Javier Ruiz se'n va a La Séptima i deixa La 1 cap per avall: l'efecte dominó que obliga RTVE a moure les seves peces

La sortida del periodista de ‘Mañaneros 360’ desencadena una remodelació de la programació matinal de La 1: Jesús Cintora ocuparà el seu lloc, ‘Malas Lenguas’ canviarà de format i Silvia Intxaurrondo tornarà a ‘La Hora de La 1’

5 minuts

Javier Ruiz

Javier Ruiz

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Hi ha fitxatges que canvien una cadena i altres que, a més, obliguen a moure la cadena que deixen enrere. La marxa de Javier Ruiz de TVE a La Séptima pertany a la segona categoria.

El periodista abandona RTVE després d'una etapa especialment competitiva al front de Mañaneros 360 i s'incorpora al projecte de José Miguel Contreras com director editorial de la nova televisió, que té previst començar les seves emissions el proper 5 de novembre.

Però mentre La Séptima guanya un dels seus primers grans noms, La 1 ha hagut de recompondre el seu matí

La sortida de Ruiz ha provocat una espècie d'efecte dòmino a RTVE: Jesús Cintora ocuparà el lloc de Mañaneros 360 a partir del 24 d'agost; Malas Lenguas serà reformulat i reforçarà el seu tram polític amb Gonzalo Miró i Esther Palomera; i Silvia Intxaurrondo tornarà a La Hora de La 1.

En pocs dies, la televisió pública ha hagut de recol·locar diverses de les seves principals peces informatives.

Ruiz deixa un programa que estava funcionant

La marxa de Javier Ruiz té una particularitat: no es produeix després d'una etapa de mals resultats. Al contrari.

Mañaneros 360 havia aconseguit consolidar-se com una de les propostes competitives del matí televisiu. El programa va tancar juliol amb una mitjana del 17,8% de quota de pantalla, segons les dades publicades després de la comiat del periodista.

La seva última emissió, a més, va assolir un 16% de quota i 445.000 espectadors.

És a dir, RTVE no perd a Ruiz perquè el programa estigués enfonsat. El perd perquè el periodista ha decidit acceptar el projecte de La Séptima i assumir en ell una responsabilitat molt més gran que la de presentador.

Ruiz no se'n va simplement per posar-se davant d'una altra càmera. Se'n va per ajudar a construir una televisió des de dins.

Jesús Cintora pren el relleu

La resposta de RTVE té nom i cognoms: Jesús Cintora.

El periodista serà qui es col·loqui al front de Mañaneros 360 a partir del 24 d'agost, en substitució de Ruiz.

No és, per tant, una aposta continuista en sentit estricte.

Cintora té una trajectòria molt vinculada a l'anàlisi política i a l'actualitat, però la seva incorporació a Mañaneros 360 implica també assumir la conducció d'un format que ja ha trobat una posició rellevant als matins de La 1.

El repte serà doble. Primer, mantenir les dades d'audiència que Ruiz deixa enrere. Segon, aconseguir que el programa conservi la seva identitat sense limitar-se a reproduir l'etapa anterior.

La decisió de RTVE revela a més quina és una de les prioritats de la pública: mantenir una forta presència d'actualitat política durant el matí. I Cintora encaixa precisament en aquest perfil.

El segon moviment: ‘Malas Lenguas’ canvia de pell

La sortida de Ruiz no afecta únicament a Mañaneros 360.

També repercuteix en Malas Lenguas, un altre dels espais d'actualitat de la cadena pública. El programa serà reformulat i comptarà amb Gonzalo Miró i Esther Palomera en el seu tram polític.

La incorporació de Palomera aporta experiència periodística i tertuliana, mentre que Miró representa un perfil més lligat a l'entreteniment i la conversa televisiva.

L'objectiu sembla clar: fer que l'espai tingui una identitat més definida i reforçar el seu component polític.

El moviment té a més una lectura televisiva interessant. Si Cintora es fa càrrec de Mañaneros 360, RTVE necessita evitar que tota l'actualitat política del matí quedi concentrada en un únic programa.

La remodelació de Malas Lenguas permet precisament repartir aquesta oferta.

