L'acord, rubricat també per la Conferència Episcopal Espanyola, estableix un model inèdit a Espanya: l'avaluació de cada cas recaurà en el Defensor del Poble, mentre que serà l'Església la que assumeixi el pagament de les indemnitzacions que es determinin. El sistema descarta expressament forquilles econòmiques prefixades i opta per una reparació “integral” basada en criteris com la gravetat del dany o la reiteració dels abusos.
Del silenci institucional a la investigació oficial
El camí cap a aquest protocol arrenca amb anys de pressió social i mediàtica que van desembocar en l'obertura d'una investigació institucional. El 2022, el Congrés va encarregar al Defensor del Poble un informe independent sobre els abusos en el si de l'Església, donant per primera vegada un curs oficial a una problemàtica fins aleshores abordada de forma fragmentària.
Aquest treball va cristal·litzar l'octubre de 2023 en un informe que reconeixia la magnitud del problema i proposava, entre altres mesures, la creació d'un sistema de compensació per a les víctimes, incloses aquelles els casos de les quals ja no podien ser perseguits judicialment per prescripció.
El gir de l'Església: el programa PRIVA
En paral·lel, l'Església va articular la seva pròpia resposta. El juliol de 2024, la Conferència Episcopal Espanyola va aprovar el Programa de Reparació Integral a Víctimes d'Abusos (PRIVA), amb el qual buscava atendre les víctimes mitjançant suport psicològic, acompanyament i, si s'escau, indemnitzacions.
Aquest programa apostava per un enfocament extrajudicial i cas per cas, allunyant-se de la idea d'un fons estatal comú o de compensacions estandarditzades.
Negociació i punts de fricció
Durant més d'un any, Govern, Església i Defensor del Poble van mantenir contactes per mirar d'articular un model conjunt. Les principals discrepàncies van girar al voltant de tres qüestions clau: l'existència o no de barems econòmics, el paper de l'Estat en el finançament i el tractament dels casos prescrits.
Finalment, l'acord signat aquest 30 de març de 2026 es decanta per un model sense barems i amb una clara delimitació de funcions: avaluació pública i pagament per part de l'Església.
Un sistema sense barems i amb avaluació individual
El protocol descarta fixar quantitats mínimes o màximes per a les indemnitzacions. En el seu lloc, cada cas serà analitzat de manera individual per experts del Defensor del Poble, tenint en compte factors com la gravetat dels fets o la seva reiteració.
La institució serà, a més, l'encarregada de prendre la decisió final sobre la compensació, que haurà de ser abonada per l'Església.
Revisió de casos ja tramitats
L'acord també obre la porta a revisar situacions ja avaluades en el marc del programa PRIVA.
Les víctimes que van acudir a aquest mecanisme podran sol·licitar al Defensor del Poble una nova valoració del seu cas, amb la possibilitat que la indemnització sigui ampliada o complementada.
15 d'abril: arrencada del procés
El protocol fixa el 15 d'abril de 2026 com a data d'inici per a la presentació de sol·licituds per part de les víctimes. A partir d'aquest moment, es posarà en marxa un sistema que busca donar resposta, per primera vegada de forma coordinada a Espanya, a una demanda històrica de reparació.
Un model inèdit a Espanya
L'acord suposa un punt d'inflexió en establir un mecanisme institucionalitzat que reconeix les víctimes d'abusos en l'àmbit eclesial, incloses aquelles els casos de les quals han prescrit. Ho fa, a més, mitjançant un model que combina supervisió pública i indemnització privada, i que prioritza la reparació integral sobre la fixació de quanties estàndard.
Amb això, s'obre una nova fase en la gestió d'una de les majors crisis reputacionals i socials de l'Església a Espanya, amb el focus posat ara en l'aplicació efectiva del sistema i en la seva capacitat per donar resposta a les víctimes.
quin tipus d'indemnització rebran les víctimes
El protocol acordat entre el Govern, l'Església i el Defensor del Poble no garanteix una indemnització econòmica automàtica en tots els casos, sinó que aposta per una reparació integral adaptada a cada víctima.
Això significa que, tot i que hi podrà haver compensacions econòmiques —que fixarà el Defensor del Poble en funció de la gravetat del dany o la reiteració dels abusos i que abonarà l'Església—, el sistema també preveu altres formes de reparació.
Entre elles figuren l'atenció psicològica, l'acompanyament especialitzat i el reconeixement institucional del dany sofert, elements ja presents en el programa PRIVA impulsat per la Conferència Episcopal Espanyola.
A més, les víctimes que ja hagin passat per aquest sistema podran sol·licitar una revisió del seu cas, amb la possibilitat que la reparació sigui ampliada, complementada o modificada.
En aquest context, l'acord s'allunya d'un model automàtic basat únicament en pagaments i reforça un enfocament més ampli: no tota reparació serà econòmica, però tots els casos hauran de rebre una resposta.