El calor dóna una treva, però arriba el granís: les zones en alerta per tempestes aquesta tarda

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) només activa un avís vermell per calor quan es preveu una situació de temperatures excepcionalment altes, molt per sobre dels valors habituals de la zona, amb capacitat real de generar un risc extrem per a la població. No existeix un únic nombre de graus vàlid per a tota Espanya: els llindars es fixen per províncies i zones, en funció de la seva climatologia. A més de la temperatura prevista, es valora la durada de l'episodi, l'extensió geogràfica afectada i el nivell de confiança del pronòstic. L'avís vermell forma part del sistema oficial Meteoalerta, que es coordina després amb Protecció Civil i amb el Pla Nacional d'actuacions preventives davant temperatures extremes sobre la salut.

Encaix de l'avís vermell en el sistema d'avisos d'AEMET

AEMET utilitza quatre nivells d'avís per fenòmens adversos (entre ells les temperatures màximes extremes):

• Verd: absència de risc meteorològic significatiu.
• Groc: risc per a activitats concretes, però en general limitat.
• Taronja: risc important per a la població; temperatures molt altes per a la zona.
• Vermell: risc extrem, amb fenomen meteorològic d'intensitat excepcional i probabilitat alta d'impacte greu sobre la població.

El nivell vermell, per tant, no és simplement “més graus” que el taronja, sinó que indica un canvi qualitatiu: s'espera una onada de calor de caràcter excepcional, amb potencial per causar danys generalitzats i afectar especialment els col·lectius vulnerables.

Llindars i criteris d'activació

Els requisits que maneja AEMET per activar l'avís vermell per calor poden sintetitzar-se així:

• Llindars adaptats a cada zona: AEMET defineix llindars específics de temperatura màxima i, en ocasions, mínima, per a cada província o àrea de predicció. No és el mateix límit a, per exemple, Sevilla que a Astúries. Es consideren valors climatològics (percentils) de cada zona.
• Caràcter excepcional de les temperatures: l'avís vermell s'associa a temperatures clarament fora del normal per a aquell lloc i època de l'any, típiques d'una onada de calor intensa, no d'un dia calorós aïllat.
• Durada de l'episodi: sol requerir-se que la superació de llindars no sigui puntual, sinó que es mantingui almenys durant una part significativa del dia i, idealment, diversos dies consecutius en el marc d'un episodi.
• Extensió geogràfica: l'avís es declara per zones de predicció homogènies dins de cada província; per arribar a vermell, la previsió ha d'afectar una part apreciable d'aquella zona, no només un punt aïllat.
• Nivell de confiança: AEMET exigeix una probabilitat suficientment alta (habitualment al voltant del 40-70 % o superior, segons el fenomen) que s'assoleixin o superin els llindars. Si la incertesa és major, es pot optar per un nivell taronja mentre es reavalua.
• Enfocament de risc, no només termomètric: encara que el criteri de base són els graus previstos, el nivell vermell respon a la idea de “risc extrem”. És a dir, es té en compte la capacitat d'aquests valors de produir impactes greus sobre la salut, els serveis i l'activitat.

Relació amb el Pla Nacional davant temperatures extremes

El sistema d'avisos d'AEMET es coordina amb el Pla Nacional d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures sobre la salut, gestionat pel Ministeri de Sanitat. Aquest pla s'articula a través d'una Comissió Interministerial creada per l'Ordre PRE/1518/2004 (Ordre PRE/1518/2004), modificada posteriorment per l'Ordre PRE/3310/2004 (Ordre PRE/3310/2004) i l'Ordre PRE/2262/2005 (Ordre PRE/2262/2005).

Aquestes ordres no fixen els graus exactes per als avisos d'AEMET, però sí estableixen l'estructura de coordinació entre Sanitat, Protecció Civil i l'organisme meteorològic per activar mesures preventives quan es produeixin episodis de calor extrem. L'AEMET, mitjançant els seus avisos taronja i vermell, proporciona la base meteorològica que dispara nivells sanitaris i de Protecció Civil (obertura de dispositius d'emergència, recomanacions a la població, reforç de serveis, etcètera).