I Silvia Intxaurrondo torna a ‘La Hora de La 1’

La tercera peça del dominó és Silvia Intxaurrondo.

La periodista tornarà a La Hora de La 1 aquest dilluns 10 d'agost, recuperant un espai que coneix bé. El seu retorn adquireix una dimensió addicional per un altre motiu: Intxaurrondo va ser un dels noms que van arribar a sonar com a possible fitxatge de La Séptima.

Però Contreras ha descartat finalment la seva incorporació.

Així que mentre Ruiz creua la porta de sortida de RTVE rumb a la nova televisió, Intxaurrondo fa el camí contrari dins de la pública i torna a un dels seus espais informatius principals.

El tauler queda així molt més definit. Ruiz surt. Intxaurrondo torna. Cintora puja a Mañaneros 360. Malas Lenguas es reforma.

I La Séptima prepara el seu desembarcament.

Un curiós trasvassament entre La 1 i La Séptima

Aquí apareix probablement la part més interessant de l'operació.

La nova televisió de José Miguel Contreras ha començat a construir la seva plantilla mirant també cap a RTVE.

El cas de Ruiz és el més evident.

I si finalment es confirma la incorporació de Sarah Santaolalla, el moviment serà encara més cridaner: dos professionals vinculats al naixement de La Séptima procedirien directament de l'ecosistema de la televisió pública.

Santaolalla ha treballat a RTVE i ha participat en espais com Malas Lenguas. La seva possible incorporació al projecte de Contreras es troba, segons les informacions publicades, en converses avançades.

No seria, per tant, simplement un fitxatge. Seria un petit trasvassament de talent des de La 1 cap a una cadena que encara no ha començat a emetre.

I això té una conseqüència directa: RTVE està obligada a reconstruir part de la seva oferta mentre La Séptima comença a completar la seva.

La televisió pública perd a Ruiz, però guanya una oportunitat

La sortida de Ruiz també es pot llegir des de l'altre costat. RTVE perd un rostre consolidat, però la remodelació permet provar noves fórmules.

Cintora rep ara una oportunitat d'enorme visibilitat. Intxaurrondo recupera un espai rellevant. I Malas Lenguas pot convertir-se en un format diferent al que existia fins ara.

Què busca La Séptima amb Ruiz?

Al altre costat, Contreras aconsegueix exactament el contrari.

No necessita construir des de zero el prestigi professional de Ruiz.

El incorpora ja amb una trajectòria consolidada i amb l'experiència recent d'haver liderat un programa d'actualitat amb bons dades a La 1.

Però hi ha alguna cosa encara més important.

Ruiz no arriba únicament com a presentador. La seva responsabilitat com a director editorial significa que tindrà participació en la construcció dels continguts, el to informatiu i l'estratègia de la nova cadena.

Això converteix la seva sortida de RTVE en alguna cosa més transcendent.

La Séptima no es porta només una cara. Es porta a un dels professionals que coneix des de dins com funciona una gran televisió d'actualitat.

El mercat televisiu es mou abans de l'estrena

La Séptima no comença a emetre fins al 5 de novembre, però ja està provocant moviments.

Contreras prepara una plantilla d'entre vuit i deu rostres principals. Ruiz és el primer gran nom confirmat. Santaolalla apareix entre les professionals amb les quals es negocia.

Altres noms han sonat en les últimes setmanes.

Mentre tant, RTVE ja ha hagut de refer part de la seva programació de demà. I això converteix l'estiu de 2026 en un petit mercat de fitxatges televisius.

La gran incògnita per RTVE comença ara.

Podeu Mañaneros 360 mantenir la seva fortalesa sense Javier Ruiz?

La resposta arribarà a partir del 24 d'agost.

Fins aleshores, la cadena pública té un avantatge: no parteix de zero.

El programa ja té una audiència, una estructura i un nom reconeixible. Però també té un risc evident: part de la seva identitat estava associada a qui ho presentava.

Cintora haurà de fer seu el format. I RTVE haurà de demostrar que l'èxit de Mañaneros 360 no depenia exclusivament de Ruiz. Mentrestant, Contreras disposa de temps per fer exactament el contrari: construir una nova cadena al voltant de Ruiz i dels altres noms que aconsegueixi incorporar.

