Aemet anuncia un canvi brusco del temps: tempestes i calamarsa en aquestes comunitats

Una DANA provocarà un gir en el temps durant el pont d'agost, amb xàfecs i tempestes intenses en àmplies zones de l'interior, calamarsa que pot superar els dos centímetres, fortes ràfegues de vent i un descens notable de les temperatures.

5 minuts

tormenta españa

tormenta españa

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

La calor que ha marcat els últims dies donarà pas a un escenari meteorològic molt més inestable coincidint amb el pont del 15 d'agost. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha emès una nota informativa davant la previsió de "xàfecs i tempestes intenses en àmplies zones de l'interior peninsular".

L'origen del canvi estarà en una vaguada atlàntica que afavorirà des d'aquest divendres la formació d'una DANA, que durant el cap de setmana es situarà en l'entorn de la Península. El resultat serà una extensió de la inestabilitat cap a nombroses zones que durant els últims dies havien romàs sota temperatures molt elevades.

L'episodi no suposarà que desaparegui la calor immediatament de tota Espanya. No obstant això, l'avanç de la inestabilitat portarà tempestes, calamarsa, fortes ràfegues de vent i una baixada de les temperatures en nombroses zones, modificant notablement el temps previst per a un dels caps de setmana amb més desplaçaments i activitats a l'aire lliure de l'estiu.

Aemet situa el dissabte 15 com el dia més advers

El dissabte 15 d'agost serà, en principi, el dia àlgid de l'episodi, tant per l'extensió de les tempestes com per la seva intensitat. Per aleshores, Aemet preveu que la DANA es trobi sobre el centre de la Península, mentre un segon vòrtex es situarà davant del litoral llevantí.

Aquesta configuració atmosfèrica afavorirà que els xàfecs i tempestes siguin força generalitzats. La inestabilitat no quedarà restringida a l'interior peninsular, ja que Aemet també inclou les Balears entre els territoris on podran desenvolupar-se tempestes durant la jornada.

La situació obligarà a prestar especial atenció a l'evolució dels avisos meteorològics, ja que les tempestes poden desenvolupar-se ràpidament i afectar de manera desigual fins i tot a zones properes entre si. Aemet manté actualitzat el seu sistema Meteoalerta amb els avisos previstos per divendres, dissabte i diumenge. Consultar el mapa actualitzat d'avisos d'Aemet

Tempestes i calamarsa: aquestes seran les zones més afectades

La nota d'Aemet situa l'episodi principalment sobre àmplies zones de l'interior peninsular, tot i que la distribució de les tempestes anirà canviant a mesura que la DANA avanci i també hi haurà inestabilitat en àrees mediterrànies i Balears.

Les previsions oficials ja apunten a tempestes en diferents zones del centre, est i nord-est peninsular, mentre que els avisos d'Aemet s'han de consultar de manera actualitzada per determinar exactament quines províncies es troben en nivell groc, taronja o vermell en cada moment. Aragó, per exemple, presenta avisos per tempestes per al dissabte en zones com el sud d'Osca, mentre que Múrcia també figura entre els territoris afectats per avisos associats a l'episodi.

La Comunitat Valenciana també afronta un augment de la inestabilitat, amb xàfecs acompanyats de tempesta que poden ser localment forts a l'interior, segons la predicció d'Aemet. L'escenari, en qualsevol cas, pot modificar-se conforme s'acosten les hores de major inestabilitat.

El calamarsa pot superar els dos centímetres

Un dels fenòmens que més preocupa durant aquest episodi és el calamarsa. Aemet adverteix que les tempestes del dissabte podran anar acompanyades de calamarsa i que aquesta pot arribar fins i tot a mida gran, superior a dos centímetres.

No serà el únic risc associat a les tempestes. També podran registrar-se ratxes intenses o molt fortes de vent, capaces de provocar incidències puntuals, especialment durant el desenvolupament de les cèl·lules tempestuoses més intenses. La predicció nacional d'Aemet ja assenyala aquest divendres la possibilitat de tempestes fortes acompanyades de calamarsa i ratxes de vent molt fortes.

