El Covid repunta a Espanya: els casos es disparen mentre les hospitalitzacions segueixen contingudes

La incidència estimada va passar de 25,6 a 85 casos per 100.000 habitants en dues setmanes mentre l'hospitalització es manté en nivells baixos

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Covid torna a pujar a Espanya, amb un increment especialment acusat durant setembre. L'últim informe nacional disponible del Sistema de Vigilància d'Infecció Respiratòria Aguda (SiVIRA), corresponent a la setmana del 14 al 20 de setembre, situa la incidència estimada en Atenció Primària en 85 casos per 100.000 habitants, davant dels 25,6 d'una setmana abans.

L'augment també es reflecteix en les proves realitzades a pacients amb símptomes respiratoris. La positivitat del SARS-CoV-2 va passar del 16,7% al 25,8% en una setmana. El coronavirus és així el virus respiratori amb major circulació entre les mostres analitzades, per davant de la grip, el qual indicador es va situar en 22,9 casos per 100.000 habitants.

Les dades disponibles, tanmateix, no mostren un increment equivalent de la gravetat. La taxa estimada d'hospitalització per Covid es va situar en 0,8 casos per 100.000 habitants en la setmana 38, davant de 1,2 en la setmana anterior. El conjunt de les infeccions respiratòries agudes tampoc havia assolit el llindar epidèmic nacional.

L'augment va començar abans de setembre

La pujada no es concentra en una única setmana. En la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre, la positivitat del SARS-CoV-2 era inferior a la registrada posteriorment. Una setmana després, entre el 7 i el 13 de setembre, la taxa de síndrome Covid en Atenció Primària ja havia augmentat fins a 11,3 casos per 100.000 habitants, davant dels 8 de la setmana anterior.

En aquella mateixa setmana 37, l'indicador que combina la incidència d'infeccions respiratòries amb la positivitat del coronavirus calculava una incidència estimada de 25,6 casos per 100.000 habitants. En la setmana següent, aquell mateix indicador va assolir els 85 casos.

El comportament territorial tampoc és uniforme. A la Comunitat Valenciana, les dades publicades per la sanitat autonòmica van mostrar un augment de la incidència de Covid de 52 a 117 casos per 100.000 habitants en una setmana. L'increment va portar a avançar la campanya de vacunació per als col·lectius considerats prioritaris.

A Múrcia, els diagnòstics van augmentar un 70% en una setmana segons les dades de vigilància citades per la sanitat regional. A Galícia també s'ha observat un increment de les consultes i dels ingressos, especialment a l'àrea sanitària de Vigo, encara que els responsables sanitaris i experts consultats han assenyalat que l'augment es produeix des de nivells previs reduïts.

Andalusia, per la seva banda, ha detectat un increment de casos tant en Atenció Primària com en hospitals. La Junta ho ha qualificat de lleu i manté la vigilància perquè els nivells d'incidència continuen sent baixos. El conseller de Sanitat andalús, Antonio Sanz, ha assenyalat que encara no es pot parlar del començament d'una ona epidèmica.

XFG és la variant que més circula

L'augment de casos s'està produint amb XFG com a principal variant identificada. La caracterització genòmica realitzada pel Centre Nacional de Microbiologia mostra que aquesta variant representa el 61,95% dels virus caracteritzats en les mostres sentinela d'Atenció Primària des de l'inici de la temporada fins a la setmana 34.

La segona variant identificada és BA.3.2, tot i que amb una proporció molt menor. El Ministeri de Sanitat assenyala en les seves recomanacions per a la temporada 2026-2027 que XFG és l'opció preferida per a l'actualització de les vacunes i que s'espera que aquestes vacunes proporcionin també protecció davant de BA.3.2.

Les dades disponibles no apunten a l'aparició d'una variant que estigui provocant un augment extraordinari de la gravetat. La pròpia documentació de Sanitat recorda que la immunitat prèvia, tant per vacunació com per infeccions anteriors, s'associa a una menor gravetat clínica i a un menor risc de complicacions.

La vacunació comença mentre puja la circulació

El repunt coincideix amb el començament de les campanyes de vacunació davant del Covid i la grip en bona part d'Espanya. El Ministeri de Sanitat recomana aquesta temporada la vacuna davant del Covid principalment a les persones de 70 anys o més, residents en centres de majors i altres institucions tancades, persones amb determinades condicions de risc i embarassades.