Així doncs, dues televisions i una mateixa cantera, el moviment de les quals deixa una imatge especialment curiosa, atès que, la 1 i La Séptima encara no competeixen en audiència, però ja estan competint per professionals.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació de les llicències i permisos necessaris perquè La Setena iniciï les seves emissions?

A dia d'avui, la tramitació administrativa clau perquè La Setena pugui emetre en obert per TDT ja està essencialment completada: la llicència estatal de televisió digital terrestre ha estat adjudicada i publicada al BOE, i existeix una resolució que fixa el calendari tècnic perquè el canal pugui començar a emetre a partir del 5 de novembre de 2026. El que queda per davant són passos d'execució tècnica i un context d'eventual litigi, però no nous permisos estructurals.

1. Adjudicació de la llicència estatal de TDT

El recorregut arrenca amb el concurs per a una nova llicència nacional de TDT en obert:

  • L'octubre de 2025, el Consell de Ministres va convocar el concurs públic per adjudicar una nova llicència estatal de TDT en obert, d'àmbit nacional, en compliment del nou Pla Tècnic Nacional de la TDT aprovat al març de 2025 (Demòcrata, 14/10/2025).
  • A començaments de 2026 es va confirmar que només dos candidats seguien a la cursa: Mediaset i SIETE (Serveis Integrats d'Entreteniment Televisiu), el consorci que impulsa La Setena (Audiovisual451, 4/3/2026).
  • El 26 de maig de 2026 el Ministeri per a la Transformació Digital va resoldre el concurs i va adjudicar la llicència a SIETE, Serveis Integrats Entreteniment Televisiu SL (Audiovisual451, 26/5/2026). La llicència té una vigència de 15 anys, renovable per un altre període idèntic.
  • Aquesta adjudicació es formalitza i publica mitjançant Resolució de 27 de maig de 2026 de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, que fa públic l'Acord del Consell de Ministres de 26 de maig resolent el concurs (BOE, 6/6/2026).

És a dir, des del punt de vista de llicències de servei de comunicació audiovisual televisiva d'àmbit estatal, el consorci que llança La Setena ja disposa de la llicència necessària.

2. Calendari tècnic i habilitació del canal

Un cop atorgada la llicència, la peça següent és l'encabiment tècnic a la xarxa de TDT:

  • El Reial Decret 250/2025 aprova el nou Pla Tècnic Nacional de la TDT i preveu la introducció de la tecnologia DVB‑T2 i emissions en Ultra Alta Definició (UHD), alliberant capacitat al múltiple digital MPE5 per a un nou canal estatal.
  • El 31 de juliol de 2026, el BOE publica una Resolució de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals que fixa les dates i condicions per a la redistribució dels múltiples digitals estatals i l'inici d'emissions UHD (BOE-A-2026-16750).
  • Aquesta resolució, segons la nota oficial del Ministeri, estableix que:
    • A partir del 5 de novembre de 2026 s'habilita el nou estàndard DVB‑T2 i es redistribueixen els canals.
    • A partir d'aquesta data “es podrà sintonitzar el nou canal de TDT, La Setena”, la qual llicència va ser adjudicada el 26 de maig al consorci SIETE (nota del Ministeri, 31/7/2026).

Paral·lelament, la premsa sectorial i generalista recull que La Setena s'ha fixat com a data d'inici d'emissions el 5 de novembre de 2026, coincidint amb aquest calendari tècnic, i que la llicència ja està vinculada al consorci SIETE i al seu projecte de canal d'actualitat (Audiovisual451; Demòcrata).

3. Paper de la CNMC i situació global

En la documentació localitzada no apareix una resolució específica de la CNMC relativa a la concessió de la llicència de La Setena, fet que encaixa amb l'esquema habitual: la llicència de TDT d'àmbit estatal l'atorga el Govern (Consell de Ministres i Secretaria d'Estat), mentre que la CNMC exerceix funcions de supervisió i competència sobre el mercat audiovisual.