La combinació de pluja intensa en períodes curts, calamarsa i vent fa especialment important consultar els avisos abans de realitzar desplaçaments o activitats a l'aire lliure durant el pont. Els avisos meteorològics poden actualitzar-se a mesura que els models permeten precisar on es produiran els fenòmens més intensos.

Les temperatures baixaran després de diversos dies de fort calor

El canvi no es limitarà a les precipitacions. L'arribada de la DANA també provocarà un descens de les temperatures, especialment conforme avanci l'episodi durant el cap de setmana.

Aemet anticipa per al dissabte una baixada moderada o notable dels termòmetres. El descens suposarà un canvi significatiu després d'un període caracteritzat per temperatures generalitzadament altes a Espanya.

Això no significa que la calor vagi a desaparèixer simultàniament de tot el país. El comportament tèrmic serà diferent depenent de la regió i de l'evolució de la DANA, per la qual cosa determinades àrees podran continuar registrant temperatures elevades mentre que altres experimenten una caiguda molt més pronunciada.

Quin temps farà el diumenge 16 d'agost

La inestabilitat continuarà durant el diumenge 16 d'agost. Amb la DANA situada encara a l'interior peninsular, Aemet preveu que els xàfecs i les tempestes segueixin estant força generalitzats, tot i que la seva distribució dependrà de la posició final del sistema.

Per tant, el canvi de temps no serà un episodi limitat exclusivament al dissabte. Les persones que tinguin previst tornar de vacances o realitzar desplaçaments durant el diumenge hauran de prestar atenció tant a la previsió meteorològica com als avisos actualitzats.

L'evolució posterior dependrà del desplaçament i debilitament de la DANA. La incertesa augmenta a mesura que s'amplia l'horitzó de predicció, per la qual cosa Aemet recomana seguir les actualitzacions de les seves previsions i avisos durant tot l'episodi.

El canvi de temps coincideix amb el pont del 15 d'agost

L'episodi arriba a més en un moment especialment sensible: el pont d'agost, un dels períodes amb major nombre de desplaçaments, celebracions i activitats a l'aire lliure de l'estiu.

Les tempestes intenses poden provocar en poc temps acumulacions importants d'aigua i reduir notablement la visibilitat a la carretera. El calamarsa i les ràfegues fortes de vent afegeixen altres factors de risc per a qui tinguin previst viatjar durant les hores de major inestabilitat.

Per això, abans d'iniciar un desplaçament convé consultar la situació meteorològica de la ruta i no únicament la previsió del punt d'origen o destinació. Una mateixa comunitat autònoma pot presentar situacions molt diferents entre províncies o fins i tot entre diferents zones d'una província.

Com consultar els avisos d'Aemet en temps real

Aemet actualitza els avisos meteorològics per pluges, tempestes, temperatures, vent i altres fenòmens adversos a través de Meteoalerta. El mapa permet comprovar les zones afectades, el nivell de perill, la probabilitat prevista i les hores d'inici i finalització de cada avís.

Els nivells poden canviar conforme evoluciona la situació atmosfèrica. Per aquest motiu, un territori que aparegui inicialment sense avís o en nivell groc pot experimentar modificacions posteriors si augmenta la probabilitat o intensitat prevista del fenomen.

Per a aquest episodi resulta especialment important consultar el mapa durant el divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 d'agost, ja que la posició de la DANA determinarà on es concentren finalment les tempestes més intenses.

Tempestes, calamarsa i baixada de temperatures per al cap de setmana

El escenari dibuixat per Aemet suposa, en definitiva, un canvi significatiu respecte al temps dels últims dies. La formació de la DANA estendrà les tempestes per àmplies zones de l'interior i augmentarà el risc de fenòmens adversos durant el pont.

El moment més complicat s'espera durant el dissabte 15 d'agost, quan els xàfecs podran ser localment molt forts i aparèixer acompanyats de calamarsa fins i tot superior a dos centímetres i ràfegues intenses de vent. Al mateix temps, les temperatures baixaran de manera moderada o notable en nombroses zones.