La recomanació també arriba a determinats professionals sanitaris i sociosanitaris i a convivents o cuidadors de persones pertanyents a grups de risc, que poden accedir a la vacunació com a mesura de protecció individual.

Les noves vacunes disponibles per a la temporada incorporen l'actualització davant de XFG. Sanitat inclou entre les presentacions autoritzades vacunes d'ARNm i vacunes de proteïnes recombinants, amb formulacions adaptades a les variants que circulen actualment.

Les comunitats autònomes estan aplicant calendaris diferents. Algunes van començar la immunització durant setembre, mentre que altres l'han situat a finals d'aquest mes o durant octubre. Galícia va iniciar el 28 de setembre la campanya en residències i centres d'atenció a persones amb discapacitat, mentre que Andalusia ha fixat l'1 d'octubre com a data d'inici de la seva campanya estacional.

L'escenari actual és, per tant, diferent al de les primeres etapes de la pandèmia. El principal indicador que està creixent és la circulació del virus, no la gravetat dels casos. El seguiment de les pròximes setmanes permetrà comprovar si l'augment continua, s'estabilitza o arriba a un màxim abans de l'entrada en els mesos de major circulació d'altres virus respiratoris.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits parlamentaris necessaris per aprovar noves campanyes nacionals de vacunació a Espanya?

A Espanya, les campanyes nacionals de vacunació es recolzen en un marc legal i competencial previ, i el Parlament intervé de manera diferent segons es tracti de decisions ordinàries (dins de la normativa vigent) o de canvis normatius i pressupostaris de major abast.

1. Marc legal bàsic i repartiment de competències

Segons la Llei 33/2011, General de Salut Pública (BOE), les actuacions de prevenció mitjançant vacunacions formen part de les polítiques públiques de salut. Aquesta llei estableix que:

  • Ha d’existir una cartera de serveis bàsica i comuna de salut pública que inclogui un calendari únic de vacunació per a tot el país.
  • El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), on hi ha el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, acorda:
    • El calendari únic de vacunes a Espanya.
    • Les accions preventives comunes i la seva avaluació periòdica.

A més, el Reial Decret 1030/2006 i les seves nombroses ordres de modificació (per exemple, l’Ordre SND/454/2025 o l’Ordre SND/606/2024) regulen la cartera de serveis comuns del SNS, on s’integren les prestacions de vacunació (pauta, grups d’edat, grups de risc, etc.). Aquestes normes són aprovades pel Govern i desenvolupades per ordres ministerials.

2. Campanyes que es recolzen en la normativa vigent

Quan es tracta de posar en marxa o intensificar campanyes que encaixen en el calendari i la cartera ja vigents (per exemple, campanyes anuals de grip o reforços d’una vacuna ja inclosa), el nucli de les decisions és executiu i tècnic, no legislatiu:

  • El Ministeri de Sanitat proposa a la Ponència de Programa i Registre de Vacunacions i al CISNS els canvis de calendari (freqüències, grups diana, etc.).
  • El CISNS aprova les recomanacions comunes i les comunitats les executen, organitzant la campanya als seus serveis de salut.
  • La concreció es canalitza sovint via ordres ministerials i acords administratius, o mitjançant l’actualització dels annexos del Reial Decret 1030/2006.

En aquests casos, el Parlament no aprova una «campanya» concreta, però sí:

  • Controla la política de vacunació mitjançant preguntes, interpel·lacions, mocions i compareixences del ministre o d’alts càrrecs en Ple o a la Comissió de Sanitat.
  • Influeix en la capacitat financera de les campanyes en aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), on s’inclouen crèdits per a la compra de vacunes i per a programes de salut pública.

És a dir, si la campanya cap en el marc legal i pressupostari ja aprovat, el tràmit parlamentari és fonamentalment de control polític, no d’aprovació específica.

