament havia desaparegut en estar associada tradicionalment a la mineria del carbó.

"Podem prescindir-ne? Jo crec que sí. Les nostres cuines, fa uns anys, no els tenien i no els passava res", ha defensat, concloent que "alguns dels cancerígens sí que ens podem permetre reduir-los".

TREBALLADORS CREMATS O CÀNCER DE MAMA I TREBALL NOCTURN

L'altra autora del llibre, Sonia Pedrosa, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a Unizar, ha afegit que comencen a aparèixer estudis que relacionen la síndrome de "burnout" o "treballador cremat" amb el desenvolupament de càncer.

Pedrosa ha indicat que és imprescindible acreditar l'origen laboral de la malaltia, cosa que "de vegades és complicat", i ha recordat que nombrosos tipus de tumors no figuren en el reial decret de malalties professionals, cosa que en dificulta el reconeixement.

Ha precisat que, per exemple, els casos de càncer de pulmó per exposició a l'amiant sí que estan contemplats, mentre que no ocorre el mateix amb la possible vinculació entre càncer de mama i treball nocturn o el càncer d'ovaris, àmbits on la investigació continua "en estat incipient".

"Això és lent perquè calen uns estudis científics al darrere, una confirmació realment del seu origen professional, perquè calen uns estudis científics", ha conclòs.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?