La previsió pot experimentar ajustos durant les pròximes hores. Per això, per saber exactament on hi haurà tempestes i quines comunitats tenen avisos per pluges o calamarsa, la referència ha de ser el mapa actualitzat d'Aemet abans de realitzar qualsevol desplaçament durant el pont.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins requisits ha de complir l'Aemet per emetre avisos de nivell taronja o vermell per tempestes?

L'Aemet no decideix “a ull” quan activar un avís taronja o vermell per tempestes: es guia pel sistema oficial Meteoalerta, que fixa llindars quantitatius i de risc diferents per a cada zona del país. Aquests llindars es basen, sobretot, en la intensitat de la pluja en poc temps, l'acumulació total, la probabilitat de calamarsa i ratxes molt fortes de vent, la probabilitat que es produeixi i la vulnerabilitat del territori.

El sistema Meteoalerta de l'Aemet

Segons explica la pròpia Aemet i resumeix el Ministeri de l'Interior en diverses notes de Protecció Civil (nota 28/08/2024, nota 10/07/2025), els avisos es basen en:

  • Fenomen previst: en el cas de tempestes, ruixats intensos sovint amb calamarsa i aparell elèctric.
  • Intensitat i acumulació de pluja (litres per m² en 1, 3, 12 hores, etc.).
  • Ratxes de vent associades a la tempesta.
  • Probabilitat de producció (baixa, mitjana, alta).
  • Vulnerabilitat local: els llindars s'ajusten a cada zona. En l'entrevista a un delegat de l'Aemet s'explica que els llindars s'adapten “a les condicions climàtiques de cada regió i als efectes sobre la població” (per exemple, s'exigeixen valors més alts en zones acostumades al mal temps que a la costa).

El resultat són tres colors de risc: groc (baix), taronja (important) i vermell (extrem), tal com sintetitza també una guia divulgativa recent de Demòcrata: “Avisos de AEMET y alertas al móvil”.

Requisits típics per a un avís taronja per tempestes

L'avís taronja es reserva per a episodis de risc important, amb capacitat de causar incidències rellevants (inundacions puntuals, problemes de trànsit, danys materials i risc per a persones vulnerables). Els criteris, sempre adaptats a cada província o comarca, solen incloure:

  • Intensitat horària de pluja elevada. En notes oficials recents es mencionen, per exemple, episodis amb:
    • 30 l/m² en 1 hora com a ordre de magnitud per a un avís taronja per tempestes en zones de l'interior (exemple: avisos a la Sierra Norte de Sevilla amb “precipitació acumulada en una hora de 30 mm”, Junta d'Andalusia, 19/06/2024).
    • Acumulacions de 20 l/m² en 1 hora i 150 l/m² en 12 hores a les Illes Balears associades a avisos taronges per pluges i tempestes (Govern balear, 07/11/2025).
    Aquests valors són exemples d'episodis reals, no una taula única per a tota Espanya, però il·lustren la magnitud.
  • Tempestes amb probabilitat apreciable de calamarsa i ratxes molt fortes. Diversos avisos taronges es formulen específicament per:
    • “Tempestes acompanyades de calamarsa gran i ratxes de vent molt fortes” (Comunitat Valenciana, 16/06/2025 i 07/05/2025).
  • Probabilitat suficient que el fenomen afecti una part significativa de la zona d'avís, segons els models de predicció i el radar.

Requisits típics per a un avís vermell per tempestes

L'avís vermell és el màxim nivell i, segons l'Aemet, s'utilitza només davant de “risc meteorològic extrem”, és a dir, fenòmens extraordinaris amb capacitat de causar danys molt greus i generalitzats. En la pràctica, per a tempestes implica:

  • Precipitacions torrencials o extraordinàries en terminis curts, amb acumulacions que, en episodis recents, han estat de l'ordre de:
    • Fins a 180 l/m² en 12 hores o fins i tot en 3–4 hores en zones del litoral de València, Castelló o Tarragona durant danàs i borrasques intenses.
    • 120 l/m² en 12 hores en part d'Andalusia en un episodi amb avís vermell per pluges (borrasca Emilia, desembre de 2025).
    De nou, són exemples de situacions reals recollides en notes oficials, no llindars únics per a tot el país.
  • Tempestes molt organitzades, amb calamarsa significativa i ratxes molt fortes, que incrementen el risc d'inundacions sobtades, despreniments, caiguda d'arbres i afectació greu a infraestructures.
  • Alta probabilitat que aquest escenari es materialitzi, segons els models numèrics, l'anàlisi de la DANA o borrasca associada i la situació del terreny (sòls ja saturats, cursos alts, etc.).