3. Campanyes que exigeixen canvis normatius o noves cobertures

Quan una nova campanya implica modificar drets, obligacions o prestacions bàsiques (per exemple, fer obligatòria una vacuna, crear un nou programa estructural de vacunació o introduir una prestació d’alt impacte a la cartera bàsica), sí que poden ser necessaris tràmits parlamentaris formals:

  • Lleis ordinàries:
    • El Govern pot remetre un projecte de llei que reformi la Llei 33/2011 o altres normes sanitàries per redefinir el marc de vacunació (obligatorietat, infraccions, etc.).
    • També pot sorgir una proposició de llei d’un o diversos grups parlamentaris.
    • En ambdós casos es segueix el procediment ordinari: presa en consideració en Ple, tramitació a la Comissió de Sanitat (ponència, esmenes, dictamen) i nou debat i votació en Ple; després passa al Senat i, si escau, torna al Congrés.
  • Reials decrets-llei:
    • En situacions d’extraordinària i urgent necessitat (p. ex. una pandèmia), el Govern pot aprovar un reial decret-llei amb mesures de vacunació i finançament ràpides.
    • El Congrés ha de convalidar-lo o derogar-lo en un màxim de 30 dies, podent a més acordar tramitar-lo com a projecte de llei per introduir esmenes.
  • Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat:
    • Si la nova campanya exigeix un augment rellevant i estable de despesa, el Govern pot incorporar les dotacions en el projecte de PGE.
    • El Congrés i el Senat debaten i esmenen el projecte pressupostari; l’aprovació final habilita els crèdits necessaris per a la compra de vacunes i l’organització de la campanya.

4. Coordinació amb les comunitats autònomes

Tot i que la decisió de llançar una «campanya nacional» s’articula a través de normes estatals i acords al CISNS, l’execució pràctica depèn de les comunitats autònomes, que tenen la competència d’organització dels serveis sanitaris. La Llei 33/2011 preveu que:

  • El calendari de vacunes sigui únic, però les comunitats només puguin modificar-lo per raons epidemiològiques.
  • En cas de pandèmies o altres crisis sanitàries, es reforcin els mecanismes de coordinació, especialment per a accions de vacunació massiva.

En resum, el Parlament no aprova una per una les campanyes de vacunació, però sí que defineix el marc legal, financer i polític que les fa possibles, mitjançant lleis sanitàries, reials decrets-llei en cas d’urgència i, sobretot, l’aprovació i el control del pressupost i de l’actuació del Govern.

Podries detallar el paper concret del Consell Interterritorial en l’aprovació del calendari comú de vacunació? Quins instruments de control parlamentari s’han utilitzat recentment per fiscalitzar l’estratègia de vacunació del Govern? Com s’articula jurídicament la possible obligatorietat de determinades vacunes a Espanya i quin marge tenen les comunitats autònomes?

Quines competències té un conseller de Sanitat autonòmic i quin paper juga en la gestió de campanyes de vacunació?

Un conseller de Sanitat autonòmic és el màxim responsable polític de la sanitat en una comunitat autònoma. Exercita funcions de direcció, planificació i coordinació del sistema sanitari del seu territori, dins del marc bàsic estatal. En les campanyes de vacunació, es situa al vèrtex de la presa de decisions i de la coordinació amb el Ministeri de Sanitat i amb el servei de salut autonòmic, tot i que l’execució quotidiana recau en els equips tècnics i en la xarxa assistencial.

Competències generals d’un conseller de Sanitat

Tot i que l’organització concreta pot variar segons la comunitat, el conseller de Sanitat sol tenir les següents competències:

  • Direcció política del sistema sanitari autonòmic: marca les prioritats sanitàries del govern autonòmic, defineix línies estratègiques (per exemple, reforç d’atenció primària, llistes d’espera, salut mental, salut pública) i dirigeix la conselleria i el servei de salut (o l’entitat equivalent).
  • Planificació i ordenació sanitària: impulsa plans de salut, estratègies específiques (crònics, càncer, salut pública, vacunació, etc.) i la distribució de recursos al territori (hospitals, centres de salut, dispositius de salut pública).
  • Competències normatives dins del marc estatal: proposa al Consell de Govern autonòmic l’aprovació de decrets, ordres i altres instruments normatius en matèria sanitària (per exemple, carteres de serveis complementàries, organització interna del sistema, normes sobre salut pública dins de les seves competències).
  • Gestió i proposta pressupostària: dissenya i defensa el pressupost de sanitat de la comunitat davant la conselleria d’Hisenda i el parlament autonòmic, decideix l’assignació interna dels recursos i la priorització de la despesa (hospitals, primària, salut pública, farmàcia, inversions, etc.).
  • Alta direcció del servei de salut autonòmic: nomena o proposa el nomenament dels màxims responsables del servei de salut, gerents d’àrees, directors generals i altres càrrecs clau, i fixa objectius de gestió i qualitat.
  • Coordinació i representació institucional: representa la comunitat als òrgans de coordinació interterritorial, especialment en l’àmbit del Sistema Nacional de Salut, i es relaciona amb altres conselleries (educació, serveis socials, interior, etc.) quan les polítiques sanitàries ho requereixen.
  • Gestió de crisi i salut pública: assumeix la direcció política davant emergències sanitàries (brots epidèmics, crisis ambientals amb impacte en salut, etc.), prenent decisions sobre mesures de prevenció, restriccions i recursos addicionals.
  • Comunicació pública en matèria sanitària: és una de les principals veus del govern autonòmic en sanitat; explica, justifica i defensa les decisions davant la ciutadania i els mitjans de comunicació.

