El concepte de l’‘arrelament’ va aparèixer per primera vegada en l’ordenament jurídic espanyol amb la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Des d’aleshores ha anat evolucionant, fins a la seva última actualització en el Reglament d’Estrangeria vigent des de maig de 2025. Actualment, la via de l’arrelament estableix uns requisits diferents dels de la regularització extraordinària aprovada al gener pel Govern d’Espanya.
Segons l'Observatori Permanent de la Immigració (OPI), 214.085 persones de 16 anys o més amb autorització de residència per arrelament estaven treballant i cotitzant a la Seguretat Social al nostre país a 31 de desembre de 2025. El creixement respecte a l'any anterior és d'un 39%.
El 46% d'aquests cotitzants via arrelament presentava un contracte indefinit a temps complet i les seccions d'activitat predominants van ser l'hostaleria (17%; 37.036 persones), les activitats administratives (14%; 29.680), la construcció (13%; 27.734) i el comerç (13%; 27.182).
Tipus i requisits per a l'arrelament
Les autoritzacions de residència temporal per raons d'arrelament poden ser dels tipus següents:
- Segona oportunitat.
- Sociolaboral.
- Social.
- Socioformatiu.
- Familiar.
I els requisits principals, tal com estableix la normativa, són:
- Trobar-se a Espanya i no tenir la condició de sol·licitant de protecció internacional en el moment de la presentació de la sol·licitud ni durant la seva tramitació. A aquest efecte, s'entendrà per sol·licitant de protecció internacional aquella persona estrangera que hagi formulat una sol·licitud de protecció internacional sobre la qual no s'hagi adoptat una resolució ferma en seu administrativa, i, si escau, judicial.
- Haver romàs en territori nacional de forma continuada durant, almenys, els dos anys anteriors a la presentació d'aquesta sol·licitud. A aquests efectes, quan la persona estrangera hagi estat sol·licitant de protecció internacional, no serà computable el temps de permanència a Espanya durant la tramitació de la sol·licitud de protecció internacional fins a la seva resolució ferma en seu administrativa, i, si escau, judicial. L'arrelament familiar no requerirà cap permanència mínima.
- No representar una amenaça per a l'ordre públic, seguretat o salut pública.
- No tenir antecedents penals a Espanya i als països on hagi residit durant els cinc últims anys anteriors a la data d'entrada a Espanya, per delictes previstos en l'ordenament jurídic espanyol.
- No figurar com a rebutjable en l'espai territorial de països amb els quals Espanya tingui signat un conveni en tal sentit.
- Si escau, no trobar-se dins del termini de compromís de no retorn a Espanya.
- Haver abonat la taxa per la tramitació del procediment.
Diferències amb la regularització extraordinària
Per acollir-se a la regularització extraordinària que està preparant el Govern, s'exigirà una permanència continuada de, com a mínim, cinc mesos en el moment de la sol·licitud i haver residit a Espanya abans del 31 de desembre de 2025. Un altre dels requisits indispensables és el de no tenir antecedents penals.
Des del Govern d'Espanya, assenyalen que, tot i que no coincideixi amb les condicions de la via de l'arrelament, la regularització és “plenament compatible i complementària amb el Reglament d'Estrangeria”. La reforma de 2025 d'aquest, afegeixen, “estableix un marc estructural i prospectiu per a la gestió de la migració, però no pot, per la seva pròpia naturalesa, resoldre de forma automàtica situacions d'irregularitat acumulades durant més d'una dècada. La regularització extraordinària actua sobre aquest estoc heretat, permetent “posar el comptador a zero” i garantint que el nou marc funcioni de forma eficaç, amb seguretat jurídica i sense reproduir dinàmiques d'exclusió”
Asseguren que “els resultats avalen el model: en poc més de sis mesos, el Reglament d'Estrangeria va incrementar en un 11,6% els expedients resolts, amb 90.000 més que el 2024, dels quals el 54% es van tramitar ja amb el nou reglament. A més, es van concedir més de 95.000 autoritzacions per arrelament i es van triplicar les sol·licituds per estudis, reflectint una política migratòria més previsible, humana i útil”.