Sí que es menciona, en cobertura de Demòcrata, que Vox ha recorregut davant l'Audiència Nacional l'adjudicació de la nova llicència estatal de TDT al consorci que impulsa La Setena, fet que introdueix un element d'incertesa jurídica sobre el procés de concessió. No consta, en les fonts consultades, que aquest recurs hagi paralitzat o suspès l'eficàcia de la llicència ni del calendari tècnic.

4. Conclusió sobre l'estat de la tramitació

Amb la informació oficial i periodística disponible, la situació es pot resumir així:

  • Llicència estatal de TDT: adjudicada i publicada al BOE a SIETE, el consorci que impulsa La Setena.
  • Marc tècnic i espectre: definit pel Pla Tècnic Nacional de la TDT i per la resolució de 23/27 de juliol de 2026, que fixa el 5 de novembre com a data a partir de la qual es pot sintonitzar La Setena.
  • Resta de permisos: no s'han identificat traves addicionals de llicències generals; els passos pendents són d'execució tècnica (instal·lacions, senyal, resintonització) i l'eventual resolució del recurs contenciós de Vox.

En conseqüència, des del punt de vista regulatori i de llicències, La Setena ja està habilitada per iniciar emissions el 5 de novembre de 2026, llevat que una decisió judicial alteri l'escenari.

Quines són les funcions i competències del director editorial d'una cadena de televisió segons la normativa audiovisual espanyola?

La normativa audiovisual espanyola no defineix de forma nominal la figura de «director editorial» d'una cadena de televisió ni li assigna un catàleg tancat de funcions. Tanmateix, la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual i la Llei 17/2006, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal fixen el marc de responsabilitat editorial i les obligacions sobre continguts que, en la pràctica, recauen sobre qui ostenta la direcció editorial, informativa o de continguts d'un prestador televisiu.

Responsabilitat editorial i punt de contacte

La Llei 13/2022 obliga que cada prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva identifiqui les persones físiques o jurídiques titulars en última instància de la responsabilitat editorial o autors del contingut editorial, i que consti un punt de contacte per a la comunicació directa amb el responsable editorial, a fi de garantir el dret de queixa i rèplica dels espectadors. És a dir, la llei no diu com es diu el lloc (director editorial, director de continguts, director d'informatius…), però exigeix que existeixi un responsable clarament identificable davant l'autoritat i el públic.

D'aquest marc se'n desprèn que el director editorial, o la figura equivalent en l'estructura interna de la cadena, assumeix una responsabilitat última sobre el conjunt dels continguts emesos i ha d'articular mecanismes efectius per tramitar reclamacions, rectificacions i queixes de l'audiència.

Informatius, veracitat i pluralisme

La Llei 13/2022 estableix regles específiques per als informatius i programes informatius d'actualitat. Han d'elaborar-se:

  • D'acord amb el dret dels ciutadans a rebre informació veraç.
  • Amb diligència professional en la comprovació dels fets.
  • Respectant veracitat, qualitat, objectivitat i imparcialitat.
  • Diferenciant de forma clara informació i opinió.
  • Respectant el pluralisme polític, social i cultural.

La norma fomenta a més la autorregulació i els codis de conducta per garantir aquests principis. El director editorial sol ser el responsable que la línia editorial i els procediments interns (llibres d'estil, manuals de pràctica informativa, comitès de redacció, defensor de l'espectador, etc.) s'ajustin a aquestes exigències.

Protecció de menors, discursos d'odi i publicitat

La Llei 13/2022 conté un bloc molt rellevant d'obligacions sobre:

  • Protecció dels menors davant de continguts que puguin perjudicar el seu desenvolupament físic, mental o moral.
  • Prevenció de discursos d'odi, hostilitat, discriminació o violència per raó de sexe, raça, origen, discapacitat o altres motius.
  • Limitació de continguts violents, pornogràfics o especialment perjudicials, així com la seva correcta senyalització i franja horària.
  • Regulació estricta de les comunicacions comercials audiovisuals (publicitat, patrocini, televenda, emplaçament de producte), amb prohibicions sectorials i restriccions addicionals quan puguin afectar menors.

Tot i que la llei no baixa al detall organitzatiu, en la pràctica el director editorial és qui ha d'assegurar la classificació de continguts, l'adequació de la graella, la senyalització d'edats i l'exclusió o reubicació de continguts il·lícits o especialment sensibles. També coordina la implantació de codis d' autorregulació en matèria d'igualtat, diversitat i no discriminació.