Paper en les campanyes de vacunació

En les campanyes de vacunació, el paper del conseller de Sanitat s’articula en diverses fases, que combinen decisions polítiques, coordinació tècnica i comunicació:

  • Planificació estratègica: participa en la definició d’objectius de la campanya al seu territori (cobertures a assolir, grups prioritaris, calendari), normalment a partir de les recomanacions estatals i dels òrgans tècnics de salut pública de la comunitat.
  • Coordinació amb el Ministeri de Sanitat: intervé, directament o a través d’alts càrrecs, al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i a les seves comissions tècniques. Allà s’acorden els calendaris vacunals comuns, la priorització de grups i els criteris generals de les grans campanyes (per exemple, grip, COVID-19, meningitis, etc.).
  • Decisió sobre la implementació autonòmica: adapta les estratègies estatals a la realitat autonòmica: defineix si es reforcen determinats dispositius (equips mòbils, vacunació en centres educatius, ampliació d’horaris), com s’escalonen els grups d’edat o risc i quins recursos addicionals es mobilitzen.
  • Assignació de recursos: decideix, juntament amb el seu equip, la dotació de personal (contractacions temporals, hores extres, reforços en atenció primària i salut pública), la logística (emmagatzematge, distribució de dosis, punts de vacunació massiva) i el pressupost necessari per a la campanya.
  • Relació amb el servei de salut i els dispositius assistencials: dóna les directrius generals al servei de salut autonòmic, que al seu torn organitza l’operativa concreta a hospitals, centres de salut i altres punts. El conseller supervisa el desplegament a alt nivell, revisa informes de seguiment i pot ordenar ajustos.
  • Seguiment i avaluació: rep periòdicament dades sobre cobertures per grup d’edat, incidències, acceptabilitat de la vacuna i efectes adversos notificats. Amb aquesta informació pot decidir intensificar campanyes en determinats col·lectius, obrir nous punts de vacunació o modificar missatges.
  • Comunicació i lideratge públic: sol ser la cara visible de la campanya a nivell autonòmic. Presenta la campanya en rodes de premsa, anima a la vacunació, aclareix dubtes sobre seguretat i efectivitat, i pot actuar juntament amb professionals de referència (caps de servei, experts en salut pública) per reforçar la credibilitat del missatge.
  • Gestió de situacions d’escassetat o canvis de criteri: si hi ha problemes de subministrament, canvis en les indicacions científiques o aparició d’efectes adversos rellevants, el conseller decideix, en coordinació amb el Ministeri i els equips tècnics, ajustos en la priorització, possibles pauses temporals i la forma de comunicar-ho a la població.

En síntesi, el conseller de Sanitat no administra vacunes ni dissenya en solitari els protocols tècnics, però lidera política i estratègicament la campanya a la seva comunitat, articula la coordinació amb l’Estat i posa en marxa els mitjans humans, materials i comunicatius necessaris per assolir els objectius de salut pública marcats.

Podries explicar-me amb exemples concrets com es coordinen un conseller de Sanitat i el Ministeri en una campanya estatal de vacunació? Quines diferències pot haver-hi entre comunitats autònomes en l’organització pràctica d’una campanya de vacunació? Quin paper juguen els ajuntaments i altres nivells de l’administració en el suport a les campanyes de vacunació autonòmiques?

Quantes campanyes de vacunació contra la Covid-19 s’han realitzat a Espanya des de l’inici de la pandèmia?

No existeix un document del Ministeri de Sanitat que digui de forma literal «a Espanya s’han realitzat X campanyes de vacunació front a la COVID‑19». Tanmateix, a partir de l’estratègia oficial de vacunació iniciada el 2020 i de l’històric de la campanya estacional publicat per Sanitat (campanyes tardor‑hivern combinades grip‑COVID cada any), es pot parlar raonablement de almenys set grans campanyes nacionals des de l’inici de la pandèmia fins a la temporada 2026‑2027.