Què significa en la pràctica un avís vermell per calor

En la pràctica, quan es declara un avís vermell per calor en una zona concreta, pot interpretar-se que:

• S'esperen temperatures màximes (i sovint mínimes nocturnes elevades) excepcionalment altes per a aquella zona i època.
• L'episodi té capacitat de provocar un augment clar de la morbiditat i mortalitat, sobretot en majors, persones malaltes, treballadors a l'aire lliure i població sense recursos per climatitzar les seves vivendes.
• Protecció Civil recomana limitar al màxim l'exposició al sol, reorganitzar horaris de treball, extremar la vigilància de col·lectius vulnerables i seguir de prop les indicacions sanitàries.

En resum, l'AEMET activa l'avís vermell per calor quan concurren, sobre una zona àmplia, temperatures previstes clarament excepcionals per a la climatologia local, amb alta probabilitat de donar-se i amb potencial per generar un risc extrem per a la salut i els serveis. La clau no és un nombre únic de graus, sinó la combinació d'intensitat, durada, extensió i nivell de risc associat.

En el marc més ampli de la normativa i planificació estatal davant fenòmens extrems i protecció civil, aquests avisos s'insereixen en estratègies com l'Estratègia Nacional de Protecció Civil publicada per Ordre PCI/488/2019 (Estratègia de Protecció Civil 2019) i la seva actualització per Ordre PJC/1430/2024 (Estratègia de Protecció Civil 2024), que contemplen de forma general la resposta davant riscos derivats del canvi climàtic i dels episodis de temperatures extremes.

Altres enllaços normatius citats a les fonts d'investigació, encara que no tracten específicament dels avisos vermells per calor, són: [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç].

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) té, per Estatut, la competència principal d'elaborar i difondre la informació meteorològica oficial d'interès general i, dins d'ella, emetre avisos sobre fenòmens que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns. A més, ha de mantenir una vigilància contínua de l'atmosfera sobre el territori nacional i gestionar les xarxes d'observació necessàries per sustentar aquestes alertes. També assumeix funcions específiques de suport a la navegació aèria i marítima i a les Forces Armades i Forces i Cossos de Seguretat. Tot això s'articula en el Reial Decret 186/2008, que aprova el seu Estatut, i en la seva correcció d'errors [enllaç].

Marc jurídic bàsic d'AEMET

La creació i el marc de competències d'AEMET s'estableixen en el Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, que aprova el seu Estatut com a Agència Estatal encarregada dels serveis meteorològics de l'Estat, en el marc de la Llei 28/2006 d'agències estatals (esmentada en el propi preàmbul de l'Estatut). Aquest reial decret va ser objecte de correcció d'errors mitjançant la publicació identificada com a correcció d'errors.

L'Estatut defineix AEMET com el Servei Meteorològic Nacional d'Espanya, integrant-la en les xarxes i compromisos internacionals (Organització Meteorològica Mundial, EUMETSAT, EUMETNET, etc.), cosa que és rellevant per a la vigilància i l'intercanvi de dades necessàries per a la predicció i els avisos.

Competència d'emissió d'avisos i “alertes”

El nucli jurídic de les seves competències d'alertes està en el llistat de funcions de l'Estatut. En particular, s'estableix que correspon a AEMET:

• Emetre avisos sobre fenòmens adversos: L'agència té atribuïda “l'elaboració, el subministrament i la difusió de les informacions meteorològiques i prediccions d'interès general per als ciutadans a tot l'àmbit nacional, i l'emissió d'avisos i prediccions de fenòmens meteorològics que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns materials”. Aquesta és la base legal que sustenta el que, en el llenguatge comú, es coneixen com a alertes o avisos de fenòmens meteorològics adversos.
• Vigilància contínua de l'atmosfera: Se li assigna “el manteniment d'una vigilància contínua, eficaç i sostenible de les condicions meteorològiques, climàtiques i de l'estructura i composició física i química de l'atmosfera sobre el territori nacional”. Aquesta vigilància és el suport tècnic i científic que permet detectar situacions de risc i activar els avisos.
• Xarxes d'observació i sistemes tècnics: També li competeix “l'establiment, desenvolupament, gestió i manteniment de les diferents xarxes d'observació, sistemes i infraestructures tècniques necessàries per al compliment de les funcions de l'Agència”. Sense aquesta infraestructura (radar, satèl·lits, estacions, sistemes de telecomunicacions) no seria possible una emissió fiable i contínua d'avisos.

Aquestes previsions de l'Estatut articulen la cadena completa: observació i vigilància contínua, predicció, identificació de riscos per a persones i béns i emissió i difusió dels corresponents avisos meteorològics.

