La comprensió dels mecanismes biològics implicats en el càncer de pròstata resulta clau, ja que aquests processos permeten al tumor tornar-se resistent a la teràpia hormonal. Per això, cal definir noves estratègies terapèutiques capaces de frenar o impedir la progressió tumoral, tal com subratlla l'oncòloga mèdica i vocal de comunicació del Grup Espanyol d'Oncologia Genitourinària (SOGUG), Maria José Méndez.
Quan la malaltia es diagnostica amb metàstasi, l'abordatge inicial de referència és la teràpia hormonal, basada en la supressió d'andrògens o castració. Amb aquest tractament s'aconsegueixen remissions en pràcticament tots els pacients i, a més, des de fa uns deu anys s'ha demostrat científicament que afegir a la castració un tractament intensiu amb quimioteràpia i/o agents hormonals de nova generació "augmenten la supervivència de manera significativa".
No obstant això, fins i tot amb aquests esquemes terapèutics cada cop més intensius, la majoria dels pacients tractats amb supressió androgènica acaben desenvolupant una malaltia resistent a la castració, amb una elevada mortalitat i una supervivència mitjana que, fins fa pocs anys, no superava els 3 anys.
D'acord amb la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN), les dades de la qual difon anualment la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), es calcula que el 2026 es diagnosticaran a Espanya uns 34.833 nous casos de càncer de pròstata i que el 2024 es van produir prop de 6.000 defuncions per aquest tumor.
La majoria dels càncers de pròstata es detecten en fases localitzades i, en conjunt, presenten taxes de supervivència molt altes. No obstant això, al voltant del 7 per cent dels diagnòstics ja mostren metàstasi des de l'inici i aproximadament un terç dels pacients inicialment diagnosticats en fase localitzada pot evolucionar a una malaltia metastàsica incurable.
La detecció primerenca és, per tant, determinant per assolir la curació. Atès que s'estima que 1 de cada 7 homes desenvoluparà un càncer de pròstata al llarg de la seva vida, els especialistes aconsellen que els homes sense antecedents acudeixin a l'uròleg per a una primera revisió a partir dels 50 anys.
Importància del component familiar i del cribratge precoç
El càncer de pròstata presenta una marcada agregació familiar i el risc de patir-lo pràcticament es duplica quan existeixen diversos familiars de primer grau afectats. En els homes amb antecedents familiars d'aquest tumor i, de forma especial, en aquells portadors de mutacions en gens de predisposició al càncer com BRCA, resulta especialment rellevant recomanar un cribratge primerenc (iniciar revisions des dels 40 anys) a causa de l'increment de la probabilitat de desenvolupar la malaltia.
Segons apunten els experts, en aquests casos el més adequat és derivar els pacients a una Unitat de Càncer Hereditari, de les moltes disponibles als Serveis d'Oncologia Mèdica del país, per valorar de forma personalitzada el risc oncològic i realitzar un estudi genètic quan estigui indicat.
Progressos recents en les teràpies disponibles
En els últims anys s'ha produït un notable avenç en les opcions de tractament del càncer de pròstata, arribant fins i tot a triplicar-se la supervivència en els estadis més avançats. S'ha passat de teràpies poc específiques a tractaments dirigits, la qual cosa permet un abordatge molt més individualitzat.
La presidenta de SOGUG i coordinadora de la Unitat de Tumors del Servei Genitourinari del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Porta de Hierro de Madrid, Aránzazu González del Alba, ressalta que en l'última dècada disposen de noves teràpies aprovades en el context de l'oncologia de precisió que "han revolucionat el tractament del càncer de pròstata metastàsic".
En el maneig de la malaltia metastàsica, destaca la introducció de fàrmacs dirigits a dianes moleculars específiques. Entre ells figuren els inhibidors de l'enzim PARP, recentment incorporats a la finançació pública a Espanya, que han demostrat millorar la supervivència en pacients amb càncer de pròstata que presenten alteracions en la via reparadora del DNA, sobretot mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2.
Així mateix, s'han incorporat altres tractaments avançats com Luteci PSMA, que obren "una nova etapa per als pacients amb càncer de pròstata metastàsic, millorant la supervivència, retardant la progressió tumoral i alleujant símptomes com el dolor, amb un perfil de seguretat favorable".
El gran desafiament a Espanya, segons coincideixen els especialistes, és consolidar un abordatge multidisciplinari del càncer de pròstata des de les fases inicials de la patologia. Aquest model "requereix la participació activa i coordinada en les decisions que concerneixen el diagnòstic i tractament de la malaltia dels principals especialistes implicats (Urològs, Oncòlegs Mèdics i Oncòlegs Radioteràpics) amb la col·laboració de Radiòlegs, Patòlegs, Metges Nuclears i Geriatres entre d'altres".
Per últim, des de SOGUG insisteixen que la implantació real d'aquest enfocament multidisciplinari a tots els hospitals del territori nacional permetrà que cada pacient pugui rebre, en cada etapa del seu procés oncològic, l'alternativa terapèutica més adequada. A més, remarcan que aquest tipus d'abordatge des de la fase localitzada "li brindarà al pacient l'oportunitat d'accedir a la innovació i a la investigació de qualitat".