José Miguel Contreras, el periodista que va posar en marxa laSexta i ara impulsa La Séptima

Per a la concessió definitiva d'una llicència estatal de TDT a Espanya intervenen, sobretot, tràmits administratius del Govern central, recolzats en un marc legal aprovat per les Corts Generals. El Parlament no autoritza cas per cas les llicències, però sí que fixa el règim jurídic bàsic mitjançant lleis com la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual i la Llei 11/2022, General de Telecomunicacions. A partir d'aquí, el procediment concret s'articula al voltant d'un concurs públic resolt pel Consell de Ministres.

1. Marc normatiu i distribució de competències

La Llei 13/2022 estableix que la prestació del servei de comunicació audiovisual televisiva que usa ones hertzianes terrestres (TDT) i, per tant, domini públic radioelèctric limitat, està sotmesa a un règim de llicència prèvia atorgada en concurs públic. Per a llicències d'àmbit estatal, l'autoritat competent per convocar i resoldre el concurs és el Govern, a través del Consell de Ministres.

La Llei 11/2022 regula el domini públic radioelèctric i habilita el Govern per aprovar i modificar els Plans Tècnics Nacionals de la TDT, que determinen els múltiples digitals i la capacitat disponible. Sense aquesta planificació prèvia no es pot convocar el concurs de llicències.

2. Intervenció parlamentària

La intervenció de les Corts és indirecta i de caràcter general:

• Aproven les lleis que fixen el règim bàsic de llicències, les seves condicions, durada, renovació, límits de concentració, etc. (per exemple, la Llei 13/2022 regula el concurs, el seu termini màxim de resolució de dotze mesos, els requisits de solvència i altres elements essencials).
• Exerciten control polític sobre el Govern (preguntes, interpel·lacions, compareixences) respecte a les convocatòries i adjudicacions, però no emeten una autorització singular per a cada llicència.

No hi ha, per tant, un tràmit parlamentari específic equivalent a una “ratificació” o “convalidació” individual de les llicències de TDT.

3. Fases administratives principals

a) Planificació de l'espectre

Sobre la base de la Llei 11/2022, el Govern aprova via Reial Decret el Pla Tècnic Nacional de la TDT, que assigna capacitats de múltiples digitals i determina quina part de l'espectre es reserva per a serveis de cobertura estatal. Aquesta planificació obre la porta a oferir llicències.

b) Aprovació del plec i convocatòria del concurs

Conforme a la Llei 13/2022, les bases del concurs de llicències estatals s'aproven mitjançant Acord del Consell de Ministres, a proposta del ministeri competent en matèria audiovisual. Aquest acord:

• Estableix el nombre i tipus de llicències (HD/SD, àmbit estatal).
• Defineix requisits de participació, criteris d'adjudicació, obligacions de programació, condicions tècniques i econòmiques.
• Ordena la convocatòria del concurs.

L'acord i el plec es publiquen al BOE, cosa que inicia el termini per presentar ofertes.

c) Presentació d'ofertes i valoració

Els operadors interessats presenten les seves sol·licituds i documentació en el termini fixat. Una mesa o òrgan d'avaluació, diferent del que resol (principi exigit per la Llei 13/2022), analitza:

• Solvència econòmica i tècnica del licitador.
• Proposta de programació, contribució al pluralisme, innovació tecnològica, etc.
• Compliment de límits de concentració i de participació en el mercat audiovisual.

Aquest òrgan formula una proposta d'adjudicació al Consell de Ministres.

d) Adjudicació pel Consell de Ministres

El Consell de Ministres adopta un Acord d'adjudicació motivat, dins del termini màxim de dotze mesos des de la convocatòria que fixa la llei. L'acord:

• Determina quins licitadors obtenen cada llicència i en quin múltiple digital.
• Vincula la llicència al compliment dels compromisos ofertats.
• Ordena la publicació al BOE, donant publicitat i eficàcia general.

e) Concessió del domini públic i registre

Cada llicència porta aparellada la concessió de l'ús privatiu del domini públic radioelèctric necessari, que sol atorgar l'òrgan competent del ministeri (per exemple, la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions) conforme a la normativa de telecomunicacions.

Paral·lelament, el prestador ha d'inscriure's al Registre estatal de prestadors del servei de comunicació audiovisual, regulat pel Reial Decret 1138/2023, com a pas previ a iniciar emissions.

f) Inici del servei i supervisió

Amb la llicència i la concessió d'espectre vigents, l'operador desplega la seva xarxa i comença emissions dins dels terminis fixats. La CNMC, com a autoritat audiovisual estatal, supervisa el compliment de les obligacions de servei, publicitat, pluralisme i altres condicions legals i de la llicència.

4. Recursos i control jurisdiccional

Contra els actes administratius del procediment (bases, adjudicació, etc.) els interessats poden interposar:

• Recurs administratiu (normalment de reposició) davant el mateix òrgan que va dictar l'acte.
• Recurs contenciós-administratiu davant els tribunals competents, que poden revisar la legalitat del concurs i de l'adjudicació.

