El cap de Servei de la Subdirecció General de Coordinació de Programes de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Carlos Belmar Ramírez, ha recalcat que el chemsex "és una prioritat en la futura Estratègia Nacional d'Addiccions", en tractar-se d'"una realitat complexa i canviant".
En aquesta pràctica, "conviuen el plaer, el desig i la sociabilitat amb importants riscos per a la salut física, mental i social", ha assenyalat durant la jornada "Chemsex, només química", organitzada per la Comissió d'Intervenció d'UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, que ha reunit especialistes de diversos àmbits.
Des de la seva perspectiva, la salut pública ha de "sostinguer aquesta complexitat", evitant limitar-se a la mera vigilància dels riscos i apostant per "comprendre els contextos i acompanyar les persones des del respecte, la dignitat i l'autonomia". En aquest sentit, ha reiterat la importància d'"evitar respostes criminalitzadores i de treballar de forma coordinada entre Administracions, entitats socials, professionals i persones usuàries".
Segons l'organització, les persones ponents han coincidit en "la necessitat de reforçar la coordinació entre recursos socials i sanitaris per millorar la resposta al fenomen del chemsex i altres usos sexualitzats de drogues". La vicepresidenta d'UNAD, Elisabeth Ortega, ha subratllat que és fonamental abordar el chemsex "amb rigor, sense simplificacions i des d'una perspectiva de salut pública".
Per això, defensa "models d'intervenció centrats en els drets, la reducció de riscos i l'acompanyament". A més, ha incidit en la urgència de "construir respostes eficaces, humanes i no estigmatitzants, que no es limitin al consum de substàncies i incorporin també factors socials i emocionals, com l'aïllament, l'estigma associat al VIH, la LGTBIfòbia o determinades situacions d'exclusió i malestar psicològic".
El membre de la Comissió d'Intervenció d'UNAD, José Luis Rabadán, ha recordat que els usos sexualitzats de drogues "moltes vegades" no trobaven "un encaix clar ni en els recursos tradicionals d'atenció a les addiccions ni en altres dispositius sanitaris o socials". En la mateixa línia, el consultor i formador Raúl Soriano ha puntualitzat que "no tots els usos sexualitzats de drogues són chemsex".
Altres escenaris de consum sexualitzat de substàncies
Soriano ha afegit que "també existeixen altres contextos de consum sexualitzat de substàncies relacionats amb parelles, prostitució, clubs d'intercanvi de parelles o consum vinculat a la pornografia". No obstant això, ha precisat que el chemsex es produeix "principalment entre homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes, amb l'objectiu de mantenir, intensificar o prolongar les relacions sexuals durant llargs períodes de temps".
En aquest marc, ha detallat que "entre les substàncies més associades a aquesta pràctica es troben la mefedrona, el GHB/GBL i la metamfetamina, a més d'altres com cocaïna, ketamina, alcohol o popper, freqüentment en situacions de policonsum".
Durant la trobada, les persones expertes han avisat de "la reaparició de problemàtiques vinculades al consum injectat, les sobredosis o els abscessos", i han posat el focus en "greus impactes físics, psicològics i socials que poden derivar-se d'aquestes pràctiques".
Així mateix, han remarcat que "Espanya es troba entre els països europeus amb més prevalença de chemsex, segons l'enquesta europea 'online' per a homes que tenen sexe amb homes (EMIS)". Finalment, s'han presentat dades com que "la xarxa d'atenció a les addiccions de Madrid ha passat d'atendre 54 demandes relacionades amb chemsex el 2017 a 912 el 2025", reflectint el fort increment d'aquest fenomen en els últims anys.