L'odontòloga de l'Equip d'Innovació Clínica i Qualitat Assistencial de Sanitas Dental, Victoria Cartaya, i la directora mèdica de Sanitas Majors, la doctora Miriam Piqueras, assenyalen que, per reduir l'aparició de sensibilitat dental, resulta clau "reducir la freqüència de begudes àcides i evitar el raspallat immediat després de prendre-les".
En aquest sentit, recorden que "refrescos, begudes energètiques, sucs cítrics o aigua amb llimona erosionen l'esmalt si es prenen de forma repetida", per la qual cosa aconsellen moderar la seva ingesta. A parer seu, "és preferible concentrar el seu consum en moments concrets, beure aigua després i esperar almenys 30 minuts abans de raspallar-se".
Cartaya i Piqueras també recomanen no sotmetre les dents a canvis bruscos de temperatura en poc temps, ja que alternar una beguda molt freda amb menjar calent "pot augmentar la resposta dolorosa en dents sensibles i afavorir microfissures o molèsties en peces ja vulnerables". Així mateix, consideren imprescindible "fer servir raspalls de filaments suaus, pasta fluorada i revisar la tècnica de raspallat".
Entre les pautes preventives, insisteixen en "no iniciar blanquejaments sense valoració professional", ja que "els productes blanquejadors mal indicats o repetits amb massa freqüència augmenten la sensibilitat i poden irritar dents i genives". A més, recomanen "consultar l'odontòleg si la sensibilitat apareix de forma sobtada, es manté o es localitza en una peça concreta".
Les especialistes subratllen que aquestes recomanacions cobren especial importància a l'estiu, quan les onades de calor i les temperatures molt elevades es combinen amb costums com prendre begudes molt fredes, consumir gelats o passar d'espais calorosos a estances amb aire condicionat. Aquests contrastos tèrmics, expliquen, poden provocar punxades breus i agudes en qui ja presenta sensibilitat dental.
Alta prevalença de la sensibilitat dental a Espanya
Segons l' 'Estudi Sanitas de Salut Bucodental 2026', la sensibilitat dental figura entre els problemes bucodentals més habituals en la població espanyola, amb una prevalença del 37,5 per cent. Aquesta molèstia sol estar vinculada al desgast de l'esmalt o a la retracció de la geniva, situacions que deixen la dentina al descobert i faciliten l'arribada d'estímuls tèrmics, químics o tàctils al nervi.
Cartaya aclara que "la temperatura no causa per si sola la sensibilitat dental, però actua com a detonant quan el dent ja té una zona vulnerable", i precisa que "un esmalt desgastat, una geniva retràctil, una càries, una fissura o un tractament dental recent poden facilitar el pas de l'estímul". Afegeix que "si, a més, existeix bruxisme, raspallat agressiu, erosió per àcids o ús de blanquejadors sense supervisió, la molèstia apareix amb més facilitat".
En el cas de les persones grans, ambdues expertes demanen extremar la vigilància, ja que és més habitual trobar genives retràctils, restauracions antigues, desgast acusat, càries radiculars o sequedat bucal associada a fàrmacs o patologies cròniques. Recorden que "la saliva ajuda a protegir la boca, neutralitzar àcids, arrossegar restes d'aliments i mantenir l'equilibri de la cavitat oral, per la qual cosa la seva disminució deixa els dents més exposats a molèsties, càries i infeccions".
Piqueras subratlla que "en la població gran, una sensibilitat que abans no existia no s'ha d'atribuir automàticament a l'edat", ja que, en ocasions, "de vegades, revela canvis en la geniva, pèrdua d'esmalt, càries radicular o sequedat mantinguda". A seu judici, "detectar-ho a temps permet ajustar la higiene, revisar tractaments i evitar que una molèstia aparentment menor acabi afectant l'alimentació o la cura diària de la boca".
Per últim, Cartaya remarca que la sensibilitat dental "té tractament quan s'identifica bé la causa", i detalla que "en alguns casos n'hi ha prou amb una pasta dessensibilitzant amb fluor, nitrato potàssic o fluorur d'estany, o amb una aplicació professional de fluor"; mentre que "en altres s'ha de tractar una geniva retràctil, una càries, una fissura o una restauració deteriorada". Conclou que "la revisió, ja sigui presencial o a través de videoconsulta quan procedeixi, ajuda a distingir una molèstia puntual d'un problema que necessita abordatge clínic".