Un grup de científics malaguenys ha aconseguit un avenç rellevant per aclarir per què certes persones experimenten reaccions adverses després de prendre antiinflamatoris d'ús quotidià com l'aspirina o l'ibuprofèn.
El treball, centrat en el paper dels factors genètics en aquest tipus de respostes, té com a autora principal Isabel María Jiménez Sánchez, investigadora P-FIS, i està coordinat per José Antonio Cornejo García, investigador sènior del Programa Nicolás Monardes.
Tots dos formen part del Grup de Malalties Al·lèrgiques a Fàrmacs i Al·lèrgens, dirigit per María José Torres Jaén, cap de la Unitat de Gestió Clínica d'Al·lergologia de l'Hospital Regional Universitari de Màlaga i catedràtica de Medicina de la Universitat de Màlaga, i per Cristobalina Mayorga Mayorga, investigadora sènior del Programa Nicolás Monardes.
Els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) figuren entre els fàrmacs més utilitzats a nivell mundial i, al mateix temps, constitueixen la principal causa d'hipersensibilitat medicamentosa. La manifestació més habitual és l'aparició brusca de granellades a la pell (urticària) o inflamació, sobretot en llavis i parpelles (angioedema).
La investigació s'orienta a aclarir per què aquestes reaccions apareixen amb més freqüència en persones amb una al·lèrgia prèvia, cosa que els especialistes denominen "atòpia". Molts d'aquests pacients presenten al·lèrgia a components de l'entorn, com els àcars de la pols domèstica. Comprendre quins factors genètics expliquen aquesta associació permetrà avançar cap a diagnòstics més precisos i tractaments més individualitzats en els pròxims anys, ha assenyalat Ibima en una nota.
VINCLE GENÈTIC
Han detallat que, tot i que ja se sabia que un percentatge molt elevat dels qui reaccionen a Aines són també al·lèrgics a àcars, no s'havia aprofundit fins ara en quins gens concrets sustentaven aquesta relació. Per a això, l'equip va examinar l'ADN de 1.240 persones, a la recerca de petites variacions genètiques en gens lligats al sistema immunitari.
Van identificar així una pista essencial: certes variants en dos gens associats a l'al·lèrgia a àcars –Il4ra i Fcer1a– incrementen de manera notable la probabilitat de patir urticària provocada per Aines. Segons expliquen els investigadors, aquest resultat permet demostrar per primera vegada a nivell molecular que existeix una connexió directa entre la predisposició genètica a l'al·lèrgia comuna i el risc de patir reaccions d'hipersensibilitat a AINEs.
En altres paraules, han indicat, algunes persones no presenten aquestes reaccions per atzar, sinó perquè el seu sistema immunitari està genèticament més inclinat a respondre d'aquesta manera.
Per garantir la solidesa i consistència de les conclusions, l'estudi es va dur a terme en dues fases independents. En primer lloc, es va avaluar pacients atesos a la Unitat d'Al·lèrgia de l'Hospital Regional Universitari de Màlaga i, posteriorment, els resultats es van verificar en un segon grup de pacients de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Aquest enfocament en dues etapes reforça la robustesa de les dades. Els investigadors van observar que els qui portaven aquestes variants genètiques no només presentaven un risc més elevat de desenvolupar urticària després de la presa d'AINEs, sinó que també mostraven concentracions més elevades d'immunoglobulina E (IgE), l'anticòs clau en les reaccions al·lèrgiques, així com d'IgE específica davant dels àcars.
El descobriment representa un avenç significatiu cap a la medicina de precisió: poder identificar d'antuvi els pacients amb més risc genètic facilitarà en el futur decisions més segures i adaptades abans de prescriure determinats medicaments.
L'estudi ha comptat amb finançament de l'Institut de Salut Carles III i de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica, i ha estat publicat i seleccionat com a "elecció de l'editor" a la revista Journal of Allergy and Clinical Immunology.