A més, l'actuació del Govern i de la CNMC és objecte de control parlamentari polític continu, encara que aquest control no es tradueixi en un tràmit formal addicional per a cada llicència.

En la legislació espanyola no existeix una definició específica i tancada del lloc de director de Continguts en un grup de comunicació com PRISA Media. És un càrrec directiu de caràcter orgànic i contractual, configurat per cada empresa en els seus estatuts, reglaments interns i contractes d'alta direcció. No obstant això, a partir del marc general del dret laboral, societari i de la regulació audiovisual i de premsa, es poden identificar amb força precisió les seves competències i funcions típiques.

1. Encaix jurídic general del lloc

Normalment, un director de Continguts té la condició d'alt directiu, regulat per l'Estatut dels Treballadors i, si escau, per un contracte d'alta direcció. Això implica:

• Ampli poder de direcció en l'àmbit assignat (continguts editorials, programació, etc.).
• Dependència directa de l'òrgan d'administració, del conseller delegat o del director general del grup.
• Deures reforçats de diligència i lleialtat, similars als dels administradors socials, en la mesura que participa en la direcció efectiva del negoci.

Les seves funcions s'insereixen també en el marc de la normativa sectorial (per exemple, normes sobre comunicació audiovisual, premsa, publicitat, protecció de dades o propietat intel·lectual) que condicionen quins tipus de continguts poden difondre's i en quins termes.

2. Disseny i supervisió de l'estratègia de continguts

Una competència central, de rellevància jurídica i organitzativa, és la definició de la política de continguts del grup o de les marques que integra (ràdio, premsa, plataformes digitals, etc.). Això sol incloure:

• Establir la línia editorial i de programació en coherència amb les directrius fixades per l'òrgan d'administració i, si escau, amb l'estatut editorial del mitjà.
• Assegurar que els continguts respecten els drets fonamentals (honor, intimitat, pròpia imatge, presumpció d'innocència) i les normes sobre veracitat informativa.
• Vetllar pel compliment de les limitacions legals de continguts: protecció de menors, discurs d'odi, apologia del terrorisme, joc, alcohol, tabac, etc.
• Coordinar l'oferta entre diferents suports (ràdio, premsa, digital, podcasts, vídeo) per optimitzar l'ús dels drets d'explotació.

3. Responsabilitat editorial i de compliment normatiu

El director de Continguts actua com una de les principals peces de garantia de compliment en matèria editorial:

• Impulsar i supervisar protocols interns sobre contrast de fonts, rectificacions, tractament d'informacions sensibles i separació entre informació i opinió.
• Coordinar-se amb els serveis jurídics per minimitzar riscos legals (demandes civils, querelles, sancions administratives) derivats dels continguts.
• Garantir l'observança de la normativa sobre publicitat, diferenciant clarament contingut editorial i publicitari, i respectant les regles de la publicitat especial (sanitària, financera, política, dirigida a menors, etc.).
• Vigilar el respecte als drets de propietat intel·lectual de tercers i l'ús correcte de les llicències de continguts propis i aliens.

4. Direcció d'equips i estructura editorial

Des de l'òptica del dret laboral i organitzatiu, les seves funcions inclouen:

• Organitzar i coordinar les redaccions o equips de creació de continguts (directors de programa, caps de secció, responsables de verticals digitals).
• Participar en decisions sobre selecció, avaluació i retribució de perfils clau, en coordinació amb recursos humans.
• Definir estàndards interns d'ètica periodística, igualtat i no discriminació en els continguts i en el funcionament dels equips.
• Gestionar conflictes interns relacionats amb decisions editorials, prioritzant la protecció de la independència i la qualitat informativa.

5. Relació amb l'òrgan d'administració i altres directius

El marc societari imposa també funcions de reporting i coordinació:

• Informar periòdicament al consell d'administració o a l'alta direcció sobre l'estratègia i resultats de continguts.
• Integrar les decisions editorials en l'estratègia global del negoci (comercial, tecnològica, de dades, expansió internacional).
• Participar en la preparació de plans de contingència davant crisis reputacionals vinculades a continguts.

6. Marges d'autonomia i límits legals

Tot i que gaudeix d'un ampli marge d'autonomia professional, les seves decisions estan jurídicament limitades per:

• Les instruccions dels òrgans socials i l'estructura de govern corporatiu del grup.
• Els contractes amb tercers (productores, agències, titulars de drets, plataformes).
• La normativa sectorial i general aplicable (laboral, civil, penal, administrativa, de dades, igualtat, accessibilitat, etc.).

En suma, des de la perspectiva de la legislació espanyola, el director de Continguts és una figura d'alta direcció amb àmplies funcions de disseny, supervisió i control de la política editorial i de programació, però la seva actuació està fortament emmarcada pel dret laboral, societari i de comunicació, així com pels mecanismes interns de govern corporatiu i de compliance del grup de mitjans.