L’estructura és la següent:

  • 1. Campanya inicial 2020‑2021
    Comença el 27 de desembre de 2020, quan s’inicien les primeres dosis a residències i al personal sanitari, dins de l’Estratègia de Vacunació acordada al Consell Interterritorial i presentada pel Govern al novembre de 2020 (recollida, entre altres, a la nota «Vacunació COVID‑19: claus de l’estratègia i recomanacions actuals» de Moncloa, 21/11/2024).
    És la campanya de desplegament massiu inicial, amb fases successives: residències i sociosanitaris, majors per trams d’edat, personal essencial i, finalment, població general adulta.
  • 2. Campanya de reforços 2021‑2022
    Un cop completades les pautes inicials en bona part de la població, s’organitzen dosis de record, especialment per a majors, persones amb patologies de risc i residents en centres de llarga estada. Tot i que no sempre es presenta mediàticament com una «nova campanya» diferent, en la pràctica suposa una segona gran ronda de vacunació focalitzada en col·lectius vulnerables.
  • 3. Campanya estacional tardor‑hivern 2022‑2023
    A partir d’aquesta etapa, la vacunació COVID passa a integrar-se amb la campanya estacional de grip, amb recomanacions específiques de dosis de reforç a la tardor per a majors i grups de risc. El Ministeri comença a parlar ja d’esquema «estacional» front a la COVID‑19, coordinat amb les comunitats autònomes.
  • 4. Campanya estacional 2023‑2024
    Continua el model de campanya anual tardor‑hivern, combinat grip‑COVID, amb vacunes adaptades a la situació epidemiològica i dirigides als mateixos grups prioritaris (majors, embarassades, persones amb malalties cròniques, personal sanitari), segons les recomanacions que Sanitat agrupa en el seu històric de campanya estacional.
  • 5. Campanya estacional 2024‑2025
    Formalment presentada per la ministra de Sanitat com a campanya de vacunació estacional front a grip i COVID‑19 per a la tardor‑hivern 2024‑2025 (nota de Moncloa 07/10/2024).
    Es fixa com a objectiu arribar al 75 % de cobertura en majors i personal sanitari i al 60 % en embarassades i persones amb condicions de risc, amb fort èmfasi en la vacunació simultània grip‑COVID.
  • 6. Campanya estacional 2025‑2026
    Sanitat publica recomanacions específiques per a la temporada 2025‑2026: una dosi estacional de vacuna COVID, independentment del nombre de dosis prèvies o infeccions, respectant un interval mínim des de l’última dosi (documents com «Recomanacions de vacunació front a la COVID‑19 temporada 2025‑2026» i les preguntes i respostes associades).
    La campanya s’integra de nou amb la grip, començant a finals de setembre i octubre, i centrada en majors, persones immunodeprimides i altres grups vulnerables.
  • 7. Campanya estacional 2026‑2027
    Per a 2026‑2027 es manté l’esquema de campanya de tardor‑hivern conjunta grip‑COVID, amb recomanacions publicades per Sanitat i reflectides a la premsa especialitzada, que subratllen de nou la prioritat a residències, majors de 60 anys i grups d’alt risc. A nivell europeu, l’Agència Europea del Medicament planteja adaptar la composició de les vacunes a variants recents del SARS‑CoV‑2 de cara precisament a aquesta campanya.

En resum, encara que no hi hagi un «comptador» oficial únic, la informació disponible permet identificar: una gran campanya inicial de 2020‑2021, una campanya de reforços 2021‑2022 i, des de llavors, cinc campanyes estacionals anuals (2022‑2023, 2023‑2024, 2024‑2025, 2025‑2026 i 2026‑2027).
És a dir, almenys set grans campanyes de vacunació front a la COVID‑19 a Espanya, articulades primer com a vacunació massiva d’emergència i, després, com una vacunació estacional consolidada i coordinada amb la campanya de grip.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin indicador ha experimentat el major augment a Espanya durant setembre de 2026 en relació amb la Covid?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge de les mostres sentinella d'Atenció Primària van correspondre a la variant XFG del SARS-CoV-2?

Pregunta" 2 de 3

A quins grups recomana el Ministeri de Sanitat la vacunació contra la Covid en la temporada actual?

Pregunta" 3 de 3