Servei públic de radiotelevisió

Per al servei públic de comunicació audiovisual (RTVE i radiotelevisions autonòmiques), la Llei 13/2022 fixa una missió reforçada: difondre valors constitucionals, reflectir el pluralisme polític, social i cultural, promoure l'accés al coneixement i oferir programes de qualitat, en especial dirigits a la infància i a l'alfabetització mediàtica.

La llei preveu que els criteris rectors de la direcció editorial del prestador del servei públic s'informin per un òrgan la composició del qual reflecteixi el pluralisme polític i social. A RTVE, la Llei 17/2006 i les seves modificacions atribueixen al Consell d'Administració i a la seva Presidència l'aprovació de les grans directrius de programació, producció i activitat comercial, així com la capçalera superior del personal. Dins d'aquest marc, el director editorial o d' informatius opera com a responsable professional d'aplicar aquests criteris a la programació concreta.

Autonomia interna i límits legals

La normativa audiovisual fixa, per tant, un conjunt de deures i límits materials (veracitat, pluralisme, protecció de menors, igualtat, prohibició d'incitació a l'odi, regulació de la publicitat, missió de servei públic), així com l'exigència d'identificar els titulars de la responsabilitat editorial i de disposar de punts de contacte per a l'audiència.

Com es concreta tot això en funcions diàries (supervisió d'escaletes, validació d'informatius, relació amb redactors, signatura de codis interns, interlocució amb el regulador o amb òrgans d' autorregulació) depèn de l'organització interna de cada cadena i, en el cas del sector públic, dels mandats-marc i contractes-programa aprovats per les Corts Generals o els parlaments autonòmics. Però qualsevol director editorial ha d'exercir la seva funció dins d'aquests paràmetres legals de responsabilitat editorial, garanties de drets fonamentals i protecció de l'audiència.

Quina ha estat la trajectòria professional i política de Jesús Cintora abans d'incorporar-se a Mañaneros 360?

Abans d'incorporar-se a Mañaneros 360 a La 1, Jesús Cintora arriba amb una trajectòria marcada pel periodisme d'actualitat política, tant a la ràdio com a la televisió, i per diverses polèmiques que han alimentat la percepció que és un comunicador “marcat” ideològicament, tot i que ell insisteix en haver treballat per a mitjans molt diversos i en haver patit cessaments amb governs de signe diferent.

Primers anys i carrera a la ràdio

En una àmplia entrevista de 2025, el mateix Cintora explica que va començar la seva carrera a la ràdio local i va passar després “molts anys a la Cadena SER”, on va treballar com a redactor i reporter abans de convertir-se en una veu reconeixible de la informació i l'anàlisi política. Des d'allà es va anar incorporant a tertúlies i espais d'opinió, fet que va consolidar el seu perfil de periodista centrat en l'actualitat política i social, no en l'entreteniment pur.

En aquest recorregut recorda haver estat tertulià a la cadena confessional 13tv, col·laborador en programes conduïts per Ana Rosa Quintana i articulista a El Mundo “en temps de Pedro J.”, a més del seu pas posterior per laSexta i per TVE (entrevista a elDiario.es). Ell mateix subratlla aquest mosaic de mitjans com a prova que ha treballat en entorns editorials molt diferents.

Salt a la televisió generalista

El gran salt mediàtic de Cintora arriba amb Cuatro: explica que el van posar a presentar en directe Las mañanas de Cuatro “sense haver fet ni tan sols un pilot”, i que el format “va anar bé” en audiències. Aquest programa es va convertir en una referència de magacín polític matinal i va reforçar la seva imatge de presentador combatiu, molt identificat amb l'anàlisi de la política nacional.

Després de la seva etapa a Cuatro i en altres espais de tertúlia, va fer el salt a la televisió pública. A La 1 de TVE va conduir Las cosas claras, “el programa d'informació i debat polític” que va presentar entre el 16 de novembre de 2020 i el 22 de juliol de 2021, segons recorden les peces de verTele sobre el seu retorn posterior a RTVE (anàlisi de la graella de RTVE). El tancament del programa va ser polèmic: Cintora el defineix com “una barbaritat” i “un atropellament”, i sosté que es va produir quan l'espai funcionava bé en audiència.