No s'han trobat en les fonts consultades (base de dades de Demócrata i documents oficials enllaçats a la traça) dades numèriques concretes sobre l'audiència mitjana o la quota de pantalla de laSexta en el seu primer any complet d'emissió, ni taules comparatives fiables amb Telecinco, Antena 3 i Cuatro per a aquest mateix període. Tampoc apareixen informes de Kantar Media / Kantar Sofres o Barlovento Comunicación amb aquestes sèries històriques detallades. Per tant, no és possible oferir xifres exactes ni un rànquing quantitatiu recolzat per les fonts accessibles en aquesta investigació.

El que sí que es pot establir, a partir de la informació localitzada, és el marc general. En un article de Demócrata sobre José Miguel Contreras, es recorda que:

• laSexta va néixer el 2006 i Contreras va ser el seu principal promotor i conseller delegat.
• Aquest text subratlla que la cadena que va començar a emetre el 2006 “acabarà convertint-se en una de les principals referències de la televisió espanyola” i cita formats emblemàtics com El Intermedio com a part d'aquesta identitat.

És a dir, les fonts sí que apunten que laSexta, amb el temps, va consolidar una posició rellevant dins de l'ecosistema de televisió generalista en obert, però no ofereixen les xifres del seu primer exercici complet de vida ni la comparativa precisa amb altres privades.

Per què no apareixen les dades que demanes

La informació molt específica d'audiències històriques (per exemple, “quota anual 2007 per cadena” o “rànquing de cadenes privades en el primer any de laSexta”) sol estar:

• En informes de Kantar Media / Kantar Sofres i equivalents, que són de pagament.
• En documents interns d'operadors i agències de mitjans.
• En informes sectorials especialitzats (consultores, associacions de l'audiovisual) que no sempre són d'accés lliure.

La traça de cerca que has vist inclou nombrosos intents de localitzar:

• “audiències de laSexta primer any complet d'emissió 2007”
• “quota de pantalla mitjana laSexta 2007 comparació amb Telecinco, Antena 3, Cuatro”
• “rànquing de cadenes més vistes 2007 laSexta Telecinco Antena 3 Cuatro”

Cap d'aquests intents ha retornat sèries numèriques utilitzables: apareixen notes de premsa institucionals o documents comunitaris que no contenen dades d'audiències televisives, i les notícies de Demócrata que sí que parlen de televisió es centren en temes recents (RTVE, TV autonòmiques, TDT, nous canals) o en la història editorial de laSexta, però no en el seu balanç d'audiència de 2006‑2007.

Què sí que es pot dir amb seguretat

A partir del que aporten les fonts:

• Sabem que laSexta inicia emissions el 2006, com a nou operador privat en obert.
• La pròpia premsa posterior subratlla que laSexta “acabarà convertint-se en una de les principals referències” de la televisió espanyola. Aquesta formulació indica que, tot i que va començar com a actor petit davant de Telecinco i Antena 3, la seva trajectòria posterior va ser clarament ascendent.
• No es localitzen xifres concretes de share mitjà ni taules comparant, any a any, laSexta amb Telecinco, Antena 3 i Cuatro en el primer exercici complet (que correspondria aproximadament a 2007).

Qualsevol número que s'oferís sobre “laSexta va tenir X% de quota i es va situar per darrere/davant de Y” no estaria recolzat en la documentació obtinguda en la investigació i, per tant, seria especulatiu. Seguint les regles de rigor d'aquest assistent, no es poden inventar ni completar aquestes xifres des de memòria externa o coneixement no traçable.

On podries trobar la dada exacta

Si necessites els resultats amb precisió estadística (per exemple, per a un treball acadèmic o un estudi de mercat), el més fiable seria acudir a:

• Informes històrics de Kantar Media / Kantar Sofres, que són la referència per a la mesura d'audiències de televisió a Espanya.
• Informes anuals de Barlovento Comunicación o altres consultores que treballin amb sèries històriques d'audiència.
• Memòries anuals d'operadors televisius (per exemple, les antigues memòries de laSexta o d'Atresmedia un cop integrada la cadena), que en ocasions inclouen gràfics comparatius de share.
• Bases de dades acadèmiques o hemeroteques especialitzades en comunicació audiovisual, on de vegades es reprodueixen els quadres amb dades de Kantar en articles d'investigació.

En resum: les fonts accessibles en aquesta cerca permeten confirmar l'any de naixement de laSexta i la seva posterior consolidació com a cadena rellevant, però no proporcionen els resultats concrets d'audiència del seu primer any ni la comparativa quantitativa amb Telecinco, Antena 3 i Cuatro. Per disposar d'aquests números caldria recórrer a fonts sectorials de pagament o a hemeroteques especialitzades que reprodueixin les taules originals d'audiències.