Àmbits sectorials de les alertes i avisos

Més enllà del públic general, AEMET té funcions específiques que condicionen el tipus d'avisos que emet:

• Navegació aèria i marítima: L'Estatut li atribueix “la provisió de serveis meteorològics de suport a la navegació aèria i marítima necessaris per contribuir a la seguretat, regularitat i eficiència del trànsit aeri i a la seguretat del trànsit marítim”. Això inclou informació i avisos específics per a aquests sectors.
• Defensa i seguretat: L'Agència ha de proporcionar “la informació meteorològica necessària per a les Forces Armades, la defensa nacional i per a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, així com la prestació del suport meteorològic adequat per al compliment de les seves missions”. Això implica emetre productes i avisos adaptats a necessitats operatives crítiques.
• Administracions Públiques i sectors sensibles: L'Estatut preveu la prestació d’“assessorament i serveis meteorològics i climatològics de valor afegit” a Administracions i institucions públiques i privades, cosa que permet que els avisos i prediccions s'adaptin a sectors particularment sensibles al temps i al clima.

Dimensió internacional i cooperació en vigilància

L'Estatut també subratlla que AEMET representa l'Estat en organismes internacionals relacionats amb l'observació i predicció meteorològica i l'estudi del clima, i li assigna el “compliment dels compromisos d'Espanya que es derivin dels programes de l'OMM o altres organismes internacionals, especialment pel que fa a l'intercanvi internacional de dades i productes necessaris per als Serveis Meteorològics Nacionals d'altres països (Programa de la Vigilància Meteorològica Mundial) i els programes d'Eumetnet”. Això reforça el seu paper en sistemes d'alerta primerenca d'abast regional i global.

Altres disposicions relacionades en el BOE

En l'entorn d'AEMET i d'altres organismes estatals apareixen diverses normes d'organització interna, seus electròniques, preus públics i delegacions de competències que no regulen directament les alertes, però contextualitzen el seu funcionament: resolucions sobre preus públics de serveis meteorològics i climatològics (serveis meteorològics), seus electròniques (seu electrònica d'AEMET, seu electrònica AEMPS), delegacions i avocacions de competències (delegació en AEMET, avocació AEMET), composició de taules de contractació (2009, 2012, 2013, 2020), creació de fitxers de dades personals (creació fitxers, correcció, modificació, nova modificació) o bases de beques de formació (beques AEMET).

Altres normes citades en el mateix context legislatiu, encara que d'altres organismes o matèries (com l'Estatut de l'Agència Espacial Espanyola, l'Estatut de l'Agència Espacial, el Reial Decret-llei 10/2021 sobre la borrasca Filomena, resolucions sobre UAS [enllaç], gas natural [enllaç] i [enllaç], l'Agència Espanyola de Medicaments [enllaç], l'Agència Estatal BOE [enllaç], o la gestió de personal i dades en altres organismes —AEAT 2004, AEAT 2002, Medi Ambient 2001, diverses correccions d'errades [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]—, així com l'acord amb EUMETSAT [enllaç] i l'acceptació del protocol d'esmena d'EUMETSAT [enllaç], o normes com la Llei de Pressupostos 2009 [enllaç], el III Pla d'igualtat a l'AGE [enllaç], la creació de l'Agència de Seguretat Ferroviària [enllaç], l'Agència de Seguretat Aèria [enllaç] i resolucions de l'Agència d'Avaluació [enllaç]—, completen el context institucional però no modifiquen les competències d'AEMET en matèria d'avisos.

En els últims dies s'han activat avisos per fenòmens meteorològics adversos en diverses comunitats autònomes a més de la que vostè menciona. Destaquen els avisos per calor extrem al País Basc, Andalusia i Galícia, així com episodis d'onada de calor a escala estatal que afecten especialment el quadrant sud-oest, la vall de l'Ebre, el nord-est peninsular i Canàries. A Canàries, a més, s'han gestionat prealertes tant per temperatures màximes com per fenòmens costaners. A això s'hi sumen plans municipals d'emergència per calor en ciutats com Madrid, Vitòria-Gasteiz o Saragossa.

Avisos per altes temperatures

País Basc (Euskadi): el Govern Basc ha activat una alerta taronja per temperatures altes extremes a l'interior d'Euskadi (zona cantàbrica interior, zona de transició i eix de l'Ebre) per al dimarts 28 i el dimecres 29 de juliol, amb màximes previstes de fins a 38–39 ºC, i avisos grocs a la costa en determinats trams horaris, segons la nota oficial recollida a Govern Basc.

Andalusia: l'Agència d'Emergències d'Andalusia informa que AEMET manté avís taronja per temperatures superiors a 40 ºC (fins a 41 ºC a Còrdova) i que la resta de províncies, excepte Almeria, queden en avís groc per calor, amb especial incidència a la Campiña cordovesa, Conca del Genil i diverses comarques de Jaén (Junta d'Andalusia).

Galícia: la Xunta ha fixat per a la muntanya d'Ourense i la zona de Valdeorras un nivell 1 (groc) d'alerta per episodi d'onada de calor, en el marc del Pla d'Actuacions davant altes temperatures (Xunta de Galícia).

Canàries: el Govern de Canàries va declarar una prealerta per temperatures màximes a Fuerteventura, Gran Canària i Tenerife, ja finalitzada el 25 de juliol en remetre la situació ([enllaç]). A més, s'havia activat i posteriorment donat per conclosa una prealerta per fenòmens costaners a La Palma, La Gomera, El Hierro, Tenerife i Gran Canària ([enllaç]).

Àmbit estatal: Protecció Civil i Emergències, en coordinació amb AEMET, ha alertat per la quarta onada de calor de l'estiu, des de dimecres 29 de juliol almenys fins al 2 d'agost, assenyalant com a zones més afectades les valls fluvials del quadrant sud-oest, la vall de l'Ebre, les depressions del nord-est, les valls pirinenques i Canàries, amb màximes previstes de 40–42 ºC en àmplies àrees (Ministeri de l'Interior).

Plans i avisos municipals

Diversos ajuntaments han complementat els avisos d'AEMET i dels plans autonòmics amb els seus propis mecanismes:

• Vitòria-Gasteiz (País Basc): activació de l'alerta taronja del Pla de Calor els dies 28 i 29 de juliol, amb màximes de fins a 37–38 ºC (Ajuntament de Vitòria-Gasteiz).
• Saragossa (Aragó): activació de l'alerta taronja del Pla Municipal d'Emergències per onada de calor davant un nou episodi extrem sobre la capital aragonesa (Ajuntament de Saragossa).
• Madrid (Comunitat de Madrid): l'Ajuntament ha activat el Pla per altes temperatures després de l'avís d'onada de calor, amb mesures específiques per a col·lectius vulnerables ([enllaç]).

Context polític i de protecció civil

Des de la perspectiva política i de protecció civil, el Govern central està emmarcant aquests avisos en la gestió d'una emergència climàtica més àmplia. El Ministeri de l'Interior ha emès directrius estatals lligades a l'onada de calor i al risc extrem d'incendis, i el president del Govern ha abordat reiteradament la relació entre aquests fenòmens extrems, els grans incendis a Madrid i Àvila i la necessitat de reforçar la coordinació amb comunitats autònomes i entitats locals, per exemple en la declaració de zones afectades per emergències de protecció civil ([enllaç]) o en les seves compareixences des dels llocs de comandament avançats (Navalcarnero, balanç polític, Navaluenga, Castelló).

Referències meteorològiques i de premsa addicionals

Per completar el panorama recent d'avisos d'AEMET per calor, tempestes, pluja, vent o risc d'incendis en diferents comunitats, poden consultar-se també aquestes informacions del diari Demócrata i altres mitjans: Demócrata explica avisos AEMET, tempestes avui a Espanya, tempestes i calamarsa, nova onada de calor, onada de calor i avisos, tempestes a València, mapa d'avisos, avisos Es-Alert a Madrid, canícula i calor extrem, avisos per calor fins a 43 ºC, risc d'incendis i avisos, cúpula de calor, temps avui i avisos per calor, onada de calor i AEMET, massa d'aire polar i tempestes, rebentada tèrmica a València, temperatures i mapes d'avisos, així com diverses peces sobre incendis i la seva relació amb aquestes onades de calor (incendis Espanya, mapa d'incendis 25 juliol, mapa d'incendis 28 juliol, mapa d'incendis 31 juliol, reunió del comitè estatal d'emergències, UME i incendis, Marlaska i dies crítics, Marlaska i balanç, Sánchez sobre l'onada de calor, suport de la UE), a més d'altres peces internacionals i sectorials vinculades a l'impacte dels fenòmens extrems.