Projectes propis i retorn a RTVE amb “Malas lenguas”

Després de la cancel·lació de Las cosas claras, Cintora passa un temps fora de l'estructura de la televisió pública, durant el qual impulsa podcasts, un canal de YouTube i altres projectes de continguts propis. Ell mateix parla d'aquest període com un intent de “renéixer” després de “vaivens professionals seriosos”, al·ludint a campanyes de desgast a xarxes i mitjans i a la publicació d'informacions sobre ell i la seva família que considera falses (entrevista).

El seu retorn a RTVE es produeix el 2025 amb el llançament de Malas lenguas, un nou magacín diari a La 2. RTVE presenta el format com un programa de servei públic centrat a combatre rumors i desinformació “amb sentit crític i entreteniment”, barrejant anàlisi, reportatges i humor. Cintora exerceix de presentador i conductor d'un equip ampli de periodistes i còmics, i la corporació destaca el seu “compromís amb el rigor” i el seu paper com a rostre reconeixible de l'actualitat (presentació de Malas lenguas).

El 2026 s'afegeix l'edició setmanal Malas Lenguas Noche a La 2, que amplia els continguts d'actualitat política i social tractats durant la setmana. Tot i que la retirada puntual d'una emissió es vincula a ajustos de graella estiuencs, RTVE manté el programa com un dels seus espais d'anàlisi en directe, amb Cintora com a presentador durant bona part de la seva primera etapa i després amb presentadors de reforç a l'estiu (informació a Demòcrata).

Relació amb la política i controvèrsies

En el pla estrictament polític, les bases de dades consultades no recullen militància en partits ni càrrecs públics per a Jesús Cintora. La seva vinculació amb la política és professional: s'ha especialitzat en programes de debat i anàlisi, en què entrevista dirigents i comenta l'actualitat parlamentària i governamental.

Tanmateix, la seva figura ha estat envoltada de polèmica. Cintora menciona haver estat etiquetat com a “portaveu de l'esquerra, del sanchisme o de Podemos”, etiquetes que rebutja, i recorda que ha treballat en mitjans de línies editorials molt diverses. Argumenta que l'han retirat de programes “en etapes de governs diferents”, i denuncia l'existència d'una “campanya de desgast” quan els seus espais funcionaven bé en audiència (entrevista).

Ja a RTVE, el seu nom torna a aparèixer en el debat polític quan el Consell d'Informatius elabora un informe crític sobre el biaix de Malas lenguas i Mañaneros 360, qüestionant la neutralitat dels seus presentadors —entre ells Cintora—, fet que alimenta novament la discussió sobre la frontera entre informació i opinió a la radiotelevisió pública (anàlisi a Demòcrata).

Just abans de “Mañaneros 360”

A l'estiu de 2026, la sortida de Javier Ruiz de RTVE per dirigir el nou canal La Setena provoca un efecte dòmino a la graella. Segons Demòcrata i Audiovisual451, RTVE decideix que sigui Jesús Cintora qui substitueixi Ruiz al capdavant de Mañaneros 360, compartint el format amb Adela González i Miriam Moreno. Per assumir aquest nou rol a la franja matinal de La 1, Cintora abandona l'edició diària de Malas lenguas, tot i que manté la seva presència a Malas Lenguas Noche els dissabtes. Arriba, per tant, a Mañaneros 360 després de més de dues dècades lligat al periodisme polític, una llarga etapa a ràdio i televisió privada i dues fases diferents a la televisió pública, sense càrrecs orgànics coneguts en cap partit, però amb una forta projecció en el debat polític espanyol.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina responsabilitat assumirà Javier Ruiz a La Setena després de la seva sortida de RTVE?

Pregunta" 1 de 3

Quin periodista tornarà a La Hora de La 1 després de descartar-se la seva fitxatge per La Setena?

Pregunta" 2 de 3

Quina era la quota de pantalla mitjana de Mañaneros 360 al juliol abans de la marxa de Javier Ruiz?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?