En un moment en què la digitalització es presenta com una eina per combatre la despoblació, un petit municipi de Càceres, Carbajo, ha recorregut a una imatge gairebé d'un altre segle per denunciar la seva situació: coloms missatgers per protestar pels seus problemes d'incomunicació.
La iniciativa ha partit de l'Ajuntament de Carbajo, el batlle del qual, Sergio Piris, va impulsar una protesta simbòlica amb una alliberada de coloms per denunciar que el Consistori portava més d'un mes sense poder rebre trucades, a més de patir caigudes recurrents de xarxa mòbil.
La imatge té càrrega simbòlica, però també serveix per posar el focus en un debat més ampli: fins a quin punt persisteixen problemes de connectivitat en zones rurals malgrat la millora de cobertures que reflecteixen les dades oficials.
Una protesta amb coloms contra la incomunicació
La protesta no sorgeix per falta absoluta d'internet al poble, sinó per una situació concreta d'incomunicació denunciada per l'Ajuntament després d'un canvi d'operador, que hauria deixat el Consistori sense rebre trucades durant setmanes.
Amb l'acció dels coloms missatgers, el municipi va voler ironitzar sobre la necessitat de recórrer a mètodes del passat per reclamar solucions a un problema molt actual.
La protesta ha transcendit com a denúncia sobre la situació de petits municipis que, malgrat els avenços en digitalització, continuen alertant d'incidències en cobertura, qualitat del servei o dificultats d'accés real a telecomunicacions.
I aquí apareix una paradoxa interessant. Perquè les dades oficials dibuixen una millora notable de connectivitat rural.
Segons l'últim Informe de Cobertura de Banda Ampla del Ministeri per a la Transformació Digital, la cobertura 5G arriba ja al 80% de la població rural, quan el 2021 era del 26%.
El mateix informe assenyala que la cobertura fixa a velocitat gigabit arriba al 84% de les llars rurals, mentre la cobertura 5G global assoleix el 96% de la població espanyola.
És a dir, sobre el paper Espanya apareix com un dels països més avançats en connectivitat, també en àrees rurals.
Quan la cobertura no sempre equival a connectivitat real
Però el cas de Carbajo introdueix un matís que apareix també en debats institucionals: una cosa és la cobertura declarada i una altra l'experiència efectiva de servei.
Fins i tot documents públics han assenyalat que pot existir cobertura formal en un municipi i, tot i així, problemes de qualitat, zones sense senyal efectiva o limitacions per a determinats usos.
Eixe és precisament el tipus de bretxa que la protesta intenta visibilitzar: no tant absència total de xarxa com problemes d'accés real o continuïtat del servei.
I és allà on la imatge dels coloms missatgers cobra força com a símbol polític i social.