Un sistema basat en llindars locals i risc

Dues idees clau per entendre aquests requisits:

  • No existeix un únic nombre fix per a tota Espanya. El propi personal de l'Aemet explica que els llindars s'ajusten per zones en funció del clima habitual i dels impactes esperables: el que és taronja en una comarca pot ser només groc en una altra més acostumada a pluges fortes, i viceversa.
  • El nivell de l'avís reflecteix tant la intensitat prevista com el risc per a la població. Per això el mateix valor de pluja pot portar a un avís diferent si coincideix amb zones molt urbanitzades, cursos ja carregats, turisme massiu, etc.

En resum, l'Aemet emet avisos taronges per tempestes quan preveu ruixats molt intensos, sovint amb calamarsa i vent fort, capaços de causar problemes importants en una zona concreta; i reserva el vermell per a episodis excepcionals, amb pluges torrencials i tempestes molt severes que suposen un perill extrem i generalitzat per a persones i infraestructures.

Quines són les competències de l'Agència Estatal de Meteorologia en la gestió de fenòmens adversos?

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és el Servei Meteorològic Nacional d'Espanya i l'autoritat meteorològica de l'Estat, segons el Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el seu Estatut (BOE-A-2008-2597). En l'àmbit dels fenòmens meteorològics adversos, les seves competències s'orienten a la vigilància, l'emissió d'avisos, el suport tècnic a Protecció Civil i a altres autoritats, i la informació a la ciutadania i a sectors especialment sensibles (transport, incendis forestals, etc.).

1. Vigilància i alerta primerenca

L'Estatut d'AEMET li atribueix, com a competències bàsiques:

  • Elaboració, subministrament i difusió d'informacions meteorològiques i prediccions d'interès general per als ciutadans a tot l'àmbit nacional, així com l'emissió d'avisos i prediccions de fenòmens meteorològics que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns (art. 8.a RD 186/2008).
  • Vigilància contínua, eficaç i sostenible de les condicions meteorològiques i climàtiques i de l'estructura i composició de l'atmosfera sobre el territori nacional (art. 8.f).
  • Manteniment i actualització del registre històric de dades meteorològiques i climatològiques, clau per caracteritzar riscos, recurrències i tendències (art. 8.g).
  • Gestió de les xarxes d'observació, infraestructures i sistemes de telecomunicació necessaris per a aquesta vigilància i per a la difusió d'avisos (art. 8.h).

Amb això, AEMET sosté el sistema d'avís primerenc davant fenòmens com pluges intenses, temporals de vent i mar, onades de calor i fred, nevades, tempestes severes o calitja, donant suport així la presa de decisions preventives de les autoritats de protecció civil.

2. Coordinació amb Protecció Civil i altres organismes

L'Estatut d'AEMET estableix que el servei públic meteorològic de l'Estat ha d'atendre de forma prioritària a les institucions públiques competents en matèria de protecció civil, defensa i seguretat de l'Estat (art. 1.4.a). Això es tradueix en:

  • Subministrament directe de prediccions, avisos i productes específics als òrgans de coordinació de Protecció Civil (nacional, autonòmica i local).
  • Participació en la planificació d'emergències sectorials. Per exemple, el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals (Resolució de 31 d'octubre de 2014, BOE-A-2014-11493) cita expressament l'Estatut d'AEMET com a norma de referència per a les competències i funcions de l'Agència en l'àmbit de les prediccions meteorològiques.
  • L'Estratègia Nacional de Protecció Civil (Ordre PCI/488/2019, BOE-A-2019-6348) identifica els fenòmens meteorològics adversos com un dels riscos principals, recolzant-se en la capacitat d'AEMET per a la seva observació i predicció.

3. Informació al públic i als mitjans

AEMET té el mandat exprés de difondre informacions meteorològiques i prediccions d'interès general (art. 8.a RD 186/2008). En el context de fenòmens adversos això implica:

  • Publicar avisos per nivells (groc, taronja, vermell) i notes explicatives per a la població.
  • Facilitar dades i prediccions a mitjans de comunicació i a portals públics, afavorint l'accessibilitat i comprensió de la informació.
  • Realitzar activitats de comunicació i formació en matèria meteorològica i climatològica (art. 8.m), essencials per a la cultura de la prevenció.

4. Suport tècnic durant emergències

Més enllà de l'emissió d'avisos, AEMET presta un suport tècnic específic en la gestió operativa d'emergències:

  • El Pla Estatal d'Incendis Forestals estableix que AEMET elabora diàriament prediccions per a tot el territori nacional de les variables meteorològiques necessàries per calcular índexs de perill d'incendi, i que aquesta informació es posa a disposició dels òrgans de direcció dels plans autonòmics i estatal.
  • AEMET, a través de les seves unitats operatives del Sistema Nacional de Predicció, ha de prestar suport a les tasques d'extinció en temps real, proporcionant prediccions detallades, evolucions esperades del vent, canvis d'estabilitat, etc.
  • L'Estatut contempla l'assessorament i serveis de valor afegit a Administracions públiques en suport a les seves polítiques i operacions (art. 8.d i 8.e), cosa que inclou l'acompanyament tècnic durant episodis d'inundacions, temporals costaners o onades de calor.

5. Altres funcions relacionades

Finalment, AEMET té competències complementàries que incideixen en la gestió de fenòmens adversos a mitjà i llarg termini:

  • Suport a les polítiques mediambientals i assessorament sobre variabilitat i canvi climàtic (art. 8.d), crucial per entendre l'evolució de la freqüència i intensitat de fenòmens extrems.
  • Elaboració i actualització d'escenaris de canvi climàtic (art. 8.o), que serveixen de base a la planificació de la protecció civil i l'adaptació al risc.
  • Realització d'investigació i desenvolupament en ciències atmosfèriques i en noves tècniques de predicció (art. 8.i), millorant l'anticipació i fiabilitat dels avisos.
  • Participació en organismes i programes internacionals (OMM, EUMETSAT, CEPPM, etc.) per a l'intercanvi de dades i productes essencials (art. 8.j–l), que reforça la capacitat espanyola de seguiment de fenòmens d'escala gran.

En conjunt, AEMET no dirigeix les emergències, però és el node tècnic essencial que proporciona la informació meteorològica i climàtica sobre la qual es recolzen Protecció Civil i la resta d'autoritats per prevenir, planificar i gestionar els fenòmens meteorològics adversos.

Quines comunitats autònomes han implantat sistemes propis d'alerta meteorològica similars a Meteoalerta?

A partir de la documentació consultada, es pot afirmar que només unes poques comunitats autònomes han desenvolupat sistemes propis d'alerta vinculats directament al seu servei meteorològic o a plans específics d'emergències, que funcionen de forma similar —encara que no idèntica— a Meteoalerta d'AEMET. Destaquen, sobretot, Galícia, País Basc i Catalunya, i en menor mesura Illes Balears amb un pla de protecció civil molt estructurat basat en avisos d'AEMET.

1. Galícia: MeteoGalicia i el sistema “MeteoAlerta”

Galícia és un dels casos més clars de sistema autonòmic d'alerta meteorològica. La comunitat disposa d'un servei meteorològic propi, MeteoGalicia, amb una àmplia xarxa d'observació i models propis. La Xunta subratlla que MeteoGalicia “permet avisar tant la ciutadania com les diferents administracions de qualsevol paràmetre […] que pugui suposar un risc” i ho defineix explícitament com un “servei meteorològic propi” amb una xarxa d'unes 160 estacions i sistemes avançats de modelització (nota 10/10/2024).

A més, la Xunta explica que MeteoGalicia utilitza un sistema específic denominat MeteoAlerta, “encarregat d'establir els llindars per sobre dels quals s'han d'activar els diferents nivells d'avís en cadascuna de les 17 zones en què es divideix la Comunitat” (nota 25/01/2025). És, per tant, un sistema autonòmic d'avisos amb els seus propis llindars i zonificació interna, anàleg en concepció a Meteoalerta d'AEMET.

2. País Basc: Euskalmet i el Sistema d'Alertes Meteorològiques d'Euskadi

El País Basc compta amb l'Agència Basca de Meteorologia, Euskalmet, integrada al Departament de Seguretat. El Govern basc parla expressament d'un “Sistema d'Alertes Meteorològiques d'Euskadi”, gestionat per Euskalmet, que emet avisos grocs, taronges i, si escau, vermells.

El 2024 aquest sistema s'havia activat 232 vegades, amb 207 avisos grocs i 25 alertes taronges, segons un informe oficial del Consell de Govern (nota 23/12/2024). El text deixa clar que es tracta d'un sistema propi d'avisos i alertes meteorològiques autonòmiques, enfocat a minimitzar riscos mitjançant l'activació de colors i nivells, una lògica molt similar a la de Meteoalerta.

3. Catalunya: Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat)

Catalunya disposa del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que emet les seves pròpies “Situacions Meteorològiques de Perill” (SMP). Una nota oficial explicant la nova app de Meteocat assenyala que des de l'aplicació es poden consultar “els avisos oficials de Situacions Meteorològiques de Perill vigents” i que l'usuari pot configurar notificacions per a diferents tipus de fenòmens (pluja, vent, calor, fred, etc.) (nota 24/05/2024).

A més, les alertes de protecció civil davant inundacions (pla INUNCAT) es recolzen en les prediccions i avisos del Meteocat, que eleva nivells a taronja o similars en funció de la intensitat prevista de la precipitació, com recullen diverses informacions de Protecció Civil catalana. Aquest esquema d'avisos graduats i propis per al territori català constitueix de facto un sistema autonòmic d'alerta meteorològica.

4. Illes Balears: Pla METEOBAL (protecció civil)

A les Illes Balears no existeix un servei meteorològic autonòmic tan desenvolupat com MeteoGalicia o Meteocat, però sí un pla específic de protecció civil lligat a la meteorologia adversa, denominat Pla METEOBAL. El Govern balear convoca el “Comitè Tècnic Assessor del Pla METEOBAL per al seguiment de la borrasca” i estructura la resposta d'emergències en funció dels avisos d'AEMET (nota 08/11/2025).

En aquest cas, el component “pròpi” no és tant un sistema meteorològic d'avisos independent, sinó un pla autonòmic d'alertes i gestió estructurat específicament al voltant de fenòmens meteorològics adversos, que utilitza la informació i nivells d'AEMET com a base.

5. Resta de comunitats autònomes

En altres comunitats autònomes, els documents consultats mostren sobretot dos tipus de situacions:

  • Reforç d'unitats d'anàlisi de riscos i emergències que utilitzen els avisos d'AEMET com a insum principal (per exemple, l'Agència d'Emergències d'Andalusia, que integrarà paràmetres locals addicionals juntament amb els avisos d'AEMET per decidir quan activar una alerta de protecció civil).
  • Ús intensiu de Meteoalerta d'AEMET i de la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil, sense que es mencioni l'existència d'un sistema autonòmic d'avisos meteorològics tan clarament diferenciat com a Galícia, País Basc o Catalunya.

En resum, les comunitats que destaquen per haver implantat sistemes propis d'alerta meteorològica, comparables en lògica i funcionament a Meteoalerta, són Galícia (MeteoGalicia–MeteoAlerta), País Basc (Euskalmet i el seu Sistema d'Alertes Meteorològiques) i Catalunya (Meteocat i les Situacions Meteorològiques de Perill, integrades en plans com INUNCAT), mentre que Illes Balears disposa d'un pla autonòmic d'emergències (METEOBAL) específicament orientat a episodis meteorològics adversos basat en els avisos estatals d'AEMET.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin fenomen meteorològic provocarà el canvi brus de temps durant el pont del 15 d'agost?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el dia assenyalat per Aemet com el més advers de l'episodi de tempestes?

Pregunta" 2 de 3

Quina mida pot assolir el calamarsa durant les tempestes previstes segons Aemet?

Pregunta